Pilotes de goma i hipocresia institucional

Abans d'ahir a la nit, passejant per les Alternatives de Sants, va arribar a les meves mans l'exemplar del mes d'agost del periòdic La Burxa, una de les poques maneres que hom té a mà per a fugir de la desinformació cada dia més present en els demagògics mitjans "oficials". D'entre tot l'exemplar, m'agradaria destacar un article d'opinió anomenat "Pilotes i mentides", escrit per l'Albert Martínez, el qual posa de manifest la greu hipocresia institucional al voltant de l'afer Vilaró i les perilloses pilotes de goma que utilitzen, des de fa un munt d'anys, les forces policials com a eina de dispersió / repressió. Ara, com que podria ser que un dels damnificats per aquesta cruel arma fos el màxim intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sembla que tothom està d'acord en que el seu ús constitueix una violència policial desmesurada, sobretot davant grups de persones que solen anar totalment desarmades.

Aquí us el deixo:

(Click al damunt per a veure'l més gran)

---

[Llegir-ne més...]

---

El PP de Palafrugell defensa l'estelada

La Comissió 100 anys d'estelada, per a commemorar aquest segle de vida de la nostra insígnia, va engegar una iniciativa per tal que tots els ajuntaments que ho vulguin puguin sumar-se a la commemoració tot penjant la senyera estelada a la façana, durant la Diada de l'11 de setembre. Una gran iniciativa a la qual ja s'hi han afegit força municipis; a Estat Propi s'hi pot veure un plànol amb totes les adhesions.

Òbviament, no en tots els ajuntaments es veu amb bons ulls aquesta iniciativa. La decisió de penjar-la o no, ha de sortir després de votar una moció on es proposi el tema i tothom sap que certs partits polítics no són gaire partidaris de tot allò que representa l'estelada i per tant, era d'esperar que hi posessin totes les traves que poguessin. Tanmateix, a Palafrugell, han pogut presenciar el que podríem dir que és "l'excepció que confirma la regla". I és que la regidora del Partido Popular, Laura Galiana, ha votat a favor en la moció sobre penjar l'estelada, presentada per Esquerra. Ho ha fet dient que no són independentistes, "però sí que defensem la reivindicació catalana". Una petita paradoxa que, venint d'allà on ve, no deixa ningú indiferent. Si hom defensa l'estelada ha de tenir present que defensa, de retruc, tots els drets i llibertats legítims de Catalunya que avui ens neguen des d'Espanya, generalment des de partits ultra-nacionalistes, com ara el seu, el PP, però també des dels nacionalistes més moderats camuflats, com el PSOE (la mà de ferro sota el guant de seda).

Em pregunto quant trigarà la caverna espanyola a censurar i sancionar la "radical, lamentable i repugnant" decisió de la regidora de Palafrugell, de defensar una bandera que ells mai no podran entendre ni suportar. En fi, ja ho diuen que no hi ha cec pitjor que aquell que es nega a veure-hi.

Jo, per part meva, anuncio que malgrat no ser un Ajuntament, El Bloc del Bixo se sumarà a la iniciativa i lluirà una estelada ben amunt.

---

[Llegir-ne més...]

---

Microsoft i el Windows Genuine Advantage

Alerta tots aquells i aquelles que feu servir una còpia no autoritzada del Windows XP Professional perquè Microsoft ha actualitzat l'eina Windows Genuine Advantage, que s'instal·larà automàticament en el vostre PC depenent de com tingueu la configuració de les actualitzacions automàtiques de Windows.

L'eina en qüestió no és letal amb les còpies "il·legals" del sistema operatiu, així que, si ja la teniu instal·lada, no heu de patir -en principi- pels vostres arxius. Això sí, fer-vos la punyeta, us la farà força. Segons llegeixo al bloc del mateix WGA (Windows Genuine Advantage), un cop instal·lat, comprova que la nostra còpia del Windows és original i en cas que no ho sigui, ens canvia el fons de pantalla per un de negre amb un cartell de considerables dimensions on se'ns informa que probablement "hem estat víctimes de la pirateria" i ens recomana que ens posem en contacte amb Microsoft. Passada una hora, si hem canviat el fons de pantalla, ens tornarà a fer el mateix.

Com ja havia comentat, la cosa no és -de moment- gaire preocupant, encara que sí molesta. Tanmateix, si encara no hem instal·lat aquesta actualització, ho podem evitar desactivant les actualitzacions automàtiques des del tauler de control de Windows. No cal que les desactivem totalment, n'hi ha prou amb marcar l'opció "Notificar-me, però no descarregar-les automàticament ni instal·larles".

Amb això aconseguirem que el Windows ens adverteixi abans de descarregar-les i per tant, tindrem l'oportunitat d'escollir aquelles que sí que volem instal·lar (pedaços de seguretat, etc.) i aquelles que no les volem pas (WGA i potser alguna altra més).

---

[Llegir-ne més...]

---

iTunes per a Windows, en català

Que Apple no té massa gens en compte la nostra llengua a l'hora de comercialitzar els seus productes és una cosa coneguda per tothom. Ni l'iPhone ni l'Ipod Touch -les dues "joies de la corona" de la companyia- incorporen el català com a opció en els seus menús. Tampoc cap dels altres models d'iPod, ni tampoc, òbviament, el reproductor multimèdia iTunes.

Navegant una miqueta per la xarxa, però, he topat amb el magnífic "Bloc d'Apple en català" en el qual hi ha disponible una mena de pedaç que, instal·lat damunt la versió 7.7.1.11 de l'iTunes, el tradueix gairebé íntegrament al català. Si el voleu provar, només cal que seguiu les passes que ens indiquen al mencionat bloc. I recordeu, sobretot, que només funcionarà correctament sobre la versió 7.7.1.11 de l'iTunes i amb Windows com a sistema operatiu.

---

[Llegir-ne més...]

---

El més greu error de seguretat a Internet

Han saltat tots els llums d'alarma a Internet a partir d'una investigació publicada a Wired (i difosa per Microsiervos, Barrapunto, Kriptópolis, Alt1040 i El País, entre d'altres) en la qual uns experts en matèria de seguretat a la xarxa asseguren haver descobert el que pot ser l'error més greu de seguretat a Internet.

Es tracta d'una errada "de naixement" en un protocol anomenat BGP (Border Gateway Protocol), un dels "pilars d'Internet" -segons Barrapunto- que fa possible les comunicacions de dades a través de la xarxa i que és utilitzat generalment per grans empreses i pels proveïdors d'Internet que ens fan arribar el servei a casa nostra. Aquells que sàpiguen i vulguin aprofitar aquest buit de seguretat de forma malèvola, podrien interceptar aquests fluxos de dades entre màquines, veure'ls, modificar-los i fer tot allò que els vingués de gust, i després tornar-los a enviar cap el seu destí sense que ningú no s'adonés de res. Segons els investigadors que han descobert aquest enorme error, el més greu és que no ve donat per cap errada en el software que pugui ésser solucionada amb una actualització o un típic pedaç (patch), sinó que és un problema sorgit arran de la planificació inicial sobre com havia d'ésser el protocol BGP. A El País, a més, destaquen que aquesta errada inicial fou comesa premeditadament amb la intenció de "deixar la porta del darrere oberta per a que les autoritats governamentals o les agències d'intel·ligència poguessin intervenir les comunicacions d'Internet en els casos que així ho requerissin". Una porta oberta que ara no saben com caram poden tapiar, car les solucions que han proposat els experts no són en absolut de fàcil ni ràpida aplicació.

---

[Llegir-ne més...]

---

Com esdevenir blocaire famós

Hi ha dues opcions possibles:

1.- Esdevenir famós i després obrir un bloc.

2.- Obrir un bloc i després esdevenir famós.

Un divertit exemple d'humor gràfic, al qual he arribat via Mangas Verdes. L'original és d'en Dave Walker, publicat a Weblog Cartoons.

---

[Llegir-ne més...]

---

Els seients més segurs d'un avió

M'ha cridat l'atenció que, segons el diari Público, la majoria de supervivents de la tragèdia de Barajas viatjaven entre les files 2 i 9. Això es troba a la zona davantera de l'avió que -com gairebé sempre- estava habilitada per a la classe business. És evident que en una tragèdia de gran magnitud, com és aquesta, ningú no pot assegurar que el fet de seure en un seient i no en un altre constitueixi cap grantia per a salvar la vida, però investigant una miqueta per la xarxa he topat amb un estudi de la Civil Aviation Authority juntament amb la Universitat de Greenwich (Regne Unit) que m'ha deixat una mica inquiet.

Segons l'estudi, del qual també se'n va fer ressò el Diari de Girona, els seients més segurs d'un avió són els situats a la part davantera, amb un 65% de possibilitats d'escapar d'un incendi. A mesura que ens desplacem cap a la cua de l'aeronau, aquest percentatge va disminuint fins a arribar al 53% de possibilitats, que són les que tindran aquells passatgers que viatgin a la part del darrera del tot. L'estudi, a més, també tingué en compte la situació del seient en la seva filera (els més segurs són els seients de passadís) i la proximitat amb la sortida d'emergència.

Ara potser entendrem una miqueta millor perquè als que es poden permetre de pagar un bitllet en business els col·loquen al davant del tot. Sembla que l'elevat preu no només inclou millor menjar, més atencions dels auxiliars de vol o seients més còmodes...

---

[Llegir-ne més...]

---

Marques blanques: qui hi ha al darrere?

Segur que la majoria de vosaltres us heu preguntat qui o què hi ha al darrere de les anomenades "marques blanques" o "marques genèriques". Sobretot ara que som en temps de crisi i que aquesta opció de compra és força més econòmica que la de les marques, diguem-ne, "conegudes". I doncs, qui s'amaga darrere la marca de l'Eroski, del Carrefour o d'El Corte Inglés, per exemple?

La resposta l'he trobada en el bloc de El replicante: darrere una marca blanca hi trobarem, generalment, una marca coneguda per tothom. Tanmateix, esbrinar qui és el fabricant no és una tasca gaire fàcil. Segons he llegit, els productes distribuïts sota una marca genèrica duen, com a únic distintiu del fabricant, un nombre de registre sanitari. Aquest numeret serà, per tant, el que haurem de fer servir en aquest buscador (on ens demana la "clave") de la "Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN)", juntament amb el nom de la marca sota la qual s'ha distribuït el producte (on ens demana la "razón social") (Dia, Eroski, etc.). La resposta que ens retornarà el cercador serà, efectivament, el nom de l'empresa que fabrica el producte i el distribueix amb un nom que no és el seu.

Com que un dels avantatges de la xarxa de xarxes és precisament la col·laboració entre tots i totes, El Replicante ja ha posat a disposició de tothom aquest document en pdf i aquest wiki, on hi trobarem un important recull de productes genèrics "destapats", és a dir, amb el nom real del fabricant al costat. A tall d'exemple, podríem destacar que darrere la carn envasada dels supermercats Lidl s'hi amaga Campofrío; que darrere la pasta fresca de l'Eroski hi trobem Rana; que darrere la cervesa Steinburg del Mercadona hi tenim la Damm; que Kraft és el fabricant real de la maionesa de marca Carrefour; o que Pastas Gallo és el fabricant de la pasta marca Eroski.

Però que hi guanyen aquests fabricants, ocultant-se per a distribuir els seus productes? Doncs segons he llegit a El País, la clau de la qüestió resideix en que han arribat a un acord amb el distribuïdor per tal de "distribuir altres productes en exclusiva". A més, el productor, també té garantida la implantació del seu producte en un mercat que normalment resulta força rendible. Però alerta, també és possible que elabori productes de diferents qualitats, com ara "detergents amb menys perfum" o "salsitxes amb més fècula i menys carn", que serien els que acaben als estants dels súpers sota el nom del distribuïdor.

No acabo de tenir del tot clar, per tant, com podem saber de totes totes que un producte de marca genèrica serà de la mateixa qualitat que el producte "conegut" del fabricant ocult que nosaltres, murris, hem desemmascarat. A la Wikipedia en castellà també ho adverteixen: en molts casos el producte és idèntic al comercialitzat per "marques líders" però cal saber que els controls de qualitat que se'ls apliquen solen ésser menys rigorosos i que, com a clients, perdem la connexió amb el fabricant; no podem accedir al servei post-venda, per exemple.

Teniu, doncs, la decisió a les vostres mans. Jo he intentat abocar una mica de llum sobre aquest controvertit tema. Que ho hagi aconseguit o no, ja és una altra història.

---

[Llegir-ne més...]

---

'Spanair' cancel·la sis vols per motius tècnics

I un setè gira cua, segons Vilaweb i La Vanguardia. Lamentablement, aquesta és una d'aquelles ocasions que fan bona la dita castellana: "a buenas horas, mangas verdes".

---

[Llegir-ne més...]

---

L'Albertito ataca de nou

Ja començava a estar espantat, ho he de reconèixer. Havien passat tres dies de la cloenda de les festes de Gràcia i el pepero Alberto Fernández Díaz encara no havia bordat seguint la tradició anual! Què ha passat? Estava malalt? O és que potser estava massa ocupat seguint la decebedora trajectòria de la delegació espanyola a Beijing? Jo opino que estava pensant com s'ho podia fer per tal de criminalitzar i criticar els de sempre, sense repetir les paraules exactes de l'any passat, no fos cas que li diguessin que no té inventiva. Al cap i a la fi, avui, que ha trencat el seu silenci, em sembla que no ha dit res que ningú no esperés. La qüestió és titllar d'incívic, radical i violent, al jovent que té una nació que no és la mateixa que la d'ell; a tots aquells que reclamen el legítim Dret a decidir del nostre poble; a tots aquells que reclamen les nostres llibertats, en definitiva. El punt de mira no és altre, per tant, que les festes alternatives de Gràcia -com sempre- les quals, segons diu, són un niu de terroristes.

Jo, també com cada any, aprofito per a recordar al senyor Fernández Díaz que tant els organitzadors de les festes alternatives com tots els que hi van assistir no han assassinat mai ningú. Si més no, posaria la mà al foc que no han matat tantes persones com el govern del Partido Popular en el seu dia. O és que no recorda la injustificada massacre de l'Irak recolzada per les flagrants mentides de l'Aznar, un dels molts criminals de guerra que probablement no seran mai sotmesos a un judici just? Com poden tenir tanta barra aquests hereus del franquisme, manipuladors de mena, mentiders de soca-rel, d'intentar dir-nos el que és incívic i el que no ho és? Com pot ser que un partit polític que es mostra reticent a condemnar pública i obertament la dictadura de Franco no hagi estat il·legalitzat per l'Estat de Dret? Com por ser que aquesta gent tingui la poca vergonya de pretendre alliçonar la ciutadania sobre el que és bo i el que és dolent?

Totes aquestes preguntes només poden trobar resposta en el marc incomparablement i increïblement democràtic de l'Estat espanyol.

---

[Llegir-ne més...]

---

El diari barceloní d'en Woody Allen

Llegeixo a La Vanguardia que en Woody Allen ha publicat un petit diari sobre la seva estada a Barcelona durant el rodatge del film "Vicky Cristina Barcelona". Es tracta d'un text força humorístic en el qual l'autor bromeja sobre tot: la ciutat, l'hotel, els actors, els fans que acudiren a presenciar el rodatge, i fins i tot sobre ell mateix.

A destacar, a tall d'exemple, els comentaris burletes que en Woody dedica a en Javier Bardem i la seva presumpta inexperiència i ignorància sobre com rodar "escenes apassionades": "Potser ha guanyat un Òscar, però aquest home encara em necessita per a rodar escenes apassionades. La seqüència exigia que agafés la Penélope, li arranqués el vestit i se l'emportés al llit. De manera que vaig atansar-me a la Penélope i, d'una estrebada, li vaig arrancar el vestit. El destí volgué que encara no s'hagués canviat de roba per al rodatge, així que el vestit que vaig estripar era seu i molt car...".

Sobre la ciutat, el que més m'ha cridat l'atenció són els comentaris que el senyor Allen dedica a l'hotel on es va allotjar, que tinc entès que fou l'hotel Arts (de cinc estrelles), on ell i la seva família gaudiren d'una planta sencera per a ells solets: "Arribo a Barcelona. L'allotjament és de primera classe. A l'hotel li han promès mitja estrella per a l'any vinent si hi instal·len aigua corrent". Hi tindrà quelcom a dir, el senyor Arts?

Tampoc no puc obviar els picants i els mofetes comentaris que dedica a Penélope Cruz i a Javier Bardem (respectivament, és clar) després de la primera reunió que va mantenir amb ells: "M'he reunit amb en Javier Bardem i la Penélope Cruz. Ella és encantadora i més sexual del que m'havia imaginat. Durant l'entrevista se m'incendiaren els pantalons. Bardem és un d'aquells genis que està clar que necessitarà que li doni un bon cop de mà."

Si us agrada i el voleu llegir sencer (en anglès) ho podeu fer des d'aquesta pàgina del The New York Times. Val la pena. Tanmateix, si us ennuegueu amb l'anglès, podeu fer un cop d'ull a l'article que he mencionat de La Vanguardia perquè allà hi citen, també, allò que han trobat més curiós.

---

[Llegir-ne més...]

---

Tots vostès semblen humans

Avui us deixo una genial adaptació d'un poema d'Ángel González titulat "Todos ustedes parecen felices", que ha fet el grup de punk-rock castellonenc, Disidencia. La cançó es troba en el seu darrer disc, "Antología poética", on tots els temes són adaptacions que la banda ha fet de diversos poemes d'autors com Antonio Machado, Eduardo Galeano, Mario Benedetti o el mencionat Ángel González.

Us recomano que feu un cop d'oïda al disc des d'aquí. Jo l'he trobat una sorpresa força interessant i a més, de qualitat. Si us agrada, per 12 euros pot ser vostre.

Todos ustedes parecen humanos

Todos ustedes parecen humanos
y sonríen incluso, a veces, cuando hablan
y se relacionan con su misma clase.
Y otras veces se dicen
palabras de amor.
Pero suelen amarse de dos en dos
y se odian, en cambio, de mil en mil.
Y guardan toneladas de hostilidad
por cada gramo de humanidad.

Y hablan con el fin de ocultar
toda esta amarga soledad,
y a veces no consiguen,
al igual que yo,
esconder por más tiempo
esta frustración.
Esta ciega y estéril desolación,
esta compulsiva depresión
que me arrastra hacia ningún lugar,
hacia ningún sitio, ningún lugar.

Todos ustedes parecen,
nada más que parecen,
solamente parecen humanos.

Todos ustedes parecen,
nada más que parecen,
solamente parecen humanos.

Todos ustedes parecen humanos
y sonríen incluso, a veces, cuando hablan
y se relacionan con su misma clase.
Y otras veces se dicen
palabras de amor.
Pero suelen amarse de dos en dos
y se odian en cambio de mil en mil.
Y guardan toneladas de hostilidad
por cada gramo de humanidad.

Todos ustedes parecen,
nada más que parecen,
solamente parecen humanos.

Todos ustedes parecen,
nada más que parecen,
solamente parecen humanos.

 

---

[Llegir-ne més...]

---

El coi de COI

Llegint Mangas Verdes m'he assabentat que el Comitè Olímpic Internacional ha prohibit que els atletes llueixin crespons negres a les samarretes en senyal de dol pel greu accident aeri d'abans d'ahir a Barajas. Així mateix, també ha prohibit que les banderes onegin a mig pal durant la competició a Beijing.

Sé que no una cosa no té massa a veure amb l'altra però no puc evitar pensar que tractant-se d'unes persones que han estat capaces de concedir la celebració d'uns Jocs Olímpics a un país que no respecta Drets tan bàsics com el de la llibertat d'expressió i que alhora oprimeix de forma cruenta un poble que demana a crits la seva independència (sobren els exemples vistos per televisió durant el recorregut de la flama olímpica i durant la celebració de les olimpíades), era d'esperar que en aquest cas actués, una vegada més, de forma malèvola i -sota el meu parer- inhumana. No sé què caram hi tenen al cap.

Ja per acabar, m'agradaria comentar que lamento l'actitud de voltors assedegats que -com sempre- prenen la majoria de mitjans de comunicació al voltant de la tragèdia, recordant, revivint i reconstruint l'accident, una vegada i una altra. Si una tragèdia d'aquesta magnitud m'afectés, directa o indirectament, només voldria deixar passar els dies, els mesos i els anys -perquè al cap i a la fi, el temps és l'única medecina capaç de cicatritzar certes ferides- i recordar el drama en la intimitat i només quan a mi em vingués de gust. No em consolaria pas veure les cares llargues i les paraules tristes de periodistes de totes les cadenes, emissores i diaris, mentre competeixen entre ells per a saber qui és més capaç de posar més pèls de punta i de guanyar, així, en els índexs d'audiència.

---

[Llegir-ne més...]

---

Tria la teva pròpia aventura a Youtube

Molt original aquest innovador videojoc que he descobert gràcies a Vida Digital. Podríem dir que es tracta de l'evolució d'aquells llibres juvenils editats per Timun Mas, que permetien al lector prendre certes decisions i participar així en el desenllaç de la història. Aprofitant l'era d'Internet, la gent de Cordero TV va crear un vídeo interactiu que també permet als espectadors decidir què ha de fer el protagonista en certes ocasions. El cert és que l'enginyós joc ja porta dos anys penjat a Youtube, però jo el vaig descobrir ahir, què voleu que us digui.

L'argument és força senzill però alhora molt humorístic: hem d'ajudar un noi anomenat Eusebio a trobar el forn de pa més proper per tal que pugui comprar el seu pa de cada dia. No us penseu pas que això serà tasca fàcil, al contrari; els carrers del barri del xicot són plens d'estrafolaris frikis l'ambició dels quals sembla ser únicament barrar el pas a tothom qui els passi a prop, mitjançant absurds pretexts.

Què? Ja teniu ganes de provar-lo, no? Doncs per a que funcioni correctament haureu de dirigir-vos a Youtube. Aquí teniu l'enllaç: Tube Adventures.

---

[Llegir-ne més...]

---

Els Mossos i les Festes de Gràcia

Des de fa un parell d'anys, els Mossos d'Esquadra participen més que mai de la festa major de Gràcia. Normalment, la seva presència (uniformada, protegida i armada) solia concentrar-se cap a les nits i/o matinades, per tal de dissoldre els escamots de perillosos criminals que vaguen pels carrers amb alguna cervesa de més. Ara, però, segons llegeixo a Directe!cat, sembla que la policia catalana ha decidit participar de la festa també oferint "tallers i demostracions de les seves unitats".

Les activitats que els funcionaris policials realitzen en alguns dels carrers guarnits, estan directament orientades a modelar la vulnerable consciència dels més petits per tal de fer-los veure que la policia és quelcom proper a la ciutadania; que la seva tasca és protegir-nos i no vigilar-nos. Una de les coses que més èxit ha tingut entre la canalla, segons l'inspector Jordi Garcia, és el "carnet d'agent infantil" que els agents regalen als nens i nenes i que compta fins i tot amb una foto del vailet; "l'utilitzen per jugar a fer de mosso", ha dit l'inspector.

El que no queda prou clar a la notícia de Directe!cat és si entre les demostracions que realitzen els policies, com ara la de l'espectacular unitat canina de deteció de drogues, també s'hi troba alguna mena de simulacre sobre com atacar -convenientment protegits i armats- a tots aquells grups de ciutadans indefensos que es neguen a abandonar la festa quan el sergent toca el xiulet; sobre com dissoldre -a base de pilotes de goma i gasos lacrimògens- manifestacions pacífiques on els i les manifestants només es poden protegir amb les pancartes casolanes; o sobre com apallissar els detinguts a comissaria. Potser tot això també enlluernaria la quitxalla...

Són aquestes les festes "més familiars" que des dels mitjans ens han intentat vendre?

---

[Llegir-ne més...]

---

Les paraules més cercades a Google

Via BandaAncha he topat amb Google Insights, un servei que ens permet saber quines són les paraules més demanades al conegut cercador, del 2004 ençà, basant-nos en criteris horaris, geogràfics o temporals i permetent-nos establir filtres per ometre certes paraules. Una curiosa eina.

El que encara resulta més curiós que l'eina en sí mateixa, és el comprovar quina és la paraula que encapçala el rànquing de cerques a Catalunya: "Madrid". I és que certament, no és massa normal que el rànquing d'una situació geogràfica estigui encapçalat per una ciutat, i menys si aquesta ciutat és la capital del país veí. Si cerquem les paraules més demanades a nivell mundial, per exemple, ens trobarem que són "You tube", "Youtube", "myspace", "hi5", i "Facebook", per aquest ordre. Sobta també trobar-nos paraules com "marca", "el mundo", o "as", entre els deu primers llocs. Suposo que això significa que els catalans guardem entre els nostres enllaços favorits els webs del Sport, El Mundo Deportivo, el 9, El Punt, Vilaweb i l'Avui i que, per tant, no ens cal cercar-los a Google... Tanmateix, el més estrany de tot plegat és, sense cap mena de dubte, que en el número 4 de la llista hi trobem la paraula "Google"; per la qual cosa no hi trobo cap explicació humana possible.

---

[Llegir-ne més...]

---

Tornem-hi

Doncs tornem-hi. Tornem a recuperar (esperem) el ritme habitual del Bloc i pel que veig, el panorama polític -malgrat trobar-nos en el mes de vacances per excel·lència- no ha canviat massa. El govern espanyol també hi torna. Torna a pixar-nos al damunt i a sobre el senyor ZP té la barra de dir que ells han complert el que diu l'Estatut presentant un ridícul esbós sobre finançament, que no podem fer servir per a res que no sigui netejar-nos el cul. Ja no en tenen prou amb "cepillarse" l'Estatut que havia aprovat democràticament el nostre Parlament; ara també volen deixar en un no res la retalladíssima versió del text estatutari que va sortir de les seves Corts. Denigrant.

Encara recordo la classe de Dret Públic, a primer, quan vam estudiar el vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya i també tot el que significa i el que comporta aprovar una llei orgànica o una d'ordinària.

-L'Estatut és una llei orgànica estatal- deia el professor - i per tant és d'obligat compliment a l'Estat espanyol. És lògic, una llei (en principi) sempre s'ha de complir. Sobretot, és evident pensar, que els primers que han de donar exemple, respectant-la i acatant-la, són aquells personatges públics i mediàtics que d'una manera o d'una altra han participat en la seva elaboració (o en la seva retallada, en aquest cas). Què passaria si jo, ciutadà de l'Estat espanyol (encara), decideixo passar-me pel folre qualsevol llei? Posem per cas que deixo de pagar les quotes corresponents a la Seguretat Social. O encara millor, posem per cas que en lloc de pagar la quota sencera, decideixo pagar només un 2% del que em correspondria abonar, al·legant que jo he complert la llei pagant aquesta nimietat per tal d'arribar a un acord amb la Tresoreria General de la Seguretat Social i aconseguir pagar allò que em surt a mi de l'entrecuix i no allò a què estic obligat per llei. Em prendríeu per foll, no és cert? Ningú al món, tret d'aquests polítics desvergonyits i radicals, pot arribar a tenir tanta, tantíssima barra. I probablement en cap Estat democràtic i de Dret del món s'acceptaria aquesta fal·làcia i aquest insult cap una nació ridiculitzada per un Estat ultra-nacionalista, per molt camuflat i disfressat que el presentin; hi ha situacions que clamen al cel.

Així doncs, és hora de fer-hi alguna cosa. És hora de que la societat civil hi digui la seva; ja sigui en la Diada Nacional o en qualsevol altre dia. És hora que els fem veure que n'estem tips de sentir-nos menystinguts i menyspreats. Parem-los els peus!

---

[Llegir-ne més...]

---