dilluns, 25 de maig de 2015

Propera parada, #27S

Estic content. Podria estar-ho més? Doncs sí, sempre —o gairebé— podríem estar més contents amb el món que ens envolta. Jo els explicava fa uns dies que volia un Ajuntament de Barcelona independentista, d'esquerres i compromès a defensar al màxim els drets dels animals. Doncs bé, almenys he vist acomplert un dels meus tres requisits: la dreta no governarà Barcelona. Podria ser millor? Sí, és clar, podria ser que BCN en Comú fos tan independentista i tan antiespecista com la CUP. Però tot i no ser independentista, almenys ahir la senyora Colau va deixar ben clar que Catalunya ha de poder decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya. I pel que fa als drets dels animals, el programa de BCN en Comú no era tan agosarat com el de la CUP —ni tan sols com el d'ERC— però tampoc era tan indigne com el del PSC, ni tan ambigu com el de CiU. Tindrem, doncs, una alcaldessa força d'esquerres, força compromesa amb el dret a decidir i mínimament decent en la defensa del dret animal. Per acabar-ho d'adobar, la CUP irromp al consistori amb 3 regidors, l'unionisme anti-autodeterminació (C's+PSC+PP) cau des dels 20 fins als 12 regidors, el suport al dret a decidir (BComú+CiU+ERC+CUP) puja dels 16 regidors fins als 29, i els regidors d'esquerres i netament independentistes (ERC+CUP) augmenten des dels 2 fins als 8. A més, si deixem de banda "l'eix nacional", ens trobem que el consistori barceloní passarà de 13 regidors d'esquerres a tenir-ne 23 (BComú+ERC+PSC+CUP) i que la dreta, per contra, passa de tenir-ne 23 a tenir-ne 18 (CiU+C's+PP). Bons resultats a Barcelona per a l'esquerra i per al sobiranisme, es miri per on es miri. Mals resultats per a la dreta i particularment dolents per a la dreta espanyolista, es miri per on es miri.

Font: CCMA, 25/05/2015 12.44h.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 12 de maig de 2015

El #24M votaré com un animal

S'apropen eleccions. No fotin, no ho sabien? Cony, doncs sí, el dia 24 del present mes hem de triar les alcaldesses o els alcaldes de les nostres viles, municipis i ciutats. El moment és transcendent, es respiren aires de canvi, la crisi, El Procés™ i que si tomba i que si gira i blablablà. Però el cas és que un servidor no té encara del tot clar què collons votarà en aquestes municipals. De fet, tinc més clar el que NO votaré ni borratxo de ratafia que el que SÍ que votaré fent ús de les meves plenes facultats mentals —això dubtant, òbviament, que mai les hagi tingudes.

Jo sóc un barceloní rojoseparatista i animalista, ja ho saben. I amb aquesta autodefinició ja puc descartar un bon grapat de formacions que no em fan el pes. Vull un ajuntament independentista, d'esquerres i compromès a defensar, garantir i augmentar tant com es pugui els drets dels animals. Pelut de trobar, aquest últim requisit, ja els ho dic ara, perquè un cúmul de vaguetats, d'ambigüitats i de paraules mig buides palesen que aquest petit país no està encara prou avançat moralment com per parlar-ne obertament i sense embuts. Heus ací la raó de ser d'aquest apunt: un recull dels compromisos programàtics animalistes de les diferents formacions que presenten candidatura a l'alcaldia de Barcelona.

Per part meva, com comprendran arran de l'autodefinició del paràgraf anterior, tinc absolutament descartat donar el vot a PP, CiU, Ciudadanos, PSC o BCN en Comú. Tot i així els inclouré aquí per si es donés l'hipotètic i estrany cas que, per exemple, un animalista federalista o un animalista de dretes (és això possible?) caiguessin per aquí amb la intenció d'aclarir una mica els seus dubtes. No inclouré, això sí, les formacions que segons els sondeigs no tenen possibilitat de treure ni tan sols un regidor. Comencem (per ordre de número de votants en les municipals de 2011):

[Llegir-ne més...]


dijous, 7 de maig de 2015

Quan el drac mata Sant Jordi

De tant en tant torno a passejar pel meu antic barri, Collblanc, i em deixo portar per allà on les meves cames em volen fer anar. I rumio una mica en tot i mica en res fins que pràcticament sense voler es fa l'hora de sopar. Avui, però, la cosa ha anat diferent. Avui, tombo una cantonada i observo quelcom que em crida l'atenció. Una llarguíssima filera de persones s'estén per la vorera al llarg d'uns cent o cent cinquanta metres. Sembla talment que facin cua per entrar en una llibreria. Què fan? Volen comprar llibres? No pot pas ser. M'atanso a la darrera persona de la cua amb l'esperança que pugui aclarir els meus dubtes.

És un noi d'uns vint-i-cinc o trenta anys que va vestit amb l'uniforme del Caprabo.

[Llegir-ne més...]


dijous, 26 de març de 2015

De respecte i dignitat

Hi ha qui diu que un tràgic accident d'avió no ha de mesclar-se amb la política, que no s'ha de polititzar les víctimes per respecte als familiars, als amics i als coneguts. Són segurament els mateixos que opinen que no s'ha de polititzar el futbol, mentre ens posen l'himne nacional espanyol a tot volum per megafonia i miren de fer-nos callar a cop de legalidaz. Queda molt bonic, això de "no polititzar". Si ningú gosés titllar-los d'hipòcrites i de cínics de merda, molt em temo que a la seva manera, aquests mestretites despolititzarien fins i tot el Parlament.


[Llegir-ne més...]


dimecres, 18 de març de 2015

Por la legalidaz y la libertaz de expresión mas allá de Francia

El passat dia 12 de gener, el Presidente Mariano Rajoy, àlies El Sobresueldos, acudia a París, tal com una mosca ho fa amb la merda, per fer ben visible el seu suport a la llibertat d'expressió i condemnar l'horrible atemptat del Charlie Hebdo. L'oportunitat de deixar-se retratar fent cara de consternació i de bracet amb líders mundials com ara el Prime Minister, no es podia deixar escapar. No tinc cap dubte que si la manifestació hagués estat en favor dels borrissols del melic, en contra de que els homes pixin asseguts o pel total alliberament dels pèls del cul, El Sobresueldos hagués corregut a anar-hi igualment.


[Llegir-ne més...]


divendres, 13 de març de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: tercer capítol

Els idiotes que van a peu


Anar en bicicleta per Barcelona pot propiciar situacions surrealistes protagonitzades per idiotes que van en bicicleta i també per idiotes que van en cotxe o moto, ja ho vaig explicar fa uns dies. Però, òbviament, els idiotes no només van en bicicleta, en cotxe o en moto; també n'hi ha que van a peu, la qual cosa explica, sense dubte, perquè els ciclistes —normals o idiotes— hem de patir desmesuradament quan circulem per un carril bici i ens apropem a un semàfor, encara que estigui verd. Per això, aquest tercer (i últim) capítol de la Guia Ciclista per a No-Idiotes el dedicaré a parlar dels idiotes que van a peu.

Com que estan vostès llegint aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, es dóna per descomptat que idiotes no ho són pas. Per tant, si van caminant per una vorera de qualsevol ciutat d'aquest món i s'apropen a un semàfor de vianants on apareix un senyor palplantat, tot il·luminat de color vermell, s'aturaran. I on s'aturaran? Doncs com que vostès són persones no-idiotes amb un coeficient intel·lectual no més baix del normal, és fàcil imaginar que s'aturaran a la vorera i no envairan la calçada, hi hagi o no hi hagi carril bici, a no ser, òbviament, que els faci especial il·lusió viatjar en ambulància. Això és així perquè sí. No crec que hi hagi discussió possible.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 4 de març de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: segon capítol

Els idiotes que van en vehicles motoritzats


D'entre tots els idiotes que transiten lliure i impunement per Barcelona, cal parar especial atenció als que ho fan al volant de vehicles motoritzats de tot tipus. Cotxes, motocicletes, ciclomotors, camions, furgonetes, tràilers, taxis, autobusos, minibusos, microbusos o autocars són alguns dels vehicles que qualsevol idiota pot estar fent circular ara mateix pels carrers de la ciutat. Cal anar amb ull ja que, com comprendran, els vehicles a motor són, per les seves característiques, els que més mal poden causar.

Per començar, destacarem l'actitud que els idiotes motoritzats adopten quan circulen per la ciutat. Sí, coi, em refereixo a aquell posat de "Jo, cotxe. Tu, bicicleta. Jo més fort que tu. Tu apartar del camí. A mi suar polla/cony que tu anar per carril bici perquè aquí manar jo". Aquesta actitud és òbviament encara més marcada quan l'idiota en qüestió condueix un vehicle de gran envergadura, com a ara un tot terreny. La saviesa popular té una dita al respecte: cotxe gran, cervell petit. Tot i que, evidentment, no totes les persones que condueixen cotxes grans són idiotes, ni tots els idiotes condueixen cotxes grans. Són de gustos molt diversos, els idiotes.

El típic idiota circulant per la cruïlla de Provença amb Balmes.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 25 de febrer de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: primer capítol

No voldria pas decebre la colossal munió de seguidors d'aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, deixant de complir les promeses que he fet, talment com faria un convergent qualsevol. Per això, si no hi tenen inconvenient, estrenaré avui mateix aquesta sèrie de relats sobre idiotes viaris amb els quals he hagut de conviure pels carrils bici de tota la punyetera ciutat. I com que no vull que vostès, benvolguts lectors, em titllin de fanàtic de la bicicleta, de hippie, de votant d'Iniciativa, o que amabilíssimament em convidin —per enèsima vegada— a marxar a viure a Amsterdam, dedicaré el primer capítol a uns idiotes molt particulars: els idiotes que van en bicicleta.

Guia Ciclista per a No-Idiotes

Primer capítol: Els idiotes que van en bicicleta


Si vostès han circulat mai en bicicleta per Barcelona, de ben segur que hauran topat alguna vegada amb individus d'una nova espècie d'homínids que, segons totes les meves observacions, són molt diferents de nosaltres (molt més idiotes, per ser precisos). Aquest extrem es pot constatar empíricament si s'observa l'actitud que adopten davant les llumetes de qualsevol semàfor: allà on un humà qualsevol hi veu una llum vermella, ells sempre hi veuen una llum verda. O si més no, actuen com si la veiessin. O com si no veiessin cap puta llumeta. O com si cap puta llumeta de cap puto semaforet (per molt que la llumeta tingui la silueteta d'una bicicleteta) estigués dirigida a ells.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 20 de gener de 2015

Morta la ciutat, viva la ràbia

Indignació, ràbia, estupor, impotència, incredulitat, ira o pànic, són alguns dels sentiments recollits entre coneguts, amics i familiars, tot just després de veure el documental "Ciutat Morta" emès (per fi) a la televisió pública catalana dissabte a la nit. A mi m'agradaria afegir-hi un sentiment que com més va més em rosega el cor: culpabilitat.

CIUDAD MUERTA 2

[Llegir-ne més...]


divendres, 16 de gener de 2015

Es-Estruc-Estructures d'Estat!

El 28 de novembre del 2010, CiU va presentar-se a les eleccions autonòmiques amb el "pacte fiscal" com a un dels punts essencials del seu programa i va guanyar les eleccions.
El 20 de setembre del 2012, en Rajoy va passar-se pel cul la proposta catalana de "pacte fiscal", deixant ben palès el fet que les aspiracions de Catalunya dins Espanya havien tocat sostre. CiU es va plantejar aleshores, per primera vegada, el fet de preguntar a la ciutadania si li va bé tenir aquest sostre o si pel contrari desitjaria tenir un "Estat propi" amb plenes competències en tot i per a tot.  
El "dret a decidir" no estava inclòs al seu programa electoral i per ser coherents calia, doncs, convocar eleccions anticipades.

Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Debat de Política General - Parlament de Catalunya (2)

[Llegir-ne més...]