Tanquem per vacances!

I ja en tenia ganes, tu. El Bloc del Bixo abandona l’activitat regular fins el mes d’agost aproximadament. Durant aquest temps, tanmateix, és probable que hi vagi publicant cosetes lleugerament off topic –si és que existeix res que pugi ser considerat off topic per aquest bloc– i també que us topeu amb alguns posts que intentaré programar en les properes hores, si l’estrès i els preparatoris pre-viatge m’ho permeten.

Res més. Gràcies a tots i totes els qui seguiu el bloc via RSS, correu electrònic o entrant directament al web. Tornarem amb les piles 100% recarregades i amb ganes de continuar fotent canya per la xarxa. Fins aleshores, us deixo aquí els quatre posts que, segons Google Analytics, han estat els més vistos durant aquesta temporada.

Salut!

El gat que repara la impressora (19-03-2009)

Marques blanques, qui hi ha al darrere? (26-08-2008)

Probablement el PSC no existeix (13-01-2009)

El cotxe oficial d’Obama (23-01-2009)

---

---

Els anus de Ramón Calderón

Alerta amb la portada d’avui del diari esportiu madrileny –i madridista– “Marca”, si més no, amb la versió de la portada que ofereixen al seu web.

[Clic al damunt per a veure-la ampliada]

“Calderón pagó 24 kilos en comisiones en 2 anos”. És quelcom aberrant d’imaginar.

Menció a part mereixen les paraules de Kaká, una de les dues noves estrelletes del Madrid, després de guanyar ahir la Copa Confederacions. El bon home considera que no ha pogut començar millor la seva etapa al club merengue. I jo que em pensava que la copa l’havia guanyada amb la selecció del Brasil!

---

---

El ‘Photoshop’ dels anys 60

Ahir em va arribar un e-mail amb un interessant arxiu adjunt: un àlbum de cromos de la temporada 1964-65 de la Lliga espanyola de futbol. Si hi voleu fer un cop d’ull, el teniu aquí penjat.

La cosa que més m’ha cridat l’atenció de la col·lecció de cromos –deixant de banda els curiosos looks d’alguns futbolistes– és el fet de constatar que als 60, els fotomuntatges ja eren presents en el món del futbol. Tal com passa avui dia, vaja. Vegeu, si no, la pàgina de l’àlbum dedicada al RCD Espanyol (RCD Español, en aquella època). A veure si hi trobeu res d’estrany.

[Clic damunt la imatge per a veure-la ampliada]

Què? No? No hi veieu res d’anormal en la darrera filera de futbolistes? Vejam si ampliem el cap de Di Stéfano i el seu company de la dreta…

Hmmmm….segur que és en Di Stéfano aquest home groguenc? O n’és una rèplica en versió capgròs, com aquells que acompanyen els gegants a les festes majors? Si comparem el seu cap amb el del senyor Rodilla, de la seva dreta, la cosa esdevé gairebé de circ. Així doncs, o bé Di Stéfano és un capgròs de tres parells de nassos, o bé es tracta d’un fotomuntatge com una catedral.

Vegem, per a sortir de dubtes, una altra foto d’en Di Stéfano a l’any 1963, tot just quan va fitxar per l’Espanyol.

Com veiem –a part de ser un judes venut i avingut a participar amb la dictadura, tot deixant-nos amb el cul a l’aire per anar-se’n a jugar al club del desgraciat del Generalísimo– el paio sembla força normal. No sembla pas groc i té el cap proporcionadet i tot. La imatge que il·lustra la seva entrada a la Viquipèdia ho corrobora.

No hi ha dubte, doncs. Ens trobem davant d’uns dels primers fotomuntatges futbolístics de la història. Un retalla-enganxa totalment literal, sense parar-se a mirar grandàries ni proporcionalitats. Malgrat la manca de les eines adients, trobo que potser s’hi haurien pogut escarrassar un pèl més.

---

---

‘Yahooygan’ recopila preguntes i respostes absurdes

Suposo que molts i moltes de vosaltres coneixeu “Yahoo!Respuestas” (no hi ha versió en català), un servei 2.0 que ens permet de “penjar” una pregunta, qualsevol, per a que els usuaris ens la responguin. Els mateixos usuaris voten aquella resposta que creuen més encertada i d’aquesta manera aconseguim resoldre el nostre dubte –si més no, aquesta és la idea. Doncs si coneixeu el servei, i sabeu, més o menys, què és un hoygan, probablement ja intuïu què redimonis és això de Yahooygan.

Es tracta d’un web, també 2.0, que intenta recopilar les preguntes i/o les respostes més inversemblants, absurdes o ridícules (parides, òbviament, per hoygans) que hom pot trobar-se navegant per Yahoo!Respuestas. El següent vídeo –narrat per l’inconfusible Loquendo– ho explica de manera brillant i divertida.

I és que realment, si feu un volt per Yahooygan, us espantareu de les imbecil·litats que arriba a preguntar la gent.

Via | Blogoff

---

---

Pregària per a les eleccions

Ahir em va arribar la prova que no tots els e-mails de cadena són soporífers o ridículament absurds. La poesia que llegireu a continuació, segurament, no té massa qualitat literària però –això sí– la dosi d’humor realista és força elevada. A més a més, al final de tot hi podreu llegir el que us passarà si no divulgueu el missatge. És espantós.

“PREGÀRIA 

Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Cirera i Montilla
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2008 en fa trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!

AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS DE 7 DIES.

NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI,  L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS. PENSA UN DESIG I, SI NO  FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O  ALTRE.

EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS: UN AEROPORT COM DÉU MANA; AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES; SELECCIONS NACIONALS CATALANES; TGV CONNECTAT AMB EUROPA; EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA; EL
RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L'AUTODETERMINACIÓ; UN CLAU INTERESSANT
( i per què no?), ETC., ETC.

X. BLANCAFORT, VETERINARI, NO VA FER CAS DE LA CADENA, I SE LI VA APARÈIXER L'AZNAR CANTANT EL 'CARA AL SOL'.

P. VILLANUEVA, AGENT D'ASSEGURANCES, VA TRENCAR LA CADENA, I VA HAVER DE VEURE LA SÈRIE COMPLETA DE 'CINE DE BARRIO' AMB LA CARMEN SEVILLA AL COSTAT.

N. PONS, ACTRIU, HO VA DEIXAR A MITGES, I SE LI VA ATRAVESSAR UNA ESCUDELLA DUBTOSA. PENEDIDA, VA COMPLETAR LA CADENA I DE SEGUIDA VA TROBAR UN MARIT EX-CONSELLER D'OBRES PÚBIQUES.

E. AMETLLA, ECONOMISTA, VA LLENÇAR L'E-MAIL A LA PAPERERA. DES DE  LLAVORS, CADA NIT SOMIA QUE L'ACEBES ÉS NOMENAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I QUE EL GASPART CONTINUA SENT PRESIDENT DEL BARÇA. ESTÀ DESESPERAT.”

---

---

Efecte òptic: l’espiral de dos colors

Per Internet hi circulen un munt d’efectes òptics, però aquest que veureu ara és dels millors que he vist. Les línies gruixudes de l’espiral que hi ha a continuació semblen de tres colors diferents, però en realitat només hi ha dos colors, verd i rosa. No hi ha blau.

Increïble, però cert. Si ho voleu comprovar, deseu la imatge i obriu-la amb Photoshop o similars. No hi trobareu pas el blau. Les línies gruixudes que semblen blaves són en realitat verdes, com les que efectivament semblen verdes (codi de color #00FF96, per a ser exactes). Les altres línies gruixudes que semblen roses, són roses. Aquí teniu els dos colors:

A Microsiervos, que és on he vist l’efecte, expliquen que el secret està en les línies més finetes, que “giren” en sentit contrari a les altres, i que enganyen el nostre cervell perquè van canviant de color.

Via | Microsiervos

---

---

Fugida endavant del Zoo de Barcelona

El passat mes de febrer vaig parlar-vos del tristíssim cas de l’elefanta Susi del Zoo de Barcelona i les pèssimes condicions en les que és obligada a viure. Doncs bé, ara sembla que el Zoo, per tal d’intentar callar les crítiques, ha optat per un remei…que no cura del tot la malaltia: portar una altra elefanta a Barcelona, la Yoyo, que es trobava també sola a “Aqualeon” (Albinyana, Baix Penedès), per a que faci companyia a la Susi. És evident que aquesta solució soluciona només una part ínfima del problema. Ambdues elefantes deixaran d’estar soles, i això és bo per a un elefant, que per al seu benestar psicològic necessita de viure en manada. Tanmateix, la solució que s’havia d’haver triat és la de traslladar a Susi i Yoyo a un espai en condicions on puguin viure còmodament –com el que proposen a Libera a Susi, per exemple– i no a un Zoo d’una gran ciutat on el terreny que tenen per a conviure és de reduidíssimes dimensions, si el comparem amb les vastes extensions que els animals d’aquest tipus necessiten per a viure. Això que dic ho ha confirmat tàcitament un responsable del Zoo a qui han entrevistat fa uns minuts al programa “Els Matins” de TV3. En ésser preguntat sobre quines eren les millores en l’espai que dedicaran a Susi i Yoyo, i que suposadament havien de fer callar tots els animalistes, el paio ha fugit completament d’estudi i s’ha posat a parlar del temps de contacte que necessitaran les dues elefantes per arribar a fer-se amigues. Una manera brillant de dir que de millores, cap ni una, i que el què diguin els anti-Zoo, ells s’ho passen pel folre. Si pengen el vídeo al 3 a la carta, ja us el posaré.

És trist que un elefant, per al Zoo, tingui tanta rellevància com per a no voler deixar-lo viure saludablement. Dit d’una altra manera: si la Susi marxa, deixarien de guanyar massa quartos. De res no serveix intentar fer entendre a gent tan estreta de mires, gent que no hi veu més enllà dels maleïts euros, del puto afany de lucre i del puto capital, que els animals són éssers vius, que pateixen com qualsevol altre ésser viu, i que no són cap joguina ni cap objecte com els que s’exposen als museus, ni cap espectacle com els pallassos d’un circ. No estan capacitats per a entendre que cada vegada som més els qui odiem aquella presó anomenada Zoo i la seva macabra manera d’entendre la vida animal.

Qui sou vosaltres, imbècils, per decidir com, per a qui i per a què ha de viure un animal?

---

---

El pluralisme espanyol ataca de nou

M’agradaria comentar aquí un parell de notícies relacionades amb l’Estat “social i democràtic de Dret” (i de nyigui-nyogui) que és l’espanyol, el qual es veu que propugna –veure l’article 1 de la Constitució espanyola– “com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme”. Brutal. Sobretot, ja ho sabeu, pel tema del pluralisme.

El pluralisme de l’Estat espanyol és alarmantment monolític, car, tot allò que divergeix de la “España, una” és sistemàticament atacat des de diversos fronts (vegeu el tema de la normalització lingüística del català o el dels continus atacs al nou Estatut tot i haver estat prèviament retalladíssim a les Corts espanyoles, per exemple). La darrera prova d’això que dic la trobem en el fet dels xiulets massius amb què les afeccions del Barça i de l’Athletic Club taparen gairebé completament l’himne dels espanyols quan aquest sonà per megafonia, tot just abans d’iniciar-se la final de la Copa del rei 2008-09. Doncs com que a l’extrema-dreta, òbviament, no agradà gens aquesta actitud, han decidit de denunciar els “organitzadors de la xiulada” a l’Audiència Nacional espanyola. Els impulsors d’aquesta ridícula i censuradora iniciativa són la gent de la “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (Danaes) –la mateixa fundació que aconseguí que es jutgés Pepe Rubianes per “ultratge a Espanya”– de la qual n’és patró d’honor el pepero català, Alejo Vidal-Quadras. Ja ho veieu, al darrera hi ha tot un senyor demòcrata que acata la Constitució. Això sí, heu de saber que el “pluralisme” que concep en Vidal-Quadras és d’àmbit limitat; consisteix en decidir si crides “¡Viva España!” o “¡Arriba España!”. Tot el que se surti d’aquí, és massa radical i ha de ser censurat.

L’altra notícia relacionada amb la pantomima parlamentària que és l’Estat, la trobem al Senat espanyol. Resulta que com que a allà, a diferència del Congrés espanyol, hom  s’hi pot expressar en qualsevol de les llengües hipotèticament oficials de l’Estat, han decidit de contractar set intèrprets per a que tothom entengui el què s’hi diu. Fins aquí, tot bé. Tanmateix, la situació esdevé patètica quan hom s’assabenta que dels 7 intèrprets, 2 traduiran del català, 2 de l’èuscar, 2 del gallec…i 1 del valencià. Talment com si el valencià fos un idioma, i no un dialecte del català. La mateixa segregació entre català i valencià apareix també al web del Senat, que permet escollir de veure-la castellà; en èuscar (clicant on hi diu “Ongi etorri”); en gallec (clicant on hi diu “Benvidos”); en català (clicant on hi diu “Benvinguts”); o bé en valencià (clicant a un altre “Benvinguts”). Tristíssim.

La mala llet –o la fervent incultura– dels espanyolistes, no té límit.

---

---

Àpats de vertigen

“Dinner in the sky” és una iniciativa que permet fer qualsevol àpat o fins i tot unes copes, penjats, literalment, a uns 50 metres d’alçada. A la peculiar taula voladora hi caben fins a 22 comensals, sense comptar els dos cambrers que serveixen el menjar. A més a més, si ho desitgem, també podem ambientar la vetllada amb un cantant i un pianista, ubicats en una altra plataforma suspesa en l’aire, prop de la nostra taula.

Les imatges, extretes del web oficial, són certament espectaculars.

La panoràmica que hom ha de tenir d’allà penjant ha de ser quelcom impressionant. “És un esdeveniment únic. Pensat per a tothom qui desitgi transformar un àpat o una reunió corrent en un moment màgic que deixarà impressionats els seus convidats”, expliquen al web oficial. I tant que els deixarà impressionats! Sobretot si n’hi ha cap que tingui vertigen!

Per cert, del preu que s’ha de pagar per això, no se’n sap res. Tanmateix, barat, no fa pinta de ser-ho.

Via | No puedo creer que lo hayan inventado

---

---

Per molts anys, Messenger!

Hi ha algú que no conegui el Windows Live Messenger (la iaia nonagenària no compta)? Doncs enguany compleix ni més ni menys que 10 anyets. El popular servei de missatgeria instantània de Microsoft, que començà a funcionar el 1999 sota el nom de MSN Messenger, arriba al seu desè aniversari amb, segons sembla, una salut de ferro. Més de 300 milions d’usuaris actius ho ratifiquen.

Jo, si la memòria no em falla, vaig començar a utilitzar-lo pels volts del 2000, amb el  meu súper 486 “heretat” de mon germà. Abans feia servir el ICQ, el qual vaig veure’m obligat a abandonar degut a la persistent insistència dels companys i companyes d’institut, que només usaven “el messenger” –i que, per cert, més d’un era incapaç d’entendre que el concepte “Internet” no va necessàriament lligat a “Messenger”.

Citada, doncs, la meva llarga trajectòria com a usuari, voldria dedicar des d’aquí un petit homenatge a la popular aplicació que tantíssimes bones estones m’ha fet passar.

Per molts anys, Messenger!

---

---

Barcelona i els seus excel·lents governants

El dia 29 d’abril d’enguany, a rel d’una nova notícia sobre el nefast tracte que els i les ocellaires de la Rambla de Barcelona dediquen als animals amb els quals trafiquen, vaig decidir utilitzar un dels (pocs) canals que els polítics posen a disposició del ciutadà per tal que aquest pugui manifestar-los el seu malestar amb algun tema o informar-se de qualsevol cosa. Vaig decidir enviar un missatge als dos partits que governen la capital catalana, PSC i ICV, i també a aquell altre partit que rebutjà tornar a formar govern amb aquests dos, ERC.

En principi tot va anar bé, excepte amb el web d’ICV que em retornava un error quan provava d’enviar el missatge; ho vaig solucionar enviant un mail a la senyora Imma Mayol directament des del web de l’Ajuntament de Barcelona.

Clic damunt les imatges per a veure-les ampliades. 

e-mail al PSC

Missatge enviat correctament

e-mail a ICV

Error

e-mail a Imma Mayol

Missatge enviat correctament

e-mail a ERC

A dia d’avui, 23 de juny, gairebé dos mesos després d’enviar-los, sabeu quants missatges de resposta he rebut? Cap ni un. Cap dels quatre partits s’ha dignat a respondre a un ciutadà preocupat per la qualitat social i democràtica de la gran Barcelona del segle XXI. Sincerament, ho trobo vergonyós i alarmant. Ni tan sols la relativa proximitat de les passades eleccions europees del 7 de juny serví per a encoratjar l’acomodada classe política a respondre les meves preguntes. Tristíssim. Ara només em queda preguntar-me per què caram posen una adreça de correu electrònic i un servei de missatgeria a disposició de ciutadans i ciutadanes, si després es passen els missatges que els arriben pel folre dels collons.

Això sí, quan hi ha eleccions i l’índex d’abstenció és altíííísim, hi corren tots a lamentar-se’n. Però com poden ser tan pocavergonyes? Sinceritat, si us plau! Que la ciutadania voti o no voti, que es preocupi o no es preocupi per la política o pel benestar social de tots i totes, a la gran majoria els la pela completament. Com menys els molestin i més fàcilment puguin embutxacar-se diner públic, molt millor. Jo, tanmateix, ja he après la lliçó i tot el temari. Per part meva, a PSC, ICV i ERC, quan arribin les properes eleccions ja els poden donar ben bé pel cul. Cosa que –amb la mà al cor– em dol especialment per un d'aquests tres partits, perquè encara hi volia veure certes espurnes –ja totalment esmorteïdes– de qualitat i de sinceritat democràtica.

---

---

Els efectes de la “tele-escombraries”

Heus ací la prova que la “tele-escombaries” pot arribar a ser altament nociva per a la salut. Alerta, el vídeo és certament desagradable. Us recomano que no el mireu en cas que tot just hàgiu acabat d’esmorzar, dinar, berenar, sopar o de culminar qualsevol altre àpat.

[Youtube, 29 segons. Recomanat en HQ]

Via | APM.

---

---

‘Koogle’, el Google ‘kosher’

M’assabento per La Vanguardia de l’existència de Koogle –un nom que combina, segons el diari, Google i un púding de fideus jueu (?)– que és una mena de Google adaptat a les lleis religioses dels jueus ultra-ortodoxos. Així, aquells a qui el seu guia religiós no hagi prohibit de navegar per Internet, podran accedir als continguts de la perversa xarxa sense por de trobar-se, per exemple –i de casualitat, és clar– dones en pilotes (curiosament, dels homes en pilotes no en diu res, la notícia). Una altra de les virtuts de la pàgina kosher és que prohibeix pujar res a Internet en dissabte (per allò del sàbat) així com fer cap mena de transacció mitjançant la xarxa en aquest dia tan religiosament sagrat.

La radicalitat religiosa i per tant, desassenyada, cada dia em fot més por.

---

---

Ribéry, en què quedem?

Sport.es - 17-06-2009

ElMundoDeportivo.es - 17-06-2009

En època de fitxatges, les incongruències entre un diari i un altre poden arribar a ser incomprensibles. Personalment, espero que el què proposa en aquest cas el diari Sport –Robinho, per si no ve Ribéry– sigui tan sols una broma de mal gust.

---

---

‘Invizimals’, el joc dels monstres

Voldria presentar-vos Invizimals, un innovador videojoc per la PSP, creat per l’empresa catalana Novarama, i presentat la setmana passada a la fira E3. Es tracta de capturar amb les nostres pròpies mans uns petits monstres-fantasmes que veurem a través de la pantalla de la consola portàtil. El més original és que els monstres són amagats pels racons de casa nostra –o de l’indret on ens trobem– i per tant, farem servir la PSP a mode de “detector”. A la seva pantalla hi veurem imatges reals del lloc on ens trobem, mesclades amb imatges fictícies dels monstres que per allà passegen. Quan hàgim capturat uns quants animalons d’aquests, els podrem fer lluitar amb els d’una altra persona que també tingui una PSP.  Sincerament, trobo que la idea és boníssima i la cosa té molt bona pinta!

Aquí us penjo un vídeo extret del web dels creadors. Per cert, malgrat tractar-se d’una empresa catalana, el vídeo només és en anglès…

[Invizimals. Youtube, 1 minut i 41 segons. Recomanat en HD]

Per acabar, comentar l’ocurrència dels de Nació Digital, que han redactat una breu notícia del videojoc d’aquesta manera tan curiosa:

“Les empreses catalanes també poden fer bons videojocs”. Què és això? El joc de les obvietats? O pensa realment el redactor que el cervell de catalans i catalanes no està tan evolucionat com el de persones d’altres nacionalitats?

Cal prestar atenció també a les explicacions sobre el videojoc: “consisteix en, a través de la càmera de la consola, trobar en el nostre entorn uns petits monstres que, si no es mira a través de la càmera no es poden veure”. Quedi clar, doncs, que el videojoc en qüestió no ens omplirà el pis de monstres espantosos; només els veurem si mirem a través de la PSP. Quin ensurt!

---

---

‘Spam’

- Voleu jugar amb mi?

- ….

- ….

- Com sabem que no és ‘spam’?

Certament, l’spam és per tot arreu, no només a Internet o al mòbil. Cal anar amb ull!

Via | Geek and Poke

---

---

Aznar i l’autonomia catalana

Aquest matí, a El Món a RAC 1, la pregunta del dia era “Amb qui ha estat millor Catalunya: amb Zapatero o Aznar?”. Personalment, penso que les diferències, entre l’un i l’altre, a l’hora de la veritat –a l’hora de respectar-nos– són mínimes. Tanmateix, tampoc no em sorprèn que el 66% de l’audiència hagi respost que amb Aznar. Sigui com sigui, no és aquí on volia anar a parar. El que més m’ha sorprès és que la pregunta ha estat formulada a partir d’unes declaracions que Aznar va fer ahir a ESADE, assegurant que Catalunya estava millor amb ell. Unes declaracions que he tingut l’oportunitat de sentir a la ràdio i que la gran majoria de mitjans han obviat en part. Escolteu el tall de RAC1, si us plau.

Si hi pareu atenció sentireu com Aznar assegura que en arribar a l’acord pel finançament català quan ell era president de l’Estat, “algú amb molta representativitat” va afirmar que aquell era el millor moment, el moment de més autonomia –aclareix– per a Catalunya.

És, si més no, curiós, que un espanyolista de soca-rel relacioni el millor moment de Catalunya amb el moment de més autonomia, no trobeu? A mi, per si li interessa al senyor Aznar, se m’acut una manera molt efectiva per tal que Catalunya assoleixi més i més autonomia i no li calgui, doncs, haver de patir depriments negociacions amb en ZP i la seva colla. La independència. Aquest sí que serà el millor moment.

---

---

Continuarem provant-ho

“El fracàs no és una opció. És un privilegi reservat per a qui, almenys, ho intenta.”

Aquesta frase, que acabo de llegir a Microsiervos –i que diuen que l’han llegida “por ahí”– combina perfectament amb aquella altra que diu:

“L’única batalla perduda és la que s'abandona.”

En fi, que me’n vaig cap a estudiar. Ànims a tothom qui es trobi igual!

---

---

L’Europa del futur

Aprofitant que ens trobem tot just al final de la jornada electoral abstencionista europea, vull aprofitar per a penjar-vos aquí un excel·lent vídeo que he vist al bloc d’en Xavier Mir i que té relació amb la Unió Europea, els Estats membres, i el futur a mitjà termini.

Tant de bo!

---

---

Campions!

Temporada excepcional per a l’esport català. El Barça, Copa, Lliga i Champions; i la USAP de Perpinyà, campiona de la lliga francesa de rugbi, un títol que no guanyava des del 1955.

Malgrat no ser massa afeccionat al rugbi, he de dir que me n’alegro molt d’aquest triomf. La USAP, com el Barça, representa molt més que un club. Bones proves d’això són els milers de senyeres i estelades que ahir engalanaren bona part de la grada del Stade de France de París mentre la USAP es disputava el títol damunt la gespa, amb el Clarmont.

Aquí us penjo algunes imatges de la final i de l’ambient que l’envoltava.

Gràcies, campions!

Imatges | Le Figaro – Le Monde

---

---

L’imbècil i Albacete

Amb dues hores de llengua castellana a la setmana no n’hi ha prou per parlar bé el castellà a Catalunya. La gent es veurà obligada a enviar els seus fills a Albacete (Espanya) per a que aprenguin bé el castellà (espectaculars els riures que se senten de fons, estil monòlegs del Buenafuente). Això és el que opina el mateix imbècil que assegurava que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva o que el canvi climàtic no existeix. El mateix idiota a qui no agrada que ningú li digui que si beu no condueixi o que respecti els límits de velocitat a la carretera. El mateix pocavergonya que fa un any encara afirmava que ETA fou la culpable dels atemptats del 11 de març del 2004 a Madrid. Sumem, doncs, una idiotesa més a la llista.

El perill concret d’aquesta imbecil·litat, tanmateix, és que una persona aliena i ignorant –com el mateix Aznar– de la realitat social catalana, pot empassar-se l’enganyifa. Evidentment, l’ultraespanyolisme mai no menciona que en sortir de l’escola, la pobra quitxalla que només fa dos hores de castellà a la setmana, se’n va, potser, al cinema. I quina és la probabilitat que, per sort, enxampin una pel·lícula doblada al català? Ínfima, irrisòria. Si quan surten del cinema decideixen passar per la botiga de videojocs a comprar la darrera novetat per la Play, quina és la probabilitat que el videojoc estigui doblat al català? O%. Quan arriben a casa i engeguen la TV, quants canals poden veure en català? Una minoria, i el mateix passa amb la ràdio. I si –toquem fusta– es veuen embolicats en algun afer judicial? Quina és la possibilitat que el procés es desenvolupi plenament en la llengua pròpia de Catalunya? Mínima. I si d’aquí un temps van a la universitat? Els impartiran totes les assignatures en llengua catalana? Per experiència pròpia sé que ni de casualitat. El català, avui, no és ni tan sols un requisit obligatori per a ensenyar en les universitats del Principat.

Continuo amb la llista, senyor Aznar?

---

---

El wifi de Barcelona no serà gratuït

L’octubre de l’any passat em vaig fer ressò aquí del què era una bona proposta: punts d’accés wifi gratuïts per arreu de la capital catalana. Malauradament, ara sembla que això no serà pas possible perquè la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) estima que l’accés gratuït podria perjudicar la competència (aquelles empreses que dia rere dia ens estafen amb els seus preus) i estableix que l’accés gratuït tan sols podrà durar un any, i tres mesos abans que acabi, l’Ajuntament haurà d’informar sobre com finançarà el servei. Visca el lliure mercat. Era massa bonic per ser veritat.

De tota manera, no hem de ser pessimistes. Abans, caldrà veure quins són els preus que ens faran pagar. Aleshores és quan tocarà tremolar o bé saltar d’alegria (o d'al·lèrgia).

Via | BandaAncha

---

---