dilluns, 6 de juliol de 2015

La transversalitat va matar el gat

El titular que el ens ha deixat el darrer baròmetre del CEO és el següent:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4415365/20150703/independencia-augmenta-distancia-ceo.html

[Llegir-ne més...]


dijous, 25 de juny de 2015

El Papa vegà

Confesso que el tuit animalista del Papa Francesc m'ha agafat totalment per sorpresa. Aquesta sí que no me l'esperava, escoltin.


[Llegir-ne més...]


divendres, 19 de juny de 2015

#100x27S

Queden 100 dies per a les eleccions plebiscitàries i els bàndols van quedant cada dia una mica més definits. Semblava que això no passaria, cony, però sí, està passant. Convergència tindrà el valor de separar-se d'Unió a causa de l'aposta decidida a favor de la independència —qui ho havia de dir!— per part d'uns, i a favor de l'unionisme per part dels altres. Per a mi era evident que això havia de passar —ja ho vaig comentar fa uns dies— si és que ens havíem de creure que el 27S serà realment plebiscitari. Aquests 100 dies seran d'una intensitat política que només de pensar-hi ja em fa trempar, escoltin.

[Llegir-ne més...]


dilluns, 15 de juny de 2015

Convergència i Hiperventilació

Són dies complicats per als hiperventilats de la independència messiànica d'en Mas. Ara resulta que al seu líder suprem li ha sortit un granet amb pus al bell mig del pompis. Un granet que òbviament no és cap novetat per a la resta de mortals. Té exactament la mateixa forma que el caparró d'en Duran i Lleida i és símptoma inequívoc d'una malaltia que la "dreta nacionalista" mirava d'ocultar per tots els mitjans: el putarramonetisme crònic. CiU no és independentista, benvolgudes i benvolguts. Potser ho és, a tot estirar, Convergència Democràtica de Catalunya; però no CiU. Així que tots els groupies del Molt Honorable President que s'enerven quan a la Plaça de Sant Jaume s'hi entona el "Sí se puede" en castellà o quan al Camp Nou, tot just després de cridar "independència" al minut 17 amb 14 segons, s'hi canta "Campeones Campeones" i no "Campions Campions" —que contents deuen estar, per cert, els amics de Súmate amb tant d'amor bolcat sobre el seu idioma— farien bé de començar a preocupar-se per saber què collons votaran el proper 27S (si és que hi ha 27S).


[Llegir-ne més...]


diumenge, 14 de juny de 2015

Com eliminar el DRM d'un llibre electrònic

No fa gaires dies vaig rebre un correu electrònic de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de Barcelona en què m'informaven del nou servei de préstec de llibres electrònics. Una bona iniciativa, no hi ha dubte. Malauradament però, després de tafanejar-ho una miqueta, m'he trobat que tots els llibres electrònics en préstec venen acompanyats d'una gran pega anomenada DRM (Digital Rights Management).

Què cony és el DRM?

Doncs és bàsicament una mena de cadenat que porten incorporat alguns llibres per evitar que puguem, per exemple, llegir-los en la plataforma que ens surti del nas. Si no estem gaire al cas ens podem trobar, sense anar més lluny, que hàgim comprat un llibre electrònic en segons quina botiga online i després no el puguem traslladar al nostre dispositiu de lectura perquè no ens està permès de convertir-lo a un format apte per al dispositiu. Per entendre'ns, és com si compréssim un llibre en paper de-tota-la-vida però a l'arribar a casa ens adonéssim que "legalment" ens han prohibit de llegir-lo en qualsevol lloc que no sigui una cadira de fusta de roure. Una ximpleria com una casa de pagès, com comprendran.

En el cas dels llibres electrònics en préstec, tanmateix, s'ha de reconèixer que un DRM ben aplicat podria tenir una miqueta més de sentit, ja que tal com expliquen al web de l'eBiblio, la idea és que només puguem fer ús d'un llibre electrònic prestat durant 21 dies. Passat aquest termini, l'haurem de "retornar". ¿I com determinen el temps que ha passat per saber si ens permeten seguir llegint el llibre? Doncs evidentment, amb el DRM. La gran pega és que el DRM que fan servir a la Xarxa de Biblioteques és el d'Adobe i per tant, els llibres que ens descarregarem vindran en format ePUB. Això vol dir que si tenim, posem per cas, un lector Kindle (un dels més venuts i valorats) i volem convertir l'ePUB a un format apte per al nostre lector, ens quedarem amb un pam de nas.

L'opció que ens ofereix la Xarxa de Biblioteques en cas que no ens vagi bé descarregar els llibres en aquestes condicions, és llegir els llibres directament des del seu web, en "streaming". No sé vostès què en pensaran, però llegir un llibre en una pantalla d'ordinador sabent que ho podria fer molt més còmodament des del sofà, el llit o la platja, no és precisament la meva opció favorita.

Per sort, això té un remei no gaire complicat: trencar el cadenat.

[Llegir-ne més...]


dijous, 4 de juny de 2015

#JeSuisCharlie, vous êtes un hypocrite

Es veu que el paio aquell de barba que va anar a París a defensar el dret dels francesos a fer caricatures de Mahoma sense haver d'acabar amb un tret entre cella i cella, opina que xiular l'himne espanyol no pot ser una acció emparada de cap manera sota el dret de la llibertat d'expressió, sinó que ha de ser un fet punible per llei. Així ho deixa entendre en el comunicat que ell i el seu seguici d'intel·lectuals van fer públic minuts després de la sonora xiulada que bascos i catalans van dedicar a l'himne espanyol quan va sonar al Camp Nou. Ignoro si la redacció urgent del mencionat comunicat la cobraran com a dietes, com a plus, com a incentiu, o bé amb els típics sobresous ensobrats en B, tal com estableix la seva disciplina de partit. Però bé, haurem de mirar l'aspecte positiu: només volen sancionar-nos i no pas venir a fer una purga amb uns quants AK-47 o fotre'ns una bomba a l'estadi, tal com alguns dels seus fans incondicionals ja van proposar via Twitter. Que amable, el Gobierno. Viva España manque pierda, cony.

[Llegir-ne més...]


dilluns, 25 de maig de 2015

Propera parada, #27S

Estic content. Podria estar-ho més? Doncs sí, sempre —o gairebé— podríem estar més contents amb el món que ens envolta. Jo els explicava fa uns dies que volia un Ajuntament de Barcelona independentista, d'esquerres i compromès a defensar al màxim els drets dels animals. Doncs bé, almenys he vist acomplert un dels meus tres requisits: la dreta no governarà Barcelona. Podria ser millor? Sí, és clar, podria ser que BCN en Comú fos tan independentista i tan antiespecista com la CUP. Però tot i no ser independentista, almenys ahir la senyora Colau va deixar ben clar que Catalunya ha de poder decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya. I pel que fa als drets dels animals, el programa de BCN en Comú no era tan agosarat com el de la CUP —ni tan sols com el d'ERC— però tampoc era tan indigne com el del PSC, ni tan ambigu com el de CiU. Tindrem, doncs, una alcaldessa força d'esquerres, força compromesa amb el dret a decidir i mínimament decent en la defensa del dret animal. Per acabar-ho d'adobar, la CUP irromp al consistori amb 3 regidors, l'unionisme anti-autodeterminació (C's+PSC+PP) cau des dels 20 fins als 12 regidors, el suport al dret a decidir (BComú+CiU+ERC+CUP) puja dels 16 regidors fins als 29, i els regidors d'esquerres i netament independentistes (ERC+CUP) augmenten des dels 2 fins als 8. A més, si deixem de banda "l'eix nacional", ens trobem que el consistori barceloní passarà de 13 regidors d'esquerres a tenir-ne 23 (BComú+ERC+PSC+CUP) i que la dreta, per contra, passa de tenir-ne 23 a tenir-ne 18 (CiU+C's+PP). Bons resultats a Barcelona per a l'esquerra i per al sobiranisme, es miri per on es miri. Mals resultats per a la dreta i particularment dolents per a la dreta espanyolista, es miri per on es miri.

Font: CCMA, 25/05/2015 12.44h.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 12 de maig de 2015

El #24M votaré com un animal

S'apropen eleccions. No fotin, no ho sabien? Cony, doncs sí, el dia 24 del present mes hem de triar les alcaldesses o els alcaldes de les nostres viles, municipis i ciutats. El moment és transcendent, es respiren aires de canvi, la crisi, El Procés™ i que si tomba i que si gira i blablablà. Però el cas és que un servidor no té encara del tot clar què collons votarà en aquestes municipals. De fet, tinc més clar el que NO votaré ni borratxo de ratafia que el que SÍ que votaré fent ús de les meves plenes facultats mentals —això dubtant, òbviament, que mai les hagi tingudes.

Jo sóc un barceloní rojoseparatista i animalista, ja ho saben. I amb aquesta autodefinició ja puc descartar un bon grapat de formacions que no em fan el pes. Vull un ajuntament independentista, d'esquerres i compromès a defensar, garantir i augmentar tant com es pugui els drets dels animals. Pelut de trobar, aquest últim requisit, ja els ho dic ara, perquè un cúmul de vaguetats, d'ambigüitats i de paraules mig buides palesen que aquest petit país no està encara prou avançat moralment com per parlar-ne obertament i sense embuts. Heus ací la raó de ser d'aquest apunt: un recull dels compromisos programàtics animalistes de les diferents formacions que presenten candidatura a l'alcaldia de Barcelona.

Per part meva, com comprendran arran de l'autodefinició del paràgraf anterior, tinc absolutament descartat donar el vot a PP, CiU, Ciudadanos, PSC o BCN en Comú. Tot i així els inclouré aquí per si es donés l'hipotètic i estrany cas que, per exemple, un animalista federalista o un animalista de dretes (és això possible?) caiguessin per aquí amb la intenció d'aclarir una mica els seus dubtes. No inclouré, això sí, les formacions que segons els sondeigs no tenen possibilitat de treure ni tan sols un regidor. Comencem (per ordre de número de votants en les municipals de 2011):

[Llegir-ne més...]


dijous, 7 de maig de 2015

Quan el drac mata Sant Jordi

De tant en tant torno a passejar pel meu antic barri, Collblanc, i em deixo portar per allà on les meves cames em volen fer anar. I rumio una mica en tot i mica en res fins que pràcticament sense voler es fa l'hora de sopar. Avui, però, la cosa ha anat diferent. Avui, tombo una cantonada i observo quelcom que em crida l'atenció. Una llarguíssima filera de persones s'estén per la vorera al llarg d'uns cent o cent cinquanta metres. Sembla talment que facin cua per entrar en una llibreria. Què fan? Volen comprar llibres? No pot pas ser. M'atanso a la darrera persona de la cua amb l'esperança que pugui aclarir els meus dubtes.

És un noi d'uns vint-i-cinc o trenta anys que va vestit amb l'uniforme del Caprabo.

[Llegir-ne més...]


dijous, 26 de març de 2015

De respecte i dignitat

Hi ha qui diu que un tràgic accident d'avió no ha de mesclar-se amb la política, que no s'ha de polititzar les víctimes per respecte als familiars, als amics i als coneguts. Són segurament els mateixos que opinen que no s'ha de polititzar el futbol, mentre ens posen l'himne nacional espanyol a tot volum per megafonia i miren de fer-nos callar a cop de legalidaz. Queda molt bonic, això de "no polititzar". Si ningú gosés titllar-los d'hipòcrites i de cínics de merda, molt em temo que a la seva manera, aquests mestretites despolititzarien fins i tot el Parlament.


[Llegir-ne més...]