El dia 29 d’abril d’enguany, a rel d’una nova notícia sobre el nefast tracte que els i les ocellaires de la Rambla de Barcelona dediquen als animals amb els quals trafiquen, vaig decidir utilitzar un dels (pocs) canals que els polítics posen a disposició del ciutadà per tal que aquest pugui manifestar-los el seu malestar amb algun tema o informar-se de qualsevol cosa. Vaig decidir enviar un missatge als dos partits que governen la capital catalana, PSC i ICV, i també a aquell altre partit que rebutjà tornar a formar govern amb aquests dos, ERC.
En principi tot va anar bé, excepte amb el web d’ICV que em retornava un error quan provava d’enviar el missatge; ho vaig solucionar enviant un mail a la senyora Imma Mayol directament des del web de l’Ajuntament de Barcelona.
Clic damunt les imatges per a veure-les ampliades.
e-mail al PSC
Missatge enviat correctament
e-mail a ICV
Error
e-mail a Imma Mayol
Missatge enviat correctament
e-mail a ERC
A dia d’avui, 23 de juny, gairebé dos mesos després d’enviar-los, sabeu quants missatges de resposta he rebut? Cap ni un. Cap dels quatre partits s’ha dignat a respondre a un ciutadà preocupat per la qualitat social i democràtica de la gran Barcelona del segle XXI. Sincerament, ho trobo vergonyós i alarmant. Ni tan sols la relativa proximitat de les passades eleccions europees del 7 de juny serví per a encoratjar l’acomodada classe política a respondre les meves preguntes. Tristíssim. Ara només em queda preguntar-me per què caram posen una adreça de correu electrònic i un servei de missatgeria a disposició de ciutadans i ciutadanes, si després es passen els missatges que els arriben pel folre dels collons.
Això sí, quan hi ha eleccions i l’índex d’abstenció és altíííísim, hi corren tots a lamentar-se’n. Però com poden ser tan pocavergonyes? Sinceritat, si us plau! Que la ciutadania voti o no voti, que es preocupi o no es preocupi per la política o pel benestar social de tots i totes, a la gran majoria els la pela completament. Com menys els molestin i més fàcilment puguin embutxacar-se diner públic, molt millor. Jo, tanmateix, ja he après la lliçó i tot el temari. Per part meva, a PSC, ICV i ERC, quan arribin les properes eleccions ja els poden donar ben bé pel cul. Cosa que –amb la mà al cor– em dol especialment per un d'aquests tres partits, perquè encara hi volia veure certes espurnes –ja totalment esmorteïdes– de qualitat i de sinceritat democràtica.
