Ahir em va arribar un e-mail amb un interessant arxiu adjunt: un àlbum de cromos de la temporada 1964-65 de la Lliga espanyola de futbol. Si hi voleu fer un cop d’ull, el teniu aquí penjat.
La cosa que més m’ha cridat l’atenció de la col·lecció de cromos –deixant de banda els curiosos looks d’alguns futbolistes– és el fet de constatar que als 60, els fotomuntatges ja eren presents en el món del futbol. Tal com passa avui dia, vaja. Vegeu, si no, la pàgina de l’àlbum dedicada al RCD Espanyol (RCD Español, en aquella època). A veure si hi trobeu res d’estrany.
[Clic damunt la imatge per a veure-la ampliada]
Què? No? No hi veieu res d’anormal en la darrera filera de futbolistes? Vejam si ampliem el cap de Di Stéfano i el seu company de la dreta…
Hmmmm….segur que és en Di Stéfano aquest home groguenc? O n’és una rèplica en versió capgròs, com aquells que acompanyen els gegants a les festes majors? Si comparem el seu cap amb el del senyor Rodilla, de la seva dreta, la cosa esdevé gairebé de circ. Així doncs, o bé Di Stéfano és un capgròs de tres parells de nassos, o bé es tracta d’un fotomuntatge com una catedral.
Vegem, per a sortir de dubtes, una altra foto d’en Di Stéfano a l’any 1963, tot just quan va fitxar per l’Espanyol.
Com veiem –a part de ser un judes venut i avingut a participar amb la dictadura, tot deixant-nos amb el cul a l’aire per anar-se’n a jugar al club del desgraciat del Generalísimo– el paio sembla força normal. No sembla pas groc i té el cap proporcionadet i tot. La imatge que il·lustra la seva entrada a la Viquipèdia ho corrobora.
No hi ha dubte, doncs. Ens trobem davant d’uns dels primers fotomuntatges futbolístics de la història. Un retalla-enganxa totalment literal, sense parar-se a mirar grandàries ni proporcionalitats. Malgrat la manca de les eines adients, trobo que potser s’hi haurien pogut escarrassar un pèl més.
