dijous, 26 març de 2015

De respecte i dignitat

Hi ha qui diu que un tràgic accident d'avió no ha de mesclar-se amb la política, que no s'ha de polititzar les víctimes per respecte als familiars, als amics i als coneguts. Són segurament els mateixos que opinen que no s'ha de polititzar el futbol, mentre ens posen l'himne nacional espanyol a tot volum per megafonia i miren de fer-nos callar a cop de legalidaz. Queda molt bonic, això de "no polititzar". Si ningú gosés titllar-los d'hipòcrites i de cínics de merda, molt em temo que a la seva manera, aquests mestretites despolititzarien fins i tot el Parlament.


[Llegir-ne més...]


dimecres, 18 març de 2015

Por la legalidaz y la libertaz de expresión mas allá de Francia

El passat dia 12 de gener, el Presidente Mariano Rajoy, àlies El Sobresueldos, acudia a París, tal com una mosca ho fa amb la merda, per fer ben visible el seu suport a la llibertat d'expressió i condemnar l'horrible atemptat del Charlie Hebdo. L'oportunitat de deixar-se retratar fent cara de consternació i de bracet amb líders mundials com ara el Prime Minister, no es podia deixar escapar. No tinc cap dubte que si la manifestació hagués estat en favor dels borrissols del melic, en contra de que els homes pixin asseguts o pel total alliberament dels pèls del cul, El Sobresueldos hagués corregut a anar-hi igualment.


[Llegir-ne més...]


divendres, 13 març de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: tercer capítol

Els idiotes que van a peu


Anar en bicicleta per Barcelona pot propiciar situacions surrealistes protagonitzades per idiotes que van en bicicleta i també per idiotes que van en cotxe o moto, ja ho vaig explicar fa uns dies. Però, òbviament, els idiotes no només van en bicicleta, en cotxe o en moto; també n'hi ha que van a peu, la qual cosa explica, sense dubte, perquè els ciclistes —normals o idiotes— hem de patir desmesuradament quan circulem per un carril bici i ens apropem a un semàfor, encara que estigui verd. Per això, aquest tercer (i últim) capítol de la Guia Ciclista per a No-Idiotes el dedicaré a parlar dels idiotes que van a peu.

Com que estan vostès llegint aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, es dóna per descomptat que idiotes no ho són pas. Per tant, si van caminant per una vorera de qualsevol ciutat d'aquest món i s'apropen a un semàfor de vianants on apareix un senyor palplantat, tot il·luminat de color vermell, s'aturaran. I on s'aturaran? Doncs com que vostès són persones no-idiotes amb un coeficient intel·lectual no més baix del normal, és fàcil imaginar que s'aturaran a la vorera i no envairan la calçada, hi hagi o no hi hagi carril bici, a no ser, òbviament, que els faci especial il·lusió viatjar en ambulància. Això és així perquè sí. No crec que hi hagi discussió possible.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 4 març de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: segon capítol

Els idiotes que van en vehicles motoritzats


D'entre tots els idiotes que transiten lliure i impunement per Barcelona, cal parar especial atenció als que ho fan al volant de vehicles motoritzats de tot tipus. Cotxes, motocicletes, ciclomotors, camions, furgonetes, tràilers, taxis, autobusos, minibusos, microbusos o autocars són alguns dels vehicles que qualsevol idiota pot estar fent circular ara mateix pels carrers de la ciutat. Cal anar amb ull ja que, com comprendran, els vehicles a motor són, per les seves característiques, els que més mal poden causar.

Per començar, destacarem l'actitud que els idiotes motoritzats adopten quan circulen per la ciutat. Sí, coi, em refereixo a aquell posat de "Jo, cotxe. Tu, bicicleta. Jo més fort que tu. Tu apartar del camí. A mi suar polla/cony que tu anar per carril bici perquè aquí manar jo". Aquesta actitud és òbviament encara més marcada quan l'idiota en qüestió condueix un vehicle de gran envergadura, com a ara un tot terreny. La saviesa popular té una dita al respecte: cotxe gran, cervell petit. Tot i que, evidentment, no totes les persones que condueixen cotxes grans són idiotes, ni tots els idiotes condueixen cotxes grans. Són de gustos molt diversos, els idiotes.

El típic idiota circulant per la cruïlla de Provença amb Balmes.

[Llegir-ne més...]


dimecres, 25 febrer de 2015

Guia Ciclista per a No-Idiotes: primer capítol

No voldria pas decebre la colossal munió de seguidors d'aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, deixant de complir les promeses que he fet, talment com faria un convergent qualsevol. Per això, si no hi tenen inconvenient, estrenaré avui mateix aquesta sèrie de relats sobre idiotes viaris amb els quals he hagut de conviure pels carrils bici de tota la punyetera ciutat. I com que no vull que vostès, benvolguts lectors, em titllin de fanàtic de la bicicleta, de hippie, de votant d'Iniciativa, o que amabilíssimament em convidin —per enèsima vegada— a marxar a viure a Amsterdam, dedicaré el primer capítol a uns idiotes molt particulars: els idiotes que van en bicicleta.

Guia Ciclista per a No-Idiotes

Primer capítol: Els idiotes que van en bicicleta


Si vostès han circulat mai en bicicleta per Barcelona, de ben segur que hauran topat alguna vegada amb individus d'una nova espècie d'homínids que, segons totes les meves observacions, són molt diferents de nosaltres (molt més idiotes, per ser precisos). Aquest extrem es pot constatar empíricament si s'observa l'actitud que adopten davant les llumetes de qualsevol semàfor: allà on un humà qualsevol hi veu una llum vermella, ells sempre hi veuen una llum verda. O si més no, actuen com si la veiessin. O com si no veiessin cap puta llumeta. O com si cap puta llumeta de cap puto semaforet (per molt que la llumeta tingui la silueteta d'una bicicleteta) estigués dirigida a ells.

[Llegir-ne més...]


dimarts, 20 gener de 2015

Morta la ciutat, viva la ràbia

Indignació, ràbia, estupor, impotència, incredulitat, ira o pànic, són alguns dels sentiments recollits entre coneguts, amics i familiars, tot just després de veure el documental "Ciutat Morta" emès (per fi) a la televisió pública catalana dissabte a la nit. A mi m'agradaria afegir-hi un sentiment que com més va més em rosega el cor: culpabilitat.

CIUDAD MUERTA 2

[Llegir-ne més...]


divendres, 16 gener de 2015

Es-Estruc-Estructures d'Estat!

El 28 de novembre del 2010, CiU va presentar-se a les eleccions autonòmiques amb el "pacte fiscal" com a un dels punts essencials del seu programa i va guanyar les eleccions.
El 20 de setembre del 2012, en Rajoy va passar-se pel cul la proposta catalana de "pacte fiscal", deixant ben palès el fet que les aspiracions de Catalunya dins Espanya havien tocat sostre. CiU es va plantejar aleshores, per primera vegada, el fet de preguntar a la ciutadania si li va bé tenir aquest sostre o si pel contrari desitjaria tenir un "Estat propi" amb plenes competències en tot i per a tot.  
El "dret a decidir" no estava inclòs al seu programa electoral i per ser coherents calia, doncs, convocar eleccions anticipades.

Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Debat de Política General - Parlament de Catalunya (2)

[Llegir-ne més...]


dimarts, 30 desembre de 2014

...i esmorza

S'acaba el 2014, any de la independència —ui, sí— i com que de la independència trobo que és millor no parlar-ne per no fer-se mala sang i pensar que l'hem cagada posant-la en mans de qui l'hem posada, prefereixo acabar l'any parlant de bicicletes. Sí, sí, de bicicletes.

Aquest 2014, cap al mes de maig per ser precisos, vaig prendre la decisió d'emprar majoritàriament la bicicleta com a mitjà de transport entre casa i la feina. Això són uns deu quilòmetres diaris repartits en quatre viatges. Uns cinquanta quilòmetres setmanals repartits en vint viatges, els quals, traduïts a l'idioma de la màfia que manega el transport públic a Barcelona, em comportaven una despesa trimestral "personalitzada i intransferible" de 142 euros. Si a més obro la porta del congelador i els ensenyo el meu sou allà al fons, ben cobert de gel de fa un bon grapat d'anys (gràcies a la crisi que ens afecta a tots), suposo que no els costarà pas gaire comprendre el motiu de la meva decisió.

[Llegir-ne més...]


divendres, 5 desembre de 2014

El moment històric

He estat cavil·lant una bona estona la millor manera de dir-ho. Els prometo que ho he fet. Però, tot i ser conscient que les "formes" no agradaran gens als estugosos esquiterells de la polidesa verbal que passegen per la xarxa, no he trobat millor manera que manllevar unes paraules del gran Pepe Rubianes. Ras i curt: la llista unitària i el govern de concentració em suen la polla pel davant i pel darrere.

[Llegir-ne més...]


dilluns, 10 novembre de 2014

La consulta il·legal del Triangle de les Bermudes

Què, com va anar el 9N? Com va anar la "consulta ilegal que nunca se va a celebrar"? Bé, eh? Molt bé, diria jo. Cony, per ser que no s'havia de celebrar perquè era il·legal, inconstitucional i de nazis, el fet que hi votessin més de dos milions de persones és una gran notícia. No ho sé, potser en Rajoy i companyia haurien de posar el cas en mans del senyor Iker Jiménez i deixar-se de tribunals i fiscalies. "El misterioso caso de los dos millones de catalanes que votaron en la consulta que nunca se celebró". Esfereïdor, escoltin. És normal que es caguin a sobre només de pensar-hi. De fet, qualsevol dia d'aquests votarem en unes altres eleccions que no tindran cap importància i que tampoc no se celebraran, i de cop i volta es trobaran que ha aparegut un nou Estat que segurament tampoc no existirà, regit per una Constitució invisible, un Parlament fantasma i set milions d'espectres com a ciutadanes i ciutadans. Catalunya és el seu triangle de les Bermudes, per molt que s'hi escarrassin mai no podran arribar a entendre —ni a evitar— res del que hi passi. I a mi ja m'està bé, si els he de ser sincer.

[Llegir-ne més...]