divendres, 20 / novembre / 2009

La mà d’en Tití

El 22 de juny de 1986, en un partit de quarts de final de la copa del món entre Argentina i Anglaterra, en Maradona marcava amb la mà un dels dos gols que classificaven la seva selecció. Més tard, el mateix Diego Armando Maradona batejaria la tramposa acció com a “la mà de Déu”. Els anglesos treien foc pels queixals.

El 18 de novembre de 2009, en un partit entre França i Irlanda en el qual ambdues seleccions es jugaven el bitllet de participació en el mundial del 2010, en Thierry Henry, actual futbolista del Barça, suplia la seva manca de velocitat amb un descarat control de pilota amb la mà esquerra i centrava posteriorment –amb el peu, ara sí– tot deixant el gol en safata de plata per a un company francès.

És evident que la jugada del francès no té la mateixa repercussió esportiva que la de l’argentí, però tot i així les dues trampes són del mateix nivell. Els dos futbolistes són uns grans tramposos.

Actualització (18:19): Cal destacar, ara, la noble reacció d’Henry divulgada aquesta tarda: Avui.cat: “Henry aposta per repetir el partit classificatori per al Mundial”.


dijous, 19 / novembre / 2009

‘Google Image Swirl’, una nova manera de cercar imatges

Després que Google Similar Images hagi quedat integrat definitivament en les cerques “normals” de Google Images, arriba Google Image Swirl, una nova idea dels laboratoris Google que intentarà introduir una altra manera de cercar –i agrupar– imatges similars.

Per a que us en feu una idea, això és part del que veurem si cerquem “Barça” al Image Swirl:

[Clic al damunt per a veure-ho ampliat]

Innovador, si més no. Encara que, personalment, opino que haurien de millorar l’algoritme que interpreta quines imatges són similars a quines altres; de vegades s’assemblen el que un ou a una castanya.

Enllaç | Google Image Swirl


dimecres, 18 / novembre / 2009

La mort en 2.0

La mort acostuma a ser un tema força tabú en la nostra societat. Tanmateix, és quelcom amb què tothom s’ha d’enfrontar durant la seva vida, ja sigui directa o indirectament. Per això, trobo interessant parlar avui de la mort 2.0. Perquè és evident que vivim en una època àmpliament 2.0, però què passa amb la nostra vida a la xarxa quan morim a la vida real? A GenBeta hi fan un interessant resum:

Gmail

Google permet accedir al compte de correu de Gmail –i per extensió, de tots els serveis associats al compte– d’un familiar traspassat, si enviem les nostres dades personals, les del familiar, i tot un seguit de proves com ara un e-mail que la persona desapareguda ens hagi enviat personalment o el certificat de defunció, via fax o correu ordinari. En 30 dies aproximadament, Google validarà i tramitarà la documentació i si tot és correcte ens donarà accés al compte.

En aquesta pàgina d’ajuda de Gmail hi teniu més informació.

Hotmail

La seva política en aquest sentit és molt similar a la de Google. Cal enviar, via fax o correu ordinari, certa informació relativa a la persona desapareguda i nosaltres mateixos. Com a peculiaritat, cal destacar que ens demanen, entre d’altres dades, la data del darrer accés al compte i la seva data de creació; quelcom difícil d’assegurar fins i tot pel legítim propietari o propietària del compte.

Cal no adormir-se perquè el compte de Hotmail s’eliminarà automàticament després d’un any d’inactivitat. Hi teniu més informació en aquesta pàgina d’ajuda de Windows Live.

Yahoo!

La política de protecció de dades de Yahoo! no contempla el fet que algú vulgui accedir al compte d’un familiar traspassat. Per tant, l’única opció vàlida que ens quedaria seria el conèixer l’adreça i contrasenya d’un compte de correu secundari vinculat al compte de Yahoo! i demanar que ens hi enviïn una nova contrasenya.

Facebook

Facebook és un dels llocs que més contemplen aquesta situació. El mes passat varen activar els comptes In Memoriam, on els familiars, amics i coneguts de la persona desapareguda hi poden escriure missatges de condol o de comiat. Més o menys com el “llibre de visites” que disposen als tanatoris les companyies carronyaires funeràries. A més a més, s’augmentarà el nivell de privacitat del compte, eliminant dades confidencials i privant que noves “amistats” puguin trobar o agregar la persona traspassada.

Per a activar la modalitat In Memoriam en un compte, cal omplir aquest formulari en el qual se’ns demana diverses dades sobre la persona finada. També cal destacar que els familiars més directes poden optar per l’eliminació total del compte.

Twitter

Twitter no ho té gaire previst, així que caldria posar-se en contacte amb els  administradors i explicar la situació.

Tuenti

Com en el cas de Twitter, cal posar-se en contacte amb Tuenti mitjançant el correu electrònic i exposar quina és la situació. Els administradors ens sol·licitaran tota la informació necessària i un cop hagi estat validada s’eliminarà totalment el compte de la persona desapareguda.


En fi, tant de bo mai no hàgim de recórrer a res d’això!

Via | GenBeta


diumenge, 15 / novembre / 2009

La gallina ha dit que no. Visca la selecció!

Es caguen les calces, s’acoquinen, s’acovardeixen; polititzen l’esport.

Aquesta imatge reflecteix el patètic espectacle que perpetrà ahir la selecció espanyola de futvòlei quan arribà el moment d’enfrontar-se amb la selecció catalana. No s’hi presentaren. Òbviament, els culpables d’aquest ridícul no són en pas els jugadors espanyols, que de ben segur que com qualsevol bon esportista, haurien deixat les pors al vestidor. El culpable és el de sempre. Aquell qui no ens permet d’expressar lliurement la nostra voluntat tampoc vol que tinguem les nostres seleccions esportives; l’Estat espanyol. A Nació Digital hi podem llegir la carta en què el Consejo Superior de Deportes amenaça, fins i tot penalment, els jugadors espanyols que tinguessin la gosadia de disputar el partit contra Catalunya. Ignoro si també els van posar un cap de cavall al llit mentre dormien, però no m’estranyaria.

De tota manera, mirant pels interessos actuals i futurs de la meva selecció nacional, jo animo des d’aquí l’Estat espanyol perquè continuï amb aquesta actitud de cagarines constants envers la nostra selecció. Ahir, gràcies a la seva covardia, vam passar directament a quarts de final.


dissabte, 14 / novembre / 2009

Avenços en impressores

Aquesta tarda, mirant impressores a Pixmania.com, he topat amb aquest model.

Una autèntica impressora/fogó! L’he trobada a la categoria “impressores multifunció”, però diria que han exagerat una miqueta això de la multifuncionalitat.


divendres, 13 / novembre / 2009

Democràcia tot just d’aquí un mes

Democràcia real, de veritat; democràcia en què 194 afortunats municipis podran decidir què són i què no són. Que es tracti d’uns referèndums no-vinculants és una qüestió de poca rellevància encara. El que realment importa és que continuem recorrent el nostre camí.


dijous, 12 / novembre / 2009

Va d’un pèl

La noia del vídeo que veureu a continuació duu un pet considerable i cau a la via del metro de Boston (EUA) moments abans que arribi un comboi. Resulta decisiva la ràpida actuació de la resta de passatgers que són a l’andana i que fan senyals al conductor del metro per a que freni i eviti la catàstrofe. Tot i així, li va d’un pèl.

[Youtube, 48 segons. Recomanat en HQ]

Fa posar la pell de gallina.