dimecres, 25 febrer de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: primer capítol

No voldria pas decebre la colossal munió de seguidors d'aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, deixant de complir les promeses que he fet, talment com faria un convergent qualsevol. Per això, si no hi tenen inconvenient, estrenaré avui mateix aquesta sèrie de relats sobre idiotes viaris amb els quals he hagut de conviure pels carrils bici de tota la punyetera ciutat. I com que no vull que vostès, benvolguts lectors, em titllin de fanàtic de la bicicleta, de hippie, de votant d'Iniciativa, o que amabilíssimament em convidin —per enèsima vegada— a marxar a viure a Amsterdam, dedicaré el primer capítol a uns idiotes molt particulars: els idiotes que van en bicicleta.

Guia Ciclista per a No-Idiotes

Primer capítol: Els idiotes que van en bicicleta


Si vostès han circulat mai en bicicleta per Barcelona, de ben segur que hauran topat alguna vegada amb individus d'una nova espècie d'homínids que, segons totes les meves observacions, són molt diferents de nosaltres (molt més idiotes, per ser precisos). Aquest extrem es pot constatar empíricament si s'observa l'actitud que adopten davant les llumetes de qualsevol semàfor: allà on un humà qualsevol hi veu una llum vermella, ells sempre hi veuen una llum verda. O si més no, actuen com si la veiessin. O com si no veiessin cap puta llumeta. O com si cap puta llumeta de cap puto semaforet (per molt que la llumeta tingui la silueteta d'una bicicleteta) estigués dirigida a ells.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 20 gener de 2015

Morta la ciutat, viva la ràbia

Indignació, ràbia, estupor, impotència, incredulitat, ira o pànic, són alguns dels sentiments recollits entre coneguts, amics i familiars, tot just després de veure el documental "Ciutat Morta" emès (per fi) a la televisió pública catalana dissabte a la nit. A mi m'agradaria afegir-hi un sentiment que com més va més em rosega el cor: culpabilitat.

CIUDAD MUERTA 2

[Llegir-ne més...]


divendres, 16 gener de 2015

Es-Estruc-Estructures d'Estat!

El 28 de novembre del 2010, CiU va presentar-se a les eleccions autonòmiques amb el "pacte fiscal" com a un dels punts essencials del seu programa i va guanyar les eleccions.
El 20 de setembre del 2012, en Rajoy va passar-se pel cul la proposta catalana de "pacte fiscal", deixant ben palès el fet que les aspiracions de Catalunya dins Espanya havien tocat sostre. CiU es va plantejar aleshores, per primera vegada, el fet de preguntar a la ciutadania si li va bé tenir aquest sostre o si pel contrari desitjaria tenir un "Estat propi" amb plenes competències en tot i per a tot.  
El "dret a decidir" no estava inclòs al seu programa electoral i per ser coherents calia, doncs, convocar eleccions anticipades.

Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Debat de Política General - Parlament de Catalunya (2)

[Llegir-ne més...]


dimarts, 30 desembre de 2014

...i esmorza

S'acaba el 2014, any de la independència —ui, sí— i com que de la independència trobo que és millor no parlar-ne per no fer-se mala sang i pensar que l'hem cagada posant-la en mans de qui l'hem posada, prefereixo acabar l'any parlant de bicicletes. Sí, sí, de bicicletes.

Aquest 2014, cap al mes de maig per ser precisos, vaig prendre la decisió d'emprar majoritàriament la bicicleta com a mitjà de transport entre casa i la feina. Això són uns deu quilòmetres diaris repartits en quatre viatges. Uns cinquanta quilòmetres setmanals repartits en vint viatges, els quals, traduïts a l'idioma de la màfia que manega el transport públic a Barcelona, em comportaven una despesa trimestral "personalitzada i intransferible" de 142 euros. Si a més obro la porta del congelador i els ensenyo el meu sou allà al fons, ben cobert de gel de fa un bon grapat d'anys (gràcies a la crisi que ens afecta a tots), suposo que no els costarà pas gaire comprendre el motiu de la meva decisió.

[Llegir-ne més...]


divendres, 5 desembre de 2014

El moment històric

He estat cavil·lant una bona estona la millor manera de dir-ho. Els prometo que ho he fet. Però, tot i ser conscient que les "formes" no agradaran gens als estugosos esquiterells de la polidesa verbal que passegen per la xarxa, no he trobat millor manera que manllevar unes paraules del gran Pepe Rubianes. Ras i curt: la llista unitària i el govern de concentració em suen la polla pel davant i pel darrere.

[Llegir-ne més...]


dilluns, 10 novembre de 2014

La consulta il·legal del Triangle de les Bermudes

Què, com va anar el 9N? Com va anar la "consulta ilegal que nunca se va a celebrar"? Bé, eh? Molt bé, diria jo. Cony, per ser que no s'havia de celebrar perquè era il·legal, inconstitucional i de nazis, el fet que hi votessin més de dos milions de persones és una gran notícia. No ho sé, potser en Rajoy i companyia haurien de posar el cas en mans del senyor Iker Jiménez i deixar-se de tribunals i fiscalies. "El misterioso caso de los dos millones de catalanes que votaron en la consulta que nunca se celebró". Esfereïdor, escoltin. És normal que es caguin a sobre només de pensar-hi. De fet, qualsevol dia d'aquests votarem en unes altres eleccions que no tindran cap importància i que tampoc no se celebraran, i de cop i volta es trobaran que ha aparegut un nou Estat que segurament tampoc no existirà, regit per una Constitució invisible, un Parlament fantasma i set milions d'espectres com a ciutadanes i ciutadans. Catalunya és el seu triangle de les Bermudes, per molt que s'hi escarrassin mai no podran arribar a entendre —ni a evitar— res del que hi passi. I a mi ja m'està bé, si els he de ser sincer.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 22 octubre de 2014

El dia que en Tortell Poltrona no em va fer riure

Hi ha poques coses tan tristes com un pallasso que en lloc de fer riure, fa pena. I aquest és un fet que ben probablement succeirà si el professional de les rialles actua en un Parlament en lloc de fer-ho al seu hàbitat natural: un escenari de festa major, un circ o una festa d'aniversari. En Jaume Mateu (Tortell Poltrona) es va encarregar ahir de palesar-ho, entristint-me de bon matí tot llegint l'entrevista que li van publicar a Vilaweb i de retruc, llegint la intervenció que va protagonitzar al Parlament mentre es debatia la prohibició d'utilitzar animals en ridículs números circenses.


[Llegir-ne més...]


dilluns, 20 octubre de 2014

Votarem i guanyarem

Ahir a dos quarts de dotze del migdia em trobava, evidentment, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Sigui on sigui, per la llibertat d'aquesta terra, a mi m'hi trobaran sempre.

Tal com segurament vostès ja sabran, estic molt avesat a plasmar les diferències entre les mobilitzacions de l'unionisme i les de l'independentisme a través d'uns gràfics que acostumen a ser prou eloqüents per si mateixos. Però avui no serà el cas. Avui, com que es dóna la circumstància que la concentració independentista convocada per Ara és l'hora fou en el mateix espai físic —la plaça de Catalunya— que la concentració unionista i anti-consulta convocada per "Societat Civil Catalana" el diumenge passat, penso que és molt més idoni comparar les imatges aèries reals —que jo no treballo pas a La Vanguardiade cada concentració. Aquí ho tenen:

Aspecte de la Plaça de Catalunya, el 12 d'octubre del 2014:

[Llegir-ne més...]


dijous, 16 octubre de 2014

La voluntat d'un poble

Abans de res, voldria aclarir un parell de coses, no sigui cas que algú de vostès es pensi que estic dient quelcom que no és. Aniré el diumenge a dos quarts d'una del migdia a la plaça de Catalunya? Sí, aniré el diumenge a dos quarts d'una del migdia a la plaça de Catalunya. Aniré el 9 de novembre a omplir l'enquesta amb el "Sí" i el "Sí"? Sí, aniré el 9 de novembre a omplir l'enquesta amb el "Sí" i el "Sí". Des que tinc ús de raó i una mica de seny —sí, una mica, molt poquet, ja ho sé— que vaig a tot tipus d'actes independentistes. Anava a les manifestacions d'anys ençà, quan la independència era patrimoni pràcticament exclusiu de l'esquerra independentista i els convergentets eren incapaços de mirar què hi havia més enllà d'un peix en un cove (i un compte a Andorra); vaig a les manifestacions, concentracions, cadenes i mosaics d'avui dia, en què la causa independentista sembla haver assolit la condició de "transversal"; i aniré a les manifestacions, concentracions, quedades, mosaics, cadenes, enquestes i/o calçotades independentistes que s'organitzin ara, o quan ens colin un nou Estatut, o quan ens colin una nova Constitució espanyola, o quan ens colin un nou Estat federal. Hi he anat, hi vaig i hi aniré perquè he estat, sóc i seré independentista; perquè m'agradaria viure en una Catalunya lliure i democràtica. I tant de bo algun dia també en uns Països Catalans lliures i democràtics. Bé, aclarit això, continuaré.

Estic content i esperançat amb el rumb que porta actualment "el procés"? No, no estic ni content ni esperançat amb el rumb que porta actualment "el procés". I no crec en absolut que el President Mas sigui cap gran estratega (ni "estadista", tal com alguns han deixat caure pel Twitter) més enllà d'executar l'estratègia que salvi el seu propi cul i el seu propi partit —o federació, ja ho veurem. El President Mas ha demostrat ser un covard perquè ha estat incapaç d'obeir un mandat popular expressat al carrer, però també a les urnes, i desobeir, per extensió, la injusta legalitat espanyola. I a mi em toca penedir-me del meu penediment de fa poc més de dos mesos. I a ell li tocaria dimitir, per dignitat, responsabilitat, i per deixar pas a algú altre amb més coratge.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 15 octubre de 2014

74 anys

Com cada any, des del 2008, escric un apunt en aquesta assenyalada data. Més que apunt, potser en podríem dir recordatori. Un recordatori que hem de tenir ben present, sobretot en aquests dies tan transcendents que estem vivint. Espanya és l'únic Estat del món que ha executat un President escollit democràticament. "Oh, és que quan el President Companys fou afusellat, a Espanya hi havia una dictadura, no es pot comparar". Molt bé, doncs agafin-s'ho així: l'Estat espanyol, reconegut internacionalment com a "democràtic", encara és hora que condemni aquell assassinat, executat després d'un judici sumaríssim sense cap garantia legal, ni jurídica. Encara és hora que l'Estado mostri una engruna de penediment i de voluntat de restituir la memòria d'un President triat a les urnes i mort a mans d'un dictador.

[Llegir-ne més...]