El Bloc del Bixo

Proveu un diccionari

2009-11-05T17:11:00.001+01:00

M’és igual quina versió preferiu, si la tradicional o la digital. Però si us plau, senyors i senyores de les botigues “Esprit”, feu servir un diccionari i ja veureu com la vostra ignorància no serà pas tan visible. Gràcies.

(A l’ “Esprit” del Passeig de Gràcia s’inventen paraules per a assenyalar els emprovadors)

‘Microcurtmetratges’ al subsòl de Barcelona

2009-10-11T11:24:00.001+02:00

Trobo interessant la iniciativa dels microcurtmetratges de TMB, el Subtravelling festival –ignoro, això sí, per què el nom ha de ser en anglès. Si viatgeu, per exemple, en metro, us haureu adonat que les pantalletes dels combois i de les estacions reprodueixen contínuament uns curtmetratges força més curts del normal; duren al voltant de 3 minuts. Són els microcurts que participen al concurs –diguem-ne “2.0”– de TMB, en el qual tots els internautes poden votar el seus favorits a través del web oficial. És, si més no, una bona oportunitat per a descobrir micro-obres mestres, com ara “The Job” (del qual ja vaig parlar-ne fa un temps) o els tres vídeos que veureu a continuació; els meus preferits d’entre els 15 candidats.

["Oktapodi". Youtube, 2 minuts i 26 segons]

["The black hole". Youtube, 2 minuts i 49 segons]

["Undo". Youtube, 2 minuts i 25 segons]

Genials.

“Barcelona, posa’t guarra”

2009-10-02T07:38:00.001+02:00

Fa uns dies us comentava el gran atractiu turístic que té la capital catalana, altrament coneguda com a “capital mundial dels lladres”. Avui, continuant amb la mateixa línia, us penjo un genial gag a càrrec dels genis del Polònia.

[3 a la carta, 50 segons]

El millor, segurament, és el final.

Benvinguts a Barcelona, capital mundial

2009-09-27T17:42:00.001+02:00

Turista! Vingui a Barcelona, capital mundial de la lladromàquia! Senti el veritable rau-rau d’emoció al seu estómac mentre intenta endevinar en quin moment li desapareixerà la cartera de la butxaca o la càmera del coll.

Gaudeixi passejant de nit per les conegudes Rambles mentre enforteix el seu esperit amb la professionalitat de les nostres prostitutes. No és necessari pagar llit, no és necessari tenir cotxe. A Barcelona, l’acció passa al mateix carrer!

Adquireixi un barret de mexicà, producte típic de la terra, en una de les moltes botigues de souvenirs regentades per barcelonins de soca-rel.

Prengui’s una llauna de cervesa tot passejant pel barri gòtic i no es preocupi si l’assetgen ganes d’orinar. Els carrers estrets seran la seva latrina privada!

Acudeixi a les famoses paradetes d’animals de la Rambla i faci la seva aposta: quants animals és capaç d’encabir l’ocellaire en una paradeta de tan reduïdes dimensions? Quants cadàvers d’animals morts o semi-morts alberguen els contenidors d’escombraries més propers? De ben segur que els números reals superen amb escreix les seves ètiques expectatives!

I si encara vol més espectacle amb animals com a protagonistes, no el decebrem pas! Faci una volta pel zoològic i llenci pilotes de goma a l’elefanta Susi o a la seva nova companya, si té sort potser podrà veure com els veterinaris del parc maten un elefant davant dels seus nassos!

Si plou i fa fred no podrà anar a la platja, però no desesperi! Què li semblaria una passejada fins el Centre d’Acollida d’Animals (el que abans coneixíem com a “gossera”) de la ciutat? Allà, els animals s’hi moren de fred, però els encanta tenir visites!

I com a culminació de l’estada, gaudeixi dels avantatges que suposa visitar una ciutat antitaurina. Consulti el calendari i comprovi quin dia hi ha programada la propera corrida del mediàtic José Tomás, un dels més cruels i sàdics torturadors i assassins de braus.

Això sí! Aprofiti a visitar-nos abans no se celebrin unes noves eleccions municipals! No fos cas que barcelonins i barcelonines obrissin els ulls i s’acabés la bicoca!

“Cutrelona”

2009-09-02T10:31:00.001+02:00

Més enllà de l’objecte partidista del vídeo i del fet que no crec pas que, en cas de sortir escollit, el senyor autor fes res de bo per a aturar i revertir la imparable decadència de la capital catalana, opino que val la pena de veure’l.

És una mostra més del cau en què s’està convertint aquesta ciutat, sobretot en els seus carrers més cèntrics. No sé pas cap on camina –o cap on fan caminar– Barcelona, però sospito que com més lluny em trobi quan arribi a destinació, millor.

Vull destacar, a més, que el vídeo és un dels pocs casos de propaganda electoral no manipulada o tergiversada per fer creure a la gent el que no és. Barcelona és així, és això. Una mena de parc temàtic centrat en souvenirs horteres, guiris descalços per arreu, prostitutes vespertines i sangria, tapes i paelles precuinades a preus desorbitats. La següent samarreta-souvenir, albirada pel centre de la capital, il·lustra perfectament la casposa imatge que Barcelona projecta al món.

“El triatló espanyol”. I hi destaco, això sí, la identificació amb Espanya. Encara estem de sort; si identifiquessin el model de ciutat barceloní amb el que és i representa Catalunya, seria mil vegades més depriment.

Per acabar, mencionar que el títol del post, “Cutrelona”, l’he copiat de l’Avui d’ahir. El diari identifica aquest estiu amb “l’estiu que Barcelona va perdre el glamur”. Glamur, curiosa paraula d’origen estranger que significa “atractiu d’una persona o cosa que provoca admiració general”. Em pregunto si l’Avui realment pensa que aquest és el primer estiu no-glamurós de Barcelona. Jo, personalment, penso que el glamur el va ~~perdre~~ llençar a les escombraries a finals del segle passat, si fa no fa.

Fugida endavant del Zoo de Barcelona

2009-06-25T13:20:00.001+02:00

El passat mes de febrer vaig parlar-vos del tristíssim cas de l’elefanta Susi del Zoo de Barcelona i les pèssimes condicions en les que és obligada a viure. Doncs bé, ara sembla que el Zoo, per tal d’intentar callar les crítiques, ha optat per un remei…que no cura del tot la malaltia: portar una altra elefanta a Barcelona, la Yoyo, que es trobava també sola a “Aqualeon” (Albinyana, Baix Penedès), per a que faci companyia a la Susi. És evident que aquesta solució soluciona només una part ínfima del problema. Ambdues elefantes deixaran d’estar soles, i això és bo per a un elefant, que per al seu benestar psicològic necessita de viure en manada. Tanmateix, la solució que s’havia d’haver triat és la de traslladar a Susi i Yoyo a un espai en condicions on puguin viure còmodament –com el que proposen a Libera a Susi, per exemple– i no a un Zoo d’una gran ciutat on el terreny que tenen per a conviure és de reduidíssimes dimensions, si el comparem amb les vastes extensions que els animals d’aquest tipus necessiten per a viure. Això que dic ho ha confirmat tàcitament un responsable del Zoo a qui han entrevistat fa uns minuts al programa “Els Matins” de TV3. En ésser preguntat sobre quines eren les millores en l’espai que dedicaran a Susi i Yoyo, i que suposadament havien de fer callar tots els animalistes, el paio ha fugit completament d’estudi i s’ha posat a parlar del temps de contacte que necessitaran les dues elefantes per arribar a fer-se amigues. Una manera brillant de dir que de millores, cap ni una, i que el què diguin els anti-Zoo, ells s’ho passen pel folre. Si pengen el vídeo al 3 a la carta, ja us el posaré.

És trist que un elefant, per al Zoo, tingui tanta rellevància com per a no voler deixar-lo viure saludablement. Dit d’una altra manera: si la Susi marxa, deixarien de guanyar massa quartos. De res no serveix intentar fer entendre a gent tan estreta de mires, gent que no hi veu més enllà dels maleïts euros, del puto afany de lucre i del puto capital, que els animals són éssers vius, que pateixen com qualsevol altre ésser viu, i que no són cap joguina ni cap objecte com els que s’exposen als museus, ni cap espectacle com els pallassos d’un circ. No estan capacitats per a entendre que cada vegada som més els qui odiem aquella presó anomenada Zoo i la seva macabra manera d’entendre la vida animal.

Qui sou vosaltres, imbècils, per decidir com, per a qui i per a què ha de viure un animal?

Barcelona i els seus excel·lents governants

2009-06-23T09:17:00.001+02:00

El dia 29 d’abril d’enguany, a rel d’una nova notícia sobre el nefast tracte que els i les ocellaires de la Rambla de Barcelona dediquen als animals amb els quals trafiquen, vaig decidir utilitzar un dels (pocs) canals que els polítics posen a disposició del ciutadà per tal que aquest pugui manifestar-los el seu malestar amb algun tema o informar-se de qualsevol cosa. Vaig decidir enviar un missatge als dos partits que governen la capital catalana, PSC i ICV, i també a aquell altre partit que rebutjà tornar a formar govern amb aquests dos, ERC.

En principi tot va anar bé, excepte amb el web d’ICV que em retornava un error quan provava d’enviar el missatge; ho vaig solucionar enviant un mail a la senyora Imma Mayol directament des del web de l’Ajuntament de Barcelona.

Clic damunt les imatges per a veure-les ampliades.

e-mail al PSC

Missatge enviat correctament

e-mail a ICV

Error

e-mail a Imma Mayol

Missatge enviat correctament

e-mail a ERC

A dia d’avui, 23 de juny, gairebé dos mesos després d’enviar-los, sabeu quants missatges de resposta he rebut? Cap ni un. Cap dels quatre partits s’ha dignat a respondre a un ciutadà preocupat per la qualitat social i democràtica de la gran Barcelona del segle XXI. Sincerament, ho trobo vergonyós i alarmant. Ni tan sols la relativa proximitat de les passades eleccions europees del 7 de juny serví per a encoratjar l’acomodada classe política a respondre les meves preguntes. Tristíssim. Ara només em queda preguntar-me per què caram posen una adreça de correu electrònic i un servei de missatgeria a disposició de ciutadans i ciutadanes, si després es passen els missatges que els arriben pel folre dels collons.

Això sí, quan hi ha eleccions i l’índex d’abstenció és altíííísim, hi corren tots a lamentar-se’n. Però com poden ser tan pocavergonyes? Sinceritat, si us plau! Que la ciutadania voti o no voti, que es preocupi o no es preocupi per la política o pel benestar social de tots i totes, a la gran majoria els la pela completament. Com menys els molestin i més fàcilment puguin embutxacar-se diner públic, molt millor. Jo, tanmateix, ja he après la lliçó i tot el temari. Per part meva, a PSC, ICV i ERC, quan arribin les properes eleccions ja els poden donar ben bé pel cul. Cosa que –amb la mà al cor– em dol especialment per un d'aquests tres partits, perquè encara hi volia veure certes espurnes –ja totalment esmorteïdes– de qualitat i de sinceritat democràtica.

El wifi de Barcelona no serà gratuït

2009-06-03T15:07:00.001+02:00

L’octubre de l’any passat em vaig fer ressò aquí del què era una bona proposta: punts d’accés wifi gratuïts per arreu de la capital catalana. Malauradament, ara sembla que això no serà pas possible perquè la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) estima que l’accés gratuït podria perjudicar la competència (aquelles empreses que dia rere dia ens estafen amb els seus preus) i estableix que l’accés gratuït tan sols podrà durar un any, i tres mesos abans que acabi, l’Ajuntament haurà d’informar sobre com finançarà el servei. Visca el lliure mercat. Era massa bonic per ser veritat.

De tota manera, no hem de ser pessimistes. Abans, caldrà veure quins són els preus que ens faran pagar. Aleshores és quan tocarà tremolar o bé saltar d’alegria (o d'al·lèrgia).

Via | BandaAncha

“Pakito el latero”

2009-05-26T18:12:00.002+02:00

Via Directe!cat m’he topat aquest matí amb aquest divertit vídeo musical de dibuixos animats que relata, en clau d’humor, el dia a dia d’un llauner típic del Raval de Barcelona.

["Pakito el Latero". Youtube 4 minuts i 9 segons. Recomanat en HQ]

Si el poso en aquest bloc no és pas per a mofar-me d’aquest col·lectiu de venedors tan peculiars, ans al contrari, enteneu-ho com una mena d’homenatge als llauners de la ciutat, als qui en més d’una ocasió –ho reconec– he acudit per a refrescar-me la gola sense sentir-me estafat pels preus de mercat.

Prou crueltat a la Rambla de Barcelona

2009-04-28T17:02:00.003+02:00

D’ençà que tinc ús de raó –amb raó vull dir “raó racional”– que quan passejo per la “Rambla dels estudis” ho he de fer amb la vista clavada al terra. No goso mirar ni a dreta ni a esquerra. Allà on, de petit, hi veia bonics ocells, conills i animals diversos, ara només sóc capaç de veure-hi la crueltat, la malícia i l’horror que hi ha darrera les paradetes dels “ocellaires” de la Rambla. Si hi passejo de nit, quan les paradetes ja són tancades, l’horror no esdevé més lleu. Qui tingui el més mínim sentit del respecte cap els animals, entendrà que les claustrofòbiques gàbies encabides dins el claustrofòbic armari de reduïdíssimes dimensions on els venedors els deixen encarcerats tota la nit –i de vegades, en cap de setmana, més de dos dies– no constitueixen precisament un ambient saludable ni higiènic per a uns animals, com ara els conills, que necessiten espai per viure. Si això no és ésser desmesuradament cruel, ja m’ho explicareu.

A tota aquesta salvatgeria comercial sense escrúpols, cal sumar-hi la conseqüència inevitable de sotmetre els animals a tan pèssimes condicions de vida: les malalties. I les malalties, quan un animal és obligat a viure d’aquesta manera totalment antihigiènica, vindran acompanyades ineludiblement per l’agonia de la mort. I què fan, alguns senyors i algunes senyores “ocellaires” –i dic “alguns” i “algunes” perquè espero i desitjo que no ho facin tots– quan un animal agonitza o mor? El llencen a les escombraries. Al container que els quedi més a mà. A Quins Pebrots! ho detallen molt bé.

I tot això, a Barcelona. Al segle XXI. I amb una tinenta d’alcalde suposadament ecologista! Em pregunto cap on mira la senyora Mayol quan passeja per la “Rambla dels estudis”. Em pregunto, també, quina deu ser l’argumentació dels pro-ocellaires/torturadors. Potser és que es tracta d’un espectacle o un art, com allò del sadisme taurí? O és una maquíssima tradició barcelonina que no podem eradicar, això de torturar animals en ple centre urbà? Que m’ho expliquin, si us plau.

Imatge | Rambles Ètiques

Anotacions que no convé oblidar

2009-04-18T14:45:00.002+02:00

No em vull fer pas pesat, però és que considero de vital importància que la memòria col·lectiva sigui capaç de conservar vivament les notícies actuals, si més no, fins les properes eleccions. És vital que la societat no es deixi enredar, de nou, per l’estratègia de la por executada a la perfecció pels del PSOE. “Si tú no vas, ellos vuelven”, i “ellos” eren els del PP, que ara co-governaran Euskadi gràcies al PSOE, i que ara han pactat amb el PSOE la presència del Ministeri espanyol de Defensa al castell de Montjuïc, el qual havia de pertànyer a Barcelona i els barcelonins i barcelonines. Les màscares van caient i les coses es van posant al seu lloc, que tothom continuï amb la cara destapada depèn de tots. Si volem acabar amb el ranci espanyolisme, els hem d’amagar les màscares i tenir el record ben present quan arribi l’hora d’anar a les urnes. Els intents de justificar allò injustificable només els han de servir per posar-se en evidència (encara més).

La joia González-Sinde

2009-04-16T11:48:00.001+02:00

L’estratègia d’en ZP –encaparrat en caure’m cada dia pitjor– de “renovar” certs càrrecs del govern espanyol, ha propiciat l’aparició massiva a la xarxa d’opinions, crítiques i escopinades a la nova Ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde. Fins ara, jo no havia dit res. Estava a l’aguait. La qual cosa no vol dir pas que me la peli el tema. Per això (perquè no me la pela) avui he decidit que ha arribat el moment d’aportar el meu clatellot personalitzat a la Ministra, al govern espanyol i a tot brètol vivent que encara sigui capaç de defensar, des de casa nostra, tota aquesta colla d’impresentables.

Per què és ara el moment? Doncs perquè m’he assabentat que González-Sinde, a part d’estar obertament en contra del dret a la còpia privada sense ànim de lucre –i per tant, en contra de l’accés lliure a la cultura– i deixant també de banda el seu posicionament favorable a la marginació de la llengua catalana, resulta que és una gran fanàtica de la tortura i l’assassinat de braus sota les imbècils excuses de l’espectacle, la tradició o l’art.

Si heu superat el risc de col·lapse mental després de llegir aquesta enumeració de virtuts de la Ministra, probablement us estareu preguntant com collons és possible que aquesta tanoca espanyolista, conservadora i sanguinària tingui res a veure amb un Ministeri, i molt menys amb la Cultura. Pregunteu-ho a en ZP i el seu “talante conciliador”. O millor, el 5 d’abril, en una de les darreres exhibicions –així ho espero– de torturadors assassins (i galifardeus que els aclamen) a Barcelona, és probable que es deixi veure la flamant Ministra en persona. Se us acudeix res millor que fer-li arribar el nostre afecte, en viu i en directe?

La Barcelona de ‘The Wheelman’

2009-04-09T11:21:00.003+02:00

Ja havia comentat alguna vegada, via Twitter, que la Barcelona que dibuixa el polèmic videojoc “The Wheelman” no em semblava pas massa fidel a la realitat. Avui, després de veure aquest vídeo a VidaDigital, els dubtes se m’han aclarit definitivament: l’única cosa veritablement barcelonina que apareix al joc són els monuments i alguns carrers; l’essència de la quotidianitat –amb la majoria de veus amb accent llatinoamericà quan parlen en castellà i frases tan absurdes com ara “será una maravilla tener un papa catalán” (WTF!)– no ha sabut ésser mínimament captada ni plasmada als carrers de la ciutat virtual.

Això sí, si més no, hi ha alguna frase divertida com ara “Como no queda ningún Mundo Deportivo, va y me intenta vender el Marca”, i també alguna de real, com ara quan els Mossos d’Esquadra exclamen: “Si és necessari, usarem la força!”. És hora de fugir cametes ajudeu-me!

En ocasions veig fórmules estranyes

2009-03-12T15:18:00.001+01:00

Perquè molt normal no és aquesta mena de fórmula que vaig veure ahir al vestíbul de l’estació “Provença” dels Ferrocarrils de la Generalitat (vestíbul que, per cert, torna a estar en obres).

L’òbvia pregunta és: què caram significa aquesta curiosa serigrafia en una tanca d’obres? I suposant que aconseguiu endevinar-ne el sentit; em podríeu dir per què hi ha tantes faltes d’ortografia? (“Incertese del entorn”?, “Aticipació"”?) Què se suposa? Que ho ha escrit en Montilla? És això una mena de propaganda subliminal del PSOE-C?

Tinc por.

Democràcia a la UB: resultats del referèndum sobre Bolonya

2009-02-28T08:34:00.001+01:00

Voldria comentar breument els resultats del referèndum no-vinculant –però sí rellevant– que es va fer dijous passat a la Universitat de Barcelona. La pregunta era la següent:

«S’ha de paralitzar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?»

I els resultats foren els següents:

Participació de l’alumnat: 20,35% (10.461 alumnes)

Vots a favor de la paralització: 93,10%

Escrutini dels tots els vots emesos:

SÍ: 93,1%

NO: 5,8%

En blanc: 0,9%

Nul: 0,2%

Així doncs, àmplia victòria dels partidaris de la paralització del procés en favor d’iniciar un procediment de diàleg i debat amb la participació activa de totes les parts implicades en l’aplicació de l’EEES.

Sobre la dada de participació en les eleccions, un 20,35% del cens, és evident que pot semblar certament baixa. Ara bé, si tenim en compte que en Dídac Ramírez, l’actual rector de la universitat, fou nomenat després de dues voltes electorals amb una participació del 6,2% pel que fa a l’alumnat en la primera –d’un 11,6% del total de persones amb dret de vot– i d’un 5,3% de l’alumnat en la segona –10,80% en total– podem afirmar que aquest referèndum ha estat també un gran èxit de participació.

Caldrà veure què passarà ara, perquè malgrat que el referèndum no era vinculant, llegeixo a El Triangle que “com que la participació a la consulta va ser superior al 10%, el claustre de la UB haurà de debatre la possible paralització del Pla Bolonya, a proposta dels representants estudiantils a l'organisme”. No estaria gens malament. Encara que això de “debatre” espero que no torni a a ésser sinònim d’”imposar unilateralment” un pla que la gran majoria d’estudiants han rebutjat democràticament.

Democràcia a la UB: Paralitzem Bolonya

2009-02-24T16:26:00.001+01:00

La democràcia arribarà a la Universitat de Barcelona aquest proper dijous, dia 26 de febrer, en forma, això sí, de referèndum no-vinculant. Trobo important destacar que la pregunta del referèndum no està orientada a recollir l’opinió d’estudiants i estudiantes sobre l’EEES, sinó sobre la manera com ens l’han imposat. No se centra en el fons, sinó en la forma:

«S’ha de paralitzar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?»

No caldrà, doncs, entrar a valorar si El Bolonya serà positiu o negatiu; tots en tenim la nostra legítima opinió. Ara bé, si vivim en una societat mínimament democràtica, és totalment censurable el fet que una reforma de gran magnitud com aquesta s’hagi planificat i executat totalment d’esquena a les parts implicades. Senyors i senyores, aquestes no són maneres: “per collons” no s’han de fer les coses, per raons, en canvi, podríem entendre mil idees precioses.

Espero que aquest referèndum no-vinculant no sigui l’única cosa que hi té a dir la nostra democràcia.

Salvem la Susi!

2009-02-23T10:07:00.001+01:00

Via El Blog de la Bixa vaig assabentar-me ja fa uns dies del tristíssim cas de l’elefanta Susi del Zoo de Barcelona i avui m’agradaria parlar-ne. D’entrada, he de dir que estic totalment en contra de l’existència de zoològics o circs amb animals perquè és evident –per molt que diguin el contrari– que aquest tipus d’espectacles lucratius no respecten en absolut les condicions mínimes que bèsties tan peculiars com els lleons, els tigres o els elefants, necessiten per viure saludablement. Sé que hi ha persones que no entenen la meva postura perquè creuen que, sobretot als centres zoològics, els animals viuen ben cuidats i amb la salut ben controlada per veterinaris. El cas de l’elefanta Susi és l’exemple més clar de que, si més no al Zoo de Barcelona, l’única cosa que veritablement preocupa és la rendibilitat del negoci, exactament igual que en qualsevol altre empresa amb finalitats lucratives.

Susi és l’única elefanta que queda al zoo, a Barcelona, amb tota la incompatibilitat d'hàbitats que això, ja de per sí, suposa per a un animal originari de les sabanes africanes. Per acabar-ho d’adobar, fa un any, la seva única companya de captiveri, l’elefanta Alícia, va haver d’ésser sacrificada pels veterinaris del zoològic a causa de “problemes gastrointestinals”; per la xarxa hi ha vídeos d’Alícia empassant-se una pilota de goma llençada per algun visitant. Els veterinaris il·luminats que practicaren l’eutanàsia a l’Alícia tingueren la feliç idea de matar-la davant Susi, al seu recinte, i de deixar el cadàver allà tota una nit. Explica la Pilar Rahola a La Vanguardia que Susi no se’n separà ni un sol instant, la vetllà la nit sencera. ¿Sorprèn a algú el fet que un animal tingui sentiments i el mínim d’enteniment necessari per saber què és el que havia passat a la seva amiga? A mi no. Gens.

El que sí que resulta força sorprenent és que el Zoo es negui a traslladar Susi a un lloc més saludable on pugui passar la resta dels seus dies mínimament tranquil·la. La profunda depressió en la què es troba sumida l’elefanta no sembla ser motiu suficient per autoritzar-ne el trasllat, com tampoc no ho és la campanya engegada per a salvar-la, ni la publicació de l’afer en diversos mitjans [Vilaweb; EuropaPress; El País; 3cat24], ni la implicació de personalitats com el premi nobel de Literatura José Saramago.

La transformació de Barcelona en un immens i deshumanitzat (però rendible) parc temàtic, sembla no tenir fre. La pela és la pela, i un elefant per a un zoo es veu que aporta massa prestigi –que traduït seria “quartos”– com per a desfer-se’n. Ben poc importa si agonitza o viu feliç. Mentre hi sigui i els calés entrin a caixa, l’ètica de la ciutat restarà desada a l’armari de la roba vella i passada de moda.

Enllaç | Libera a Susi – Signa perquè alliberin la Susi!

UGT i la T-Cara

2009-01-24T16:05:00.001+01:00

Tot i que no combrego gaire amb el modus operandi dels sindicats majoritaris -el groguisme no fa per mi- sí que m’agrada reconèixer quan aquests presenten una bona campanya, una plausible iniciativa social. Bé, potser trobareu que aquest no és el cas. Potser pensareu que el fet de “bombardejar” la bústia electrònica dels responsables de TMB, ATM, FGC i Renfe Rodalies amb queixes sobre els abusius augments de preus del transport públic de Barcelona, no servirà perquè abaixin les tarifes i tampoc no els farà dimitir. Potser teniu raó. Però què voleu que us digui, sóc fan dels Kortatu i en ocasions com aquesta m’agrada recordar una cançó que deia: “encara que tot estigui perdut, sempre ens queda molestar”. Doncs això mateix.

El Transport Públic, pels núvols

2008-12-02T15:12:00.001+01:00

El 2009, viatjar en transport públic per Barcelona (no agafis el cotxe, que contamina!) costarà de mitjana un 4,75% més car que avui dia. La pujada més notòria -tres vegades superior a la pujada del IPC- és la que experimentarà la targeta T-10 (la més utilitzada), que s'apujarà ni més ni menys que cinquanta cèntims d'euro. Els usuaris de la T-50 o de la T-Dia no ho tenen pas gaire millor perquè aquestes targetes també augmentaran molt per damunt del IPC. En canvi, les targetes més cares (T-Mes, T-Trimestre i T-Jove) són les que s'apujaran menys (entre un 3,5 i un 3,7%), cosa que ha aprofitat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, per a justificar l'abusiu augment de preus argumentant que volen "fidelitzar els usuaris habituals".

Molt bonic, senyor Nadal. Ara, tots aquells que compraven T-10 o T-50 perquè els sortia, a la llarga, més econòmic, potser ja podran comprar-se targetes "de llarga durada". Pagant preus molts més alts del que haurien pagat abans per unes o per altres, és clar. Quina gran jugada! Què serà el proper? Podrien posar el bitllet senzill a 400 euros per aconseguir que un ciutadà o ciutadana hagi de comprar-se una T-Mes, encara que tan sols vulgui fer un viatge. Això sí que seria una "fidelització" de collons!

La Barcelona de principis del segle XX

2008-12-01T14:40:00.004+01:00

Interessantísim aquest document videogràfic al qual he arribat via Directe!cat. Es tracta d'un documental titulat "Barcelona, la perla del Mediterrani" i hauria estat rodat a la capital catalana a principis del segle XX, entre els anys 1911 i 1912. És, doncs, un dels poquíssims vídeos que tenim d'aquella època.

Les imatges són espectaculars. Podem veure-hi des del Port de la ciutat fins el recent inaugurat Parc d'Atraccions del Tibidabo, passant per llocs tan emblemàtics com el Park Güell o el Parc de la Ciutadella. Si us agrada la ciutat, o si tan sols us agrada la història, aquests vuit minuts i escaig probablement us posaran la carn de gallina.

Com m'agradaria poder viatjar en el temps i poder fer un volt real per aquella època! Bé, de fet em conformaria amb tenir una Barcelona la meitat de maca del que era en aquells temps, en lloc del parc guiri-temàtic que és avui dia.

Unes fotos del rodatge de 'REC 2'

2008-11-23T22:32:00.005+01:00

Aquesta tarda, tot passejant pel bell centre de Barcelona, m'he topat amb el rodatge d'una seqüència d'exteriors de REC 2, la segona part de l'aclamada pel·lícula de terror de Jaume Balagueró i Paco Plaza. L'improvisat plató estava situat a la Rambla de Catalunya, entre Diputació i Consell de Cent, i representava una mena de situació d'emergència amb un edifici en quarantena i tot de bombers, policies i fins i tot militars, controlant el perímetre.

Us penjo dos o tres imatges captades entre escena i escena. Feu-hi click al damunt per a veure-les ampliades.

Sàpiguen tots aquells curiosos i curioses que el rodatge a la Rambla de Catalunya continuarà avui fins la una o dos quarts de dues. Així que si demà no heu de matinar i no viviu gaire lluny, ja ho sabeu! Al 3cat24 fins i tot asseguren que tindreu possibilitats de sortir al film!

'The Beatles' i Barcelona

2008-11-18T08:53:00.004+01:00

L'alcalde Hereu deu estar fent salts d'alegria des d'ahir, quan es va saber la notícia que Paul McCartney publicarà una cançó inèdita de The Beatles, gravada l'any 1967, on es veu que el famosíssim grup anglès crida "Barcelona!" "sense cap causa aparent que ho justifiqui", segons El Periódico.

Digueu-me pervers, però això sembla cosa gairebé de ciència ficció; talment com si algú, pres del procés de desidentització de la ciutat, hagués viatjat al passat per a subornar els músics i aconseguir un nou reclam publicitari per al parc temàtic en què estan convertint la capital catalana. Si no ha estat així, doncs res a dir. Un honor, senyor McCartney, però posaria la mà al foc que la Barcelona que vostès clamen al tema no té res a veure amb el bordell mega-turístic i deshumanitzat que és avui la ciutat, sobretot en els seus carrers més cèntrics. Això sí: Les façanes del preuat modernisme català es conserven, no pateixi; els qui manen difícilment es despendran de quelcom que doni diners. Tanmateix, la resta de trets identitaris, diguem-ne "no-lucratius", són en vies d'extinció.

Barcelona, ciutat wifi

2008-10-23T14:41:00.002+02:00

Doncs sembla que gràcies a una proposta d'ERC, aprovada a l'Ajuntament per unanimitat, Barcelona gaudirà de punts d'accés sense fils i gratuïts a Internet, que convertiran la ciutat en un immens "espai Wifi" alhora que constituirà "un referent mundial" en aquest àmbit. Ja era hora!

Ara vejam quan triguen a implantar-ho, que ja me'ls conec jo, als polítics!

Imatge | http://www.flickr.com/photos/danaspiegel/

"Universitat Comunista dels Països Catalans"

2008-09-25T18:01:00.002+02:00

Llegeixo a Nació Digital que la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) ha obert el període d'inscripcions. Sorprenent. I jo que no en tenia ni idea de que existís una universitat d'aquest tipus! (Digueu-me desinformat...).

A la plana web de la universitat, expliquen que "l’UCPC es concep com un projecte de llarg abast en formació teòrica marxista i en clau de Països Catalans amb l’objectiu de contribuir a superar mancances i dèficits en aquest àmbit, contribuint a donar a les dones i homes que lluitem pel Socialisme i la Independència dels Països Catalans elements per a l’anàlisi i la transformació de la realitat". El preu de la matrícula per a qualsevol de les sessions de la universitat és de 0€, amb la possibilitat de pagar una quota voluntària. Una oferta atractiva, sens dubte. Sobretot en els temps de crisi capitalista que corren. La llàstima és que -pel que veig- no hi ha possibilitat de fer cap sessió on-line, per a estalviar-se el viatge fins les instal·lacions de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra, que són les que utilitza la UCPC. Segurament, si els organitzadors es decidissin a posar en marxa una mena de campus virtual on els alumnes poguessin instruir-se des de casa seva, la cosa tindria (encara) més èxit. Potser això ho veurem en propers cursos acadèmics...

La gihad panhispànica es manifestarà a BCN

2008-09-23T15:28:00.002+02:00

Fa uns dies em preguntava on era la gihad panhispànica. La Comissió Europea els va deixar amb el cul a l'aire negant, altra vegada, totes aquelles presumptes injustícies i imposicions de les quals fan campanya política, i ells no van dir ni ase ni bèstia. Avui, s'ha sabut on caram eren: maquinant quin seria el seu proper pas. I quin és? Us preguntareu. ¿Es rendeixen davant l'evidència de la raó i admeten que tot el seu programa polític està basat en fal·làcies? No, ni de lluny. Han organitzat una manifestació en contra de la llengua catalana a les escoles, pel proper diumenge, a Barcelona.

La mani ha estat organitzada pels de Ciudadanos però és d'esperar que s'hi adhereixen gihadistes d'altres formacions també afins al nacionalisme espanyol. Així doncs, si diumenge al matí no voleu que us confonguin amb militants de Ciudadanos, Partido Popular, i/o Unión Progreso y Democracia, més val que no aneu a passejar per la zona d'Urquinaona. A més, penseu que si sou per allà probablement us comptaran com a assistents a aquest absurd aquelarre; davant la previsible baixa assistència són capaços de comptar fins i tot els coloms que voletegin per allà. Quedeu avisats.