Com a culé fervent que sóc, he de dir que em sento molt orgullós de l'actitud de l'equip de futbol pre-benjamí del club, el qual, en un mundialet celebrat aquest cap de setmana passat, va negar-se a formar sota la sintonia de l'himne espanyol. Així, els futbolistes del Benfica -rival del Barça en aquell partit- van restar sols damunt la gespa mentre sonava el seu himne nacional -el portuguès- i l'himne espanyol, el del nostre país veí. Una forma sensacional de deixar clar quina ha estat, és, i serà l'essència del club blaugrana que, pel que llegeixo a Directe!cat, no és la primera vegada que es nega a que l'himne d'Espanya ens representi en competicions internacionals.
L'any passat, a l'Algarve (Portugal), els jugadors culés també van deixar sols els de l'equip rival i els àrbitres del partit mentre sonava l'himne que ens volen imposar. Quan va acabar i tot just començaven a sonar els acords de l'himne portuguès (el dels àrbitres), l'equip blaugrana féu acte de presència damunt la gespa. Genial. Val la pena encara que fos només per a llegir com s'ho pren la premsa espanyolista (mireu el Marca, el As o El Mundo, per exemple). Després intentaran vendre'ns que "el Barcelona es el único equipo español que queda vivo en la Champions", com en el cas d'enguany. Sí, ja els agradaria poder sentir-se identificats amb el F.C. Barcelona, però és del tot impossible perquè formen part d'un col·lectiu de persones que mai no podran arribar a entendre què vol dir això de que el Barça "és més que un club". No poden entendre que la seva bandera i el seu himne mai no han estat nostres i que per tant, mai no podrem sentir-nos identificats amb gent com ells, ni gent com ells podrà sentir que el nostre club els representa.
Aquí teniu el vídeo de l'any passat quan el Barça sortí al camp acompanyat de la música de l'himne de Portugal. Si jo hi hagués estat els hagués dedicat una gran ovació, independentment del resultat del matx.
