dijous, 19 juny de 2014

Viva España, viva el Rey, viva el Orden y la Ley

Avui, catalanes i catalans tindrem un nou Rei.
Sí, sí, desenganyin-se i parin ja de repetir com a lloros allò de que "els catalans no tenim Rei". No poc, no en tenim. Els catalans a hores d'ara encara som espanyols. I en Felip de Borbó avui serà proclamat nou Rei d'Espanya. Coi, sumin dos i dos, jo trobo que no cal cridar en Sherlock Holmes. A més, per corroborar això que els dic, poden observar el gest del "nostre" President: avui serà a Madrid llepant culs a primera línia. Un bon vassall, sí senyor. No n'esperava menys, si volen que els digui la veritat. Per això no el vaig votar pas, ni se m'acudiria votar mai de la vida al seu partit de neoliberals, privatitzadors, retalladors i ensumadors professionals de llufes borbòniques. Bé, per això i perquè sóc independentista, és clar.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 3 juny de 2014

Escac

El rei espanyol ha pres la decisió d'abdicar. Ahir. Ara. Diu que vol deixar pas a "l'impuls d'una nova generació" i a "l'estabilitat". És tan sols un moviment simbòlic? No ho crec. Si ens trobéssim davant un tauler d'escacs, interpretaria aquesta jugada com un moviment clau per mirar de guanyar la partida que fins ara, tot sigui dit, els pintava molt peluda. Val a dir, de tota manera, que les regles d'aquests escacs no són les tradicionals. Cony, l'adversari ens cedeix el Rei. Ja està. Ja hauríem guanyat. Apa, ara a començar una nova partida. I és així? No. Ni de lluny. A la partida interminable dels escacs espanyols, l'objectiu és conservar el tauler íntegre; que l'adversari no te'n retalli ni un quadrat i marxi a jugar pel seu compte. Òbviament, si durant tres-cents anys ho pots aconseguir sense sacrificar el Rei, doncs chapeau (és una jugada que popularment es coneix com un olé-tus-güevos). Ara bé, tinguem tots presents que si el tauler perilla de debò, el Rei esdevindrà automàticament una peça més. No serà, és clar, un peó —llàstima— però potser sí un noble alfil capaç de cedir el seu coll per tal de garantir la victòria.

Per què ho dic això? Si el rei espanyol abdica, "ens fotran" a en Felip VI i llestos. Tot continuarà igual.

Sí? Tot continuarà igual? De debò algú creu realment que aquesta abdicació és una passa buida, sense cap tipus de rerefons estratègic? Per a mi —i ara els ho diré sense embuts— aquest moviment espanyol representa l'entrada de l'unionisme, de ple, a la campanya del 9 de novembre del 2014. Una entrada per la porta del darrere, segurament, però —repeteixo, per a mi— amb tota la cavalleria. Van disparats, i descarats, a la caça del vot indecís. I probablement del vot independentista "de nova fornada", dels independentistes de la "desafecció". Abans no pensin que m'he begut l'enteniment (bé, o que no m'he pres la pastilla, si són vostès fans d'en Pere Navarro) deixin-me explicar-los els dos camins per on penso que ens podríem trobar caminant a partir d'ara:

Un dels meus dissenys favorits de La Ciutat Invisible

[Llegir-ne més...]


diumenge, 25 maig de 2014

L'increïble cas dels lingüistes que feien la seva feina

Imaginin-se per un moment —encara que els costi una mica— que em presento a un càsting per ser el nou presentador del telenotícies de TVE i que, amb dos collons com dos melons, m'assec a la cadira i començo la prova:
Bona noche, estimados telespectadores. Hoy comienzamos el telediario con una nutíssia espectacular endonde las haiga: un gato que ha salvado a un nadón de solo dos meses de ser atacado por un perraco. Sortosamente, gracias al felino, la criatura se encuentra ara mismo lla adormido en su kely sano y estalvio.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 6 maig de 2014

Tontillo

Estic trasbalsat perquè en Loquillo —sí, coi, aquell paio feo, fuerte y formal que para ser feliz vol un camión, escupir a los urbanos y a las chicas meter mano [sic]ens ha comparat amb les SA nazis perquè es veu que volem votar per acabar amb la democràcia [sic].

[Llegir-ne més...]


dimarts, 29 abril de 2014

Borrasca, núvols i mastegots

Quins cops amagats tan sorprenents que té la vida, collons. Ja han vist això que li ha passat al senyor Pere Navarro, "líder" dels "socialistes" de Catalunya? El pobre passerell va anar a missa a veure com el capellà repartia hòsties consagrades i sense veure-s'ho venir, es va trobar una senyora hòstia sense consagrar als morros. "Fill de puta", es veu que li va dir la senyora que va colpejar-lo. I d'això, l'ensumallufisme il·lustrat n'ha extret la conclusió que hi ha un "clima de tensió" per culpa del procés sobiranista i que el que s'ha de fer (collons, hòstia, que no ho veuen?) és restablir els diàlegs i els ponts —amb Espanya, s'entén. Jo, si els he de ser sincer, no sé en quin punt de la historieta m'he perdut.

Anirem a pams, que sempre diuen que tot, ben estructuradet, s'entén millor. Llegeixin aquests nou punts que relaten la successió dels fets:

[Llegir-ne més...]


dimarts, 15 abril de 2014

La Doctrina Ninot indulta 21 persones

Els agrairia moltíssim que fessin un cop d'ull a la següent imatge, tot tenint en compte que encara manquen uns quants mesos per al dia dels innocents:

http://www.eldiario.es/politica/Gallardon-indulta-Semana-Santa-director_0_248825198.html

[Llegir-ne més...]


dimarts, 8 abril de 2014

L'ABC de l'esperança

Si no hi tenen inconvenient, em faria goig compartir amb vostès una portada del diari espanyol ABC. Més que res perquè la trobo encertadíssima. Segurament és la més encertada de tota la seva punyetera història de fal·làcies i falòrnies. I no, home, no ho dic per això del "Sexo es vida" que hi diu allà a baix a la dreta i que —tot i ser absolutament cert— no em crida l'atenció perquè surt en moltes portades de molts diaris.


[Llegir-ne més...]


dimarts, 25 març de 2014

El paradís dels horrors

Estic content perquè el senyor Adolfo Suárez ja és al paradís tocant-se la pixa. Bé, com que se suposa que allò no és un món terrenal, farem veure que toca l'arpa. També estic convençut que al seu costat, allà assegut en un cumulonimbus, hi ha en Samaranch tocant la lira i a la dreta, tocant el flautí, en Manuel Fraga. —Cony, quin trio de bellíssimes persones! —segurament estaran pensant vostès —Quins demòcrates! Quins arrapats del centrismemoderat! —No és estrany que reposin al jardí de l'edèn, oi? No, i ara, en absolut. Després de deixar-nos-ho tot atado y bien atado, consiguiéndose el efecto sin que se note el cuidado, és el mínim que mereixen.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 18 març de 2014

Jo vull en Girauta als Òscars

Trobo que val molt la pena de fer un marcatge individual al senyor Juan Carlos Girauta. Vull dir que si són vostès admiradors de l'humor absurd i de les bajanades més surrealistes, aquest paio és el seu home. No en tinguin cap dubte. A més a més, posseeix dots innates per a la interpretació. Sobretot per al paper de víctima, perquè li encanta escopir a la cara de tot Cristo i després interpretar la pobra meuca maltractada. Jo no sóc pas crític de teatre, escoltin, però valorant l'enorme quantitat de ximples ensumallufes que es creuen les seves pantomimes, potser hauríem d'anar pensant d'enviar-lo als Òscars de l'any vinent. I pensin que segurament encara perfeccionarà més les seves comèdies gràcies a les ínfules de savi adquirides recentment pel fet d'haver estat nombrat segon de bord de la candidatura europea dels neofalangistes Ciudadanos.

Per si no n'estan al cas, m'agradaria fer especial èmfasi en una de les pantomimes estrella que el senyor Girauta va perpetrar ni més ni menys que a Twitter. Jo m'ho vaig passar d'escàndol. Resulta que un bon dia el paio va decidir fer veure que plegava d'aquesta xarxa social perquè "los nacionalistas catalanes" l'insultaven. ¡Maldita chusma! Mira que insultar un lliurepensador tolerant i respectuós com ell! On anirem a parar! Els enganxo tot seguit el seu tuit de comiat. Ja poden anar aixecant-se per a l'ovació.


[Llegir-ne més...]


dijous, 13 març de 2014

Les Primàries de Schrödinger (#indyXmarti)

Si a mi algú em diu un dia que hi ha unes eleccions obertes a la ciutadania, el que entendré serà que si són vostès ciutadans, podran anar tal dia a un coi d'urna i votar el que sigui que s'ha de votar. No crec que en això estigui gaire equivocat, si els he de ser sincer, però ara es veu que el concepte de "coses obertes" genera molta controvèrsia arran d'un nou invent del PSC. Resulta que els paios han muntat a Barcelona unes eleccions primàries "obertes a la ciutadania" que es veu que obertes, obertes, tampoc no ho són pas. Més que res perquè uns quants "socialistes", emprenyats com a mones a causa d'una campanya independentista a favor del senyor Jordi Martí (l'únic candidat favorable al dret a decidir) viuen escagarrinadets només de pensar que pugui guanyar les primàries aquest bon home —i no un gris navarrista— i es dediquen a "informar" que per votar s'ha d'estar d'acord amb els "principis i valors" del PSC entre els quals, of course, el federalisme. Tal com era d'esperar, algun opinador professional ja ha donat suport explícit a la martingala. Som, per tant, davant del que podríem considerar les primeres primàries de Schrödinger; les primeres primàries obertes, i alhora tancades, a la ciutadania.

[Llegir-ne més...]