El Bloc del Bixo

13-D, benvinguts a la democràcia!

2009-12-13T08:51:00.001+01:00

Avui és 13 de desembre de 2009, el dia en què catalans i catalanes de 166 municipis d’arreu del territori tenen l’oportunitat de votar si volen que Catalunya esdevingui un Estat integrat en la Unió Europea. Des d’aquí els faig saber a tots i totes que són uns afortunats i els animo a anar a votar, sigui quin sigui el sentit del seu vot. Som moltíssimes les persones que voldríem ser al vostre lloc; no deixeu passar l’oportunitat d’expressar-vos!

De moment, les sensacions són bones. Boníssimes. Ahir ja va decidir el primer poble; el poble més petit de tot el país: Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. Els resultats, excel·lents: 90% de participació; 18 vots al Sí i 1 vot al No. Però no només són sensacions bones pels resultats en aquest petit poble; el feeling és boníssim perquè estem aconseguint el ressò mediàtic que desitjàvem, a nivell europeu i mundial. Ahir, a falta d’un dia per a la gran majoria de consultes, diversos mitjans d’arreu d'Europa parlaven de les ganes de decidir del poble català. Entre tots ells, personalment, en destaco l’editorial en què el conegut diari francès ‘Le Monde’ instava la Unió Europea a no obviar el que està passant a Catalunya. Si en voleu més, en aquesta pàgina de Vilaweb hi podeu veure un recull de notícies sobre els referèndums, aparegudes a la premsa internacional.

En fi, avui serà un gran dia. I si voleu anar seguint com van les eleccions, ho podreu fer des d’aquí mateix, al lateral del bloc, on hi he inserit un giny ideat per Reagrupament.cat, en el qual hi podreu anar llegint els resultats en temps real, actualitzats cada 5 minuts.

Salut i democràcia!

Pels nostres drets fonamentals

2009-12-02T15:13:00.001+01:00

Per Internet circula amb força rebombori aquest manifest, al qual –evidentment– dono suport.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Democràcia tot just d’aquí un mes

2009-11-13T08:11:00.001+01:00

Democràcia real, de veritat; democràcia en què 194 afortunats municipis podran decidir què són i què no són. Que es tracti d’uns referèndums no-vinculants és una qüestió de poca rellevància encara. El que realment importa és que continuem recorrent el nostre camí.

69 anys i com si res

2009-10-15T08:08:00.001+02:00

Avui fa exactament 69 anys que el president Lluís Companys fou afusellat per la dictadura espanyola, al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. Es tracta de l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme. 69 anys més tard, i vivint en una suposada democràcia, Espanya continua sense anul·lar el judici sumaríssim que la dictadura aplicà al President. De moment, s’han limitat a lliurar a la seva néta –a Mèxic, tot just ahir– el text que la llei de memòria històrica anomena “certificat de reparació i reconeixement personal”; un text de només 16 línies en què ni tan sols s’esmenta el càrrec democràtic de President de la Generalitat, que ostentava Companys en el moment de l’afusellament.

No és que ens calgui cap document ni cap anul·lació per part de la Justícia espanyola. Sincerament, tant me fot el que diguin. Nosaltres sabem ben bé qui era Companys i qui són els seus jutges i assassins. El fet que Espanya segueixi sense anul·lar-ho i condemnar-ho és un fet destacable només com a una prova més de la pobra qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

Vullvotar.cat

2009-09-07T14:53:00.001+02:00

Tal com ja vaig comentar fa un parell de dies, cada dia som més els veritables demòcrates que volem unes eleccions, un referèndum vinculant, per a decidir el futur del nostre poble. Una nova prova és la campanya Vullvotar.cat, engegada per Vilaweb, que ens permet de proclamar que tenim el legítim dret de votar en tot moment sobre el nostre futur. L’han engegada, òbviament, arran de les traves polítiques i jurídiques amb què la caverna espanyola mira d’aturar la consulta popular d’Arenys de Munt.

No dubteu a adherir-vos-hi, podeu fer-ho des d’aquí: Vullvotar.cat.

El pluralisme espanyol ataca de nou

2009-06-25T09:48:00.001+02:00

M’agradaria comentar aquí un parell de notícies relacionades amb l’Estat “social i democràtic de Dret” (i de nyigui-nyogui) que és l’espanyol, el qual es veu que propugna –veure l’article 1 de la Constitució espanyola– “com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme”. Brutal. Sobretot, ja ho sabeu, pel tema del pluralisme.

El pluralisme de l’Estat espanyol és alarmantment monolític, car, tot allò que divergeix de la “España, una” és sistemàticament atacat des de diversos fronts (vegeu el tema de la normalització lingüística del català o el dels continus atacs al nou Estatut tot i haver estat prèviament retalladíssim a les Corts espanyoles, per exemple). La darrera prova d’això que dic la trobem en el fet dels xiulets massius amb què les afeccions del Barça i de l’Athletic Club taparen gairebé completament l’himne dels espanyols quan aquest sonà per megafonia, tot just abans d’iniciar-se la final de la Copa del rei 2008-09. Doncs com que a l’extrema-dreta, òbviament, no agradà gens aquesta actitud, han decidit de denunciar els “organitzadors de la xiulada” a l’Audiència Nacional espanyola. Els impulsors d’aquesta ridícula i censuradora iniciativa són la gent de la “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (Danaes) –la mateixa fundació que aconseguí que es jutgés Pepe Rubianes per “ultratge a Espanya”– de la qual n’és patró d’honor el pepero català, Alejo Vidal-Quadras. Ja ho veieu, al darrera hi ha tot un senyor demòcrata que acata la Constitució. Això sí, heu de saber que el “pluralisme” que concep en Vidal-Quadras és d’àmbit limitat; consisteix en decidir si crides “¡Viva España!” o “¡Arriba España!”. Tot el que se surti d’aquí, és massa radical i ha de ser censurat.

L’altra notícia relacionada amb la pantomima parlamentària que és l’Estat, la trobem al Senat espanyol. Resulta que com que a allà, a diferència del Congrés espanyol, hom s’hi pot expressar en qualsevol de les llengües hipotèticament oficials de l’Estat, han decidit de contractar set intèrprets per a que tothom entengui el què s’hi diu. Fins aquí, tot bé. Tanmateix, la situació esdevé patètica quan hom s’assabenta que dels 7 intèrprets, 2 traduiran del català, 2 de l’èuscar, 2 del gallec…i 1 del valencià. Talment com si el valencià fos un idioma, i no un dialecte del català. La mateixa segregació entre català i valencià apareix també al web del Senat, que permet escollir de veure-la castellà; en èuscar (clicant on hi diu “Ongi etorri”); en gallec (clicant on hi diu “Benvidos”); en català (clicant on hi diu “Benvinguts”); o bé en valencià (clicant a un altre “Benvinguts”). Tristíssim.

La mala llet –o la fervent incultura– dels espanyolistes, no té límit.

A reveure, Fnac (II)

2009-04-21T16:06:00.001+02:00

Si fa tres dies lamentava que Fnac promocionés xerrades en favor de la tortura a animals, avui reafirmo el meu boicot a aquesta companyia francesa per haver decidit que el llibre “1er premi d’assaig independentista” (Dux) és massa “radical” per a vendre’l a les seves botigues. El mateix passa amb l’empresa espanyola “El Corte Inglés”, que a part de promoure la tortura animal, també ha decidit passar-se el Dret a la llibertat d’expressió i d’informació pel folre dels caixons, i prohibir el llibre.

El llibre “radical” és un recull de textos de diverses temàtiques amb el rerefons comú d’una Catalunya que vol ser independent. És d’un radicalisme extrem que ni el Bin Laden, vaja. Tanmateix, els llibres obertament apologètics del caspós ultraespanyolisme tenen via lliure per poblar els estants d’ambdós centres comercials –n’és un exemple “Más España y Más Libertad” del periodista Jiménez Losantos, personatge que Fnac considera, a sobre, “máximo lider de opinión” a l’Estat.

Per cagar-s’hi.

La senyera i els Drets Humans

2009-04-20T16:58:00.001+02:00

No sé quina cara deuen haver fet els jihadistes de la COPE, El Mundo, La Razón o qualsevol altre mitjà afí al movimiento, però segur que hi ha qui pagaria per veure-la. I és que per a commemorar que avui és el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Departament d’Estat dels EUA ha publicat una pàgina amb informació referent a aquesta fita. El que sorprèn és, però, que al web hi apareix la següent imatge:

No cal que us fregueu els ulls; la segona bandera començant des de la dreta, la que oneja just al costat de la bandera europea, és la senyera. L’acompanyen la bandera belga, la suïssa, l’alemanya i l’holandesa. Quatre estats i una nació sense Estat. El motiu d’aquesta inesperada aparició? No el sé pas. A Directe!cat diuen que podria ser una picada d’ullet dels EUA a totes aquelles nacions que lluiten per la seva sobirania. No oblidem que el Dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans…

En qualsevol cas, encara que es tractés d’una veritable picada d’ullet, ens cal alguna cosa més que una imatge de la nostra bandera en un web significatiu. Mulla’t, Obama!

Via | Directe!cat

Enllaç | America.gov – The Universal Declaration of Human Rights

Volem referèndums anticonstitucionals

2009-03-29T11:28:00.001+02:00

Un referèndum, des del meu punt de vista, és un dels instruments més democràtics que hi ha. No es tracta de votar ningú perquè et representi a no sé on, que ves a saber si complirà després tot el que t’ha dit que faria. Es tracta de decidir, directament, sobre una qüestió important que afecta les nostres vides. Si sí o si no; si blanc o si negre. Així de senzill i així de maco. Com a exemples recents tenim el que vàrem fer el febrer a la UB sobre la paralització o no del controvertit Pla de Bolonya o el que celebraren aquest mes a SEAT en el qual els treballadors decidien si es congelaven o no el sou durant dos anys. En ambdós casos, chapeau per als sindicats, tant d’estudiants com de treballadors, promotors d’aquestes consultes tan democràtiques.

Ja fa uns quants dies que se sent a parlar de la futura llei de consultes populars que en breu –sembla ser que demà passat– aprovarà el Parlament i que, en teoria, ha de permetre a Generalitat i ciutadania promoure referèndums. Avui, al 3cat24, he pogut llegir una miqueta més sobre com serà aquest avantprojecte de llei que, a grans trets, establirà que:

Per a què els ciutadans puguin promoure un referèndum caldran 210.000 signatures (aproximadament un 3% de la població).
Si és el govern qui vol demanar una consulta popular, sempre haurà de ser a proposta del President.
Si són els parlamentaris els qui volen sol·licitar-ho, caldrà que ho demani un mínim de 27 diputats o almenys 2 grups parlamentaris.
Els municipis també podran demanar consultes d’àmbit nacional, si es coordinen un mínim del 10% de municipis i representen 500.000 persones o més.
Sigui quina sigui la via per la qual s’hagi promogut la consulta, el Parlament sempre hi haurà de donar el vist i plau per majoria absoluta.

Fins aquí, tot bé. Tal com diuen al 3cat24, malgrat que les consultes no tindrien força vinculant, podrien constituir una eina excel·lent i totalment democràtica per a promoure el dret de decidir de Catalunya. Tanmateix, si tenim en compte un darrer aspecte d’absoluta rellevància, ens adonarem que tot avenç en aquest sentit esdevé nul:

L’última paraula sobre la consulta la tindrà, sempre, l’Estat espanyol, que és qui autoritzarà o denegarà la consulta, d’acord amb la Constitució espanyola.

Amb l’Estat hem topat (de nou). Si algú encara dubta sobre si Espanya autoritzaria, arribat el cas, un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, ja li ho responc jo: NO. Dirien que és anticonstitucional i tal dia farà un any. De fet, és cert que és anticonstitucional, totalment; la constitució espanyola estableix, en el seu segon article, la “indisoluble unidad de la Nación española”.

Així doncs, cal que ho tinguem clar: si volem democràcia, si volem decidir el nostre futur (via referèndum, òbviament), caldrà, primer, convèncer tothom que és hora de reformar la vigent Constitució espanyola perquè es tracta d’un text que segurament en el context històric en què va ésser aprovat suposà un gran avenç democràtic i social, però que actualment, amb el pas dels anys i amb l’evolució de les democràcies d’arreu del món, no és res més que un fre, una gàbia, un pesat llast.

Imatge | Manifestació sobiranista a Brussel·les (Galeria d’Emazab a Flickr)

Lluís Companys seguirà essent culpable

2009-01-31T09:04:00.001+01:00

A ulls d’Espanya, és clar, que també considera que fou merescudament afusellat malgrat el judici-farsa sense cap mena de garantia. Ara intenten, però, camuflar la seva manca de respecte cap un president de la Generalitat, escollit democràticament pel seu país i afusellat per un dictador, dient-nos que en “repararan la figura”. La figura, senyors governants espanyols, no es pot reparar d’altra manera que anul·lant el judici i deixant ben clar que no era culpable de res, tret que el fet de ser legítimament escollit pel teu poble sigui encara avui un greu delicte, com ho era en temps del dictador. Però pel que sembla, això és impossible. Anul·lar les barbaritats incomprensibles d’una sagnant dictadura no entra, tampoc, en els plans d’en ZP i la seva colla. Avui, per tant, malgrat que han transcorregut ja més de 30 anys de transició, els “bons” segueixen essent els colpistes, els vencedors de la guerra, els botxins de la democràcia que instauraren un règim a cop de bastó i que mai no seran jutjats, ni anul·lats els seus judicis, ni condemnats els seus assassinats; els “dolents” seguiran essent les persones com Companys, escollides per a defensar la democràcia i la legítima República, i conseqüentment afusellades. I heus ací la gènesi de tots els mals d’aquest Estat. Les greus mancances democràtiques que patim avui dia són l’òbvia conseqüència d’aquesta aquesta mentalitat de “vencedors de guerra”, de titulars dels “drets de conquesta”, que avui encara prevalen per sobre d’altres valors més democràtics i més humans.

Democràcia de bandera

2009-01-21T09:59:00.001+01:00

Ja em perdonareu si em faig pesat, però és que la situació és escandalosa i els mitjans de comunicació, normalment, hi passen de puntetes i no hi veuen -o no hi volen veure- la gran transcendència social dels fets. Si us plau, siguem sincers. Condemnar una persona a pagar una multa de 1.440 euros per despenjar una bandera i penjar-ne una de “no-oficial” al seu lloc és calamitós, grotesc; indignant. I això, diguin el que diguin els polítics, només pot passar perquè en aquest Estat hi ha una greu manca de democràcia. Als Estats Units d’Amèrica, cremar la bandera és un Dret constitucional de tots els ciutadans; ho consideren un legítim senyal de protesta. Sí, sí, aquell país que ahir aplegà més de 2 milions de persones al carrer per donar la benvinguda al seu nou president, Barack Obama, en una festa de la democràcia, defensa el legítim Dret de calar foc a la bandera oficial. A veure qui és el cretí que gosa assimilar, doncs, una vertadera democràcia amb això que hi tenim aquí. I espero i desitjo que d’aquí uns mesos, o uns anys, la bona gestió d’Obama impedeixi que cap altre imbècil el torni a comparar, ni de broma, amb el mentider del ZP.

Losantos denunciarà ‘El Jueves’

2009-01-16T14:46:00.001+01:00

La gent d’El Jueves s’ha tornat a ficar en un merder. Si fa dos anys van enfrontar-se a un segrest de la seva revista i al tancament de la seva web a rel d’una portada sobre dos membres de la família reial espanyola en posició “compromesa”, avui, llegeixo a La Vanguardia que seran denunciats per l’ultra-espanyolista presentador de la COPE, Federico Jiménez Losantos. El motiu de la discòrdia és el vídeo que veureu a continuació on apareix el presentador rebent el premi “Gilipollas del año” tot donant les gràcies al desaparegut grup terrorista Terra Lliure perquè “feren canviar el rumb de la seva carrera”.

La cosa té certa gràcia. Normalment és Jiménez Losantos qui és denunciat a causa de la seva ferotge i ofensiva verborrea. Com en el cas dels 60.000 euros de multa que ha de pagar a ERC i que, per a més tortura ideològica del presentador, seran destinats a fomentar la llengua catalana.

La CNT guanya el judici contra la SGAE

2009-01-14T14:29:00.001+01:00

El jutjat de Primera Instància número 59 de Madrid ha donat la raó al sindicat CNT en el litigi que mantenia amb la sempre polèmica SGAE, que havia demandat el sindicat a rel d’un comunicat que aquest havia emès en suport al web Alasbarricadas.org, també demandat per la companyia de Drets d’autor. En el polèmic comunicat, que podeu llegir sencer a Alasbarricadas, hi apareixien frases força contundents. Un exemple:

"Cualquiera que disfrute de la cultura, cualquiera que la comparta, cualquiera que organice un evento cultural aunque sea sin ánimo de lucro es un enemigo, un objetivo a extorsionar por parte de esa cueva de ladrones dirigida por algunos de los más patéticos representantes de la incultura nacional. Si los delincuentes de poca monta son condenados a prisión, lo lógico sería que a la SGAE se la considerara asociación criminal y sus dirigentes fueran desterrados de por vida a alguna isla desierta"

La SGAE interpretà aquest escrit com a “intromissions il·legítimes al seu Dret a l’honor i la Dignitat” i per això decidí demandar el sindicat. El jutjat de Primera Instància, però, ha entès que “ha de prevaler la llibertat d'expressió quan, com aquí succeeix, les retribucions econòmiques que l'actora (SGAE) obté per l'aplicació del cànon a determinats suports motiva sempre polèmica i postures enfrontades entre els diferents sectors de la societat” i sentencia que “si bé els termes emprats per a aquesta finalitat són aspres i durs, reflecteixen el sentir de la societat que entén que el sistema que utilitza l'actora (SGAE) per finançar-se és desproporcionat i excessiu i que s'està produint un enriquiment injust (sigui incert o no) en detriment del seu propi patrimoni, en veure's aquest gravat amb un cànon, que l'actora (SGAE) aplica de forma indiscriminada, amb independència que es faci ús o no de determinats suports”. A més, obliguen a la companyia de Drets d’autor a pagar íntegrament les costes del judici.

En fi, és una bona notícia el saber que podem dir alt i clar que els de la SGAE són uns lladregots i uns pocavergonyes per cobrar-nos indiscriminada i injustament un cànon per tot allò que els surt dels pebrots.

Via | BandaAncha

Enllaços:

“Voler trencar Espanya no pot ser considerat legal”

2009-01-12T15:17:00.001+01:00

Aquesta és la nova perla verbal que el dinosaure polític per excel·lència de l’Estat espanyol, en Manuel Fraga, ha deixat anar en una entrevista que li han fet al diari El País. Per a en Fraga i la resta de nacionalistes espanyols, “voler trencar Espanya”, òbviament, significa defensar postures nacionalistes i/o independentistes de les diferents nacions encabides dins l’Estat. Respecto profundament, només faltaria, que hi hagi qui no estigui d’acord amb l’independentisme o el nacionalisme -sigui català, basc, gallec o el que sigui- però sempre dins d’uns certs límits que, encara que no ho sembli, la democràcia ha de marcar. Aquests límits són, sempre, els de la violència; voler “penjar els nacionalistes” simplement perquè aquests no defensen l’Espanya una, grande y libre, no és en absolut una actitud democràtica ni digna del respecte de la societat. Voler prohibir-los, il·legalitzar-los, tallar-los la llengua, tampoc no ha de ser contemplat, mai, en un Estat de Dret. Totes les ideologies, totes, han de tenir cabuda en el joc democràtic sempre que es defensin des del respecte i el diàleg. Prohibint aquelles que no interessen, com passa a Euskal Herria, no s’aconseguirà res més que evidenciar que a l’Estat, de democràcia, anem justets; de fal·làcies, sobrats.

Interpreto, doncs, les paraules d’en Fraga, com una nova incitació a l’odi i a la violència, com una nova falta de respecte cap a tots aquells i aquelles que no ens sentim identificats en absolut amb l’actual model d’Estat, ni amb el què voldrien imposar-nos des de la dreta, i que estem disposats a defensar el nostre punt de vista des del diàleg i els arguments. Entenc que declaracions com aquestes, o les d’apologia i elogi a un dictador, són precisament les que jutges i magistrats haurien de tallar de soca-rel, si és que veritablement pretenen millorar, algun dia, aquesta democràcia de nyigui-nyogui que hi ha muntada.

Amb tot el Dret del Món

2008-12-10T14:59:00.004+01:00

Avui fa exactament 60 anys que s'aprovà a Paris (França) la Declaració Universal dels Drets Humans, efemèride que m'agradaria comentar una mica, abans que els polítics de torn de l'Estat s'omplin la boca amb el seu gran respecte i compromís cap els Drets que comprèn aquesta declaració.

Llegeixo a la Viquipèdia que la Declaració Universal dels Drets Humans és "un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional". En un article diferent, també de la Viquipèdia, hi podem llegir que "el dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a 'decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural.' (...) El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre". Així mateix a la Wikipedia en castellà, ens expliquen, sobre el mencionat Dret a l'autodeterminació, que "el Comitè de Drets Humans ha posat de manifest la seva naturalesa fonamental, en assenyalar que és requisit necessari per a la plena efectivitat dels drets humans individuals. Però la seva menció en el discurs polític contemporani pot aixecar temors de desestabilització, fins i tot violenta; també s'ha associat amb posicions polítiques extremistes i xovinismes ètnics. La autodeterminació s'enalteix com a principi democràtic bàsic per uns i s'injuria com a radicalment antidemocràtic per d'altres".

Així doncs, tinguem-ho ben clar, que ningú no ens enredi: el dret de decidir no és cap caprici ni cap excentricitat; el Dret a l'autodeterminació dels pobles és un principi fonamental dels Drets Humans, requisit ineludible per a la plena efectivitat dels mencionats Drets. El fet que a determinades persones i/o personalitats no els convingui reconèixer-ho no és, en absolut, motiu suficient per a negar-nos-el. Ara, només cal que ho tinguem sempre ben present: tenim tot el Dret del món i l'aconseguirem exercitar, per molt que cogui a Espanya

El caçador, caçat

2008-12-10T07:54:00.004+01:00

Fa un parell de dies vaig llegir una interessant notícia sobre la famosíssima SGAE, la societat coneguda per haver aconseguit imposar indiscriminadament un absurd cànon econòmic sobre qualsevol suport digital i per la persecució que perpetra a tort i a dret per tal d'assegurar-se'n el cobrament. Resulta que la Agencia Española de Protección de Datos els ha posat una multa de 60.000 euros per enregistrar un vídeo sense permís en un casament a Sevilla (Espanya). Bona notícia per començar el dia, doncs.

I per què el volien, el vídeo, els senyors de la SGAE? Us preguntareu. Doncs el volien per a reclamar en judici que el saló on se celebrava el casament no pagava els importantíssims Drets d'autor. Oblidaren, però, que hom no pot enviar detectius a esdeveniments privats, gravar-ne imatges, i a sobre, fer-les servir en un judici. Per sort, no només existeixen Drets d'autor en aquest Estat, senyors de la SGAE. També existeix allò que en diuen "Dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge" que, en principi, ningú no pot saltar-se, per més ànsia de fer-se ric que tingui.

En fi, ja ho diu el Ministeri de Cultura espanyol: si ets legal, ets legal. I la SGAE sembla que no ho és massa.

Imatge | http://www.flickr.com/photos/sousuk3r/

Per la nostra pròpia Constitució

2008-12-03T22:49:00.003+01:00

Voldria fer-me ressò aquí d'un interessant correu que m'ha arribat de la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Diu així:

"Benvolgut/da,

Com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi, diverses entitats (entre les quals Sobirania i Progrés) han convocat, a la vigília de l'aniversari de la Constitució espanyola, una concentració per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
L'acte se celebrarà divendres 5 de desembre, a les 19:00 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Les entitats convocants fem una crida a la societat civil i altres entitats a adherir-se a la declaració i sumar-se a la concentració de divendres. Adjunt trobaràs el text de la declaració.

Fes-nos arribar la teva adhesió a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat

Convocants inicials: Sobirania i Progrés, Catalonia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, sector Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres.

Sobirania i Progrés
Tel: 93.446.44.49
Mòbil: 639.950.781
www.sobiraniaiprogres.cat"

I aquí us hi penjo també el text de la declaració:

Jo, evidentment, ja els he fet arribar la meva adhesió. I tu? ¿O és que no t'agradaria tenir una Constitució que ens tingués en compte i respectés la nostra voluntat?

El Ministeri de Cultura espanyol i el seu engany sobre el P2P

2008-12-03T16:08:00.004+01:00

El Ministeri de Cultura espanyol ha engegat una campanya contra les xarxes Peer to peer, anomenada "Si eres legal, eres legal", a través de la qual pretén infondre la por a la ciutadania perquè no utilitzi aquest tipus de xarxes; un engany amb totes les lletres. Al diari El País hi he pogut llegir les suposades 10 mentides sobre el P2P que el Ministeri "destapava", rebatudes, una per una, amb arguments tan sòlids com -ara per ara- incontestables. M'he permès la llicència de traduir-ho a la nostra llengua i enganxar-ho a continuació:

1. - El que és a Internet és gratis

Ministeri de Cultura: Fals! La música, el cinema, les imatges, els texts, els videojocs que són a Internet han estat creats per persones. És a elles a qui correspon decidir si la seva utilització és lliure i gratuïta o, contràriament, posar un preu al seu ús.

Antidecàleg: Verdader! El que és a Internet pot ser gratis, de pagament o fins i tot d'ambdues categories, gratis per un temps amb opció a compra (share). En el cas dels vídeos i la música, els creadors poden exigir un preu als que comercialitzen aquests continguts o es lucren amb ells (iTunes, Google, Yahoo, etcètera)

2. -Baixar-se música o pel·lícules d'Internet és legal

Cultura: Fals! Quan els amos de continguts autoritzen la descàrrega gratuïta, sí que és legal. Si la descàrrega no està autoritzada pels titulars dels drets, té lloc una infracció de la propietat intel·lectual.

Antidecàleg: Verdader! Les descàrregues de música són legals o, més precisament, no són il·legals. Ho diu una sentència del 2006 del jutjat penal número 3 de Santander que va absoldre un internauta, per a qui demanaven dos anys de presó per descarregar i compartir música a Internet, per considerar que aquesta pràctica no és delicte si no existeix ànim de lucre, i està emparada pel dret de còpia privada.

3. - Si no apareix el símbol © en un contingut a Internet el puc utilitzar

Cultura: Fals! L'absència del símbol no indica que el contingut sigui d'utilització lliure. Per a que així sigui el titular ho ha hagut de fer constar expressament.

Antidecàleg: Verdader! Sempre que no tingui ànim de lucre, l'usuari particular no té mitjans al seu abast per comprovar si un contingut està o no protegit per copyright. Correspon a les empreses de la Xarxa posar els mitjans tecnològics per garantir aquest dret. Per exemple, YouTube ha creat el seu sistema video ID que permet als titulars dels drets identificar els seus continguts i decidir què fer amb ells: bloquejar-los, autoritzar-los o comercialitzar-los.

4. - És legal copiar o utilitzar un contingut d'Internet sempre que se citi l'autor

Cultura: Fals! Hem d'esmentar la font i l'autor quan utilitzem una cita en un treball d'investigació o en un article. En aquests casos, el fragment ha de ser curt i proporcionat al final de la incorporació. I si no estem citant, sinó utilitzant una obra sense autorització, hem d'obtenir una autorització del titular.

Antidecàleg: Verdader. El propi enunciat de Cultura es contradiu. Una cosa és usar un contingut i una altra plagiar. El plagi és perseguible dins i fora d'Internet. La cita, no. Respecte a la còpia, a Espanya es paga un cànon per tot aparell o servei que és susceptible de copiar o gravar (DVD, mp3, mòbils, fotocopiadora, memòries flash i USB, etcètera) continguts protegits. L'import d'aquest cànon digital (118 milions d'euros aquest any) es reparteix entre els autors i creadors.

5. - Quan intercanvio música i continguts a través de programes peer to peer (P2P), no necessito autorització

Cultura: Fals! La utilització d'aquests programes suposa l'explotació de drets de propietat intel·lectual que no han estat autoritzats, per la qual cosa constitueix una infracció dels drets de propietat intel·lectual.

Antidecàleg: Verdader!. A Espanya, no hi ha cap dispositiva judicial que digui que el p2p necessita autorització. Al contrari, una sentència firma de l'Audiència Provincial de Madrid del passat mes de setembre va absoldre als promotors de Sharemula, una pàgina web d'enllaços, assenyalant que enllaçar a les xarxes de p2p "no suposa vulneració dels drets de propietat intel·lectual".

6. - Els intercanvis d'arxius a través de les xarxes P2P són legals

Cultura: Fals! Si aquests intercanvis tenen lloc sense l'autorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual, són actes il·legals.

Antidecàleg: Verdader! A més del que hem comentat en el punt cinc, la doctrina de la Fiscalia General de l'Estat (circular de maig de 2006) assenyala que l'intercanvi d'arxius través del sistema p2p no és incriminable penalment. És cert que la Fiscalia assenyala que poden constituir un il·lícit civil, però tampoc no hi ha cap dispositiva judicial en via civil contra internautes que hagin usat el p2p sense ànim de lucre.

7. - Les xarxes P2P són segures

Cultura: Fals! La seguretat és un greu problema ja que donem entrada al nostre ordinador a tots aquells que estiguin connectats a ella. Qualsevol persona pot circular lliurement i accedir a les nostres dades: IP, tipus de descàrregues que estem fent, número de telèfon i una altra informació de seguretat que figuri a l'ordinador.

Antidecàleg: Verdader! Les xarxes p2p són tan segures com vulgui l'usuari, que pot decidir lliurement els continguts que comparteix del seu ordinador i filtrar mitjançant antivirus els continguts que es descarrega. És curiós que Cultura denunciï aquesta manca de seguretat quan vol implantar un model de control de les descàrregues com el francès mitjançant el qual una autoritat extrajudicial tindria accés a totes aquestes dades del nostre ordinador.

8. La indústria cultural i els artistes ja guanyen prou, així que no perjudico ningú si no pago

Cultura: Fals! Els autors, els artistes i les indústries de continguts de propietat intel·lectual tenen el dret legítim a guanyar diners, triomfar i tenir una carrera reeixida, tal com passa en qualsevol sector professional. No està justificat que a aquest sector se'l discrimini i es qüestioni el seu dret a ser retribuït.

Antidecàleg: Verdader! La indústria cultural com totes s'ha d'adaptar als nous temps i als canvis tecnològics. Amb els mateixos arguments, els linotipistes estarien autoritzats a demanar la prohibició de la informàtica. En contra del que diu Cultura, és la pròpia indústria audiovisual la que exigeix una discriminació positiva (subvencions, prohibició del P2P, cànon digital, etcètera) que no té cap altre sector productiu.

9. - Les descàrregues il·legals promocionen els artistes i els autors, que veuen difosos els seus treballs i es donen a conèixer sense necessitat de la indústria

Cultura: Fals! Darrere dels autors i els artistes hi ha una indústria que els dóna treball, els dóna a conèixer i hi inverteix.

Antidecàleg: Verdader! Cap artista famosos s'ha arruïnat per les descàrregues, ni tan sols els que, com Prince, han tractat de perseguir-les (va demanar una indemnització a una mare que li va posar una cançó seva al seu nadó). Pel que fa als "modestos", Internet ha donat la possibilitat a centenars de grups, entre ells alguns tan famosos com Arctic Monkeys, d'accedir al públic, sense haver de passar pel filtre de les discogràfiques que decidien fins ara qui publicava i qui no.

10. - L'accés als productes culturals ha de ser gratis i això és el que aconsegueixen les xarxes P2P

Cultura: Fals! Les infraccions de drets de propietat intel·lectual realitzades a través d'Internet (descàrregues il·legals) no poden confondre's amb el dret d'accés a la cultura, una forma de llibertat d'expressió o de desobediència civil legítima, ni tampoc com a una cosa inevitable i intrínseca a la Xarxa.

Antidecàleg: Verdader! Les xarxes P2P democratitzen l'accés als continguts culturals permetent-nos gaudir d'obres que no es comercialitzen per manca de rendibilitat o perquè estan descatalogades. La indústria ha de trobar noves formes de rendibilitzar els seus actius. iTunes, Amazon i altres plataformes de pagament ja han demostrat que es pot fer.

Així doncs, podeu estar tranquils. La descàrrega de continguts de la xarxa no és delicte sempre i quan es realitzi sense ànim de lucre. I el Ministeri i la SGAE ja poden dir missa.

Vòmits contraproduents

2008-11-21T13:41:00.005+01:00

¿Com se sentiria Hitler si el condemnessin a pagar una multa d'una quantitat força elevada si a sobre s'assabentés que els seus diners aniran a parar a campanyes per a promoure la cultura jueva? ¿Com se sentiria l'Església si hagués d'abonar una multa a una associació que la dediqués a promoure l'ús del preservatiu per a prevenir la SIDA?

Suposo que sentirien una ràbia inimaginable, molt similar a la que deu sentir en Federico Jiménez Losantos, un dels principals abanderats de la croada anti-Catalunya i anti-català, després d'assabentar-se que els 60.000 euros de multa que pagarà a ERC seran destinats a promoure la llengua catalana.

M'imagino que ara s'ho pensarà dues vegades abans de vomitar insults a tort i a dret. Més que res perquè sinó les seves absurdes campanyes espanyolistes correran el risc d'acabar essent del tot contraproduents (amb l'alegria que això comporta per a la major part de catalans i catalanes amb sentit comú i cervell no-manipulable).

Implorant justícia per Companys (encara)

2008-10-15T11:50:00.006+02:00

Aquests dies hi ha rebombori arran dels intents de la Generalitat de Catalunya per aconseguir la nul·litat del "judici" en què condemnaren el president Lluís Companys a la pena de mort.

Se'm posen els pèls de punta cada vegada que sento dir la paraula "judici" per a referir-se a la pantomima que els franquistes aplicaren a en Companys. ¿Cal aconseguir la declaració de nul·litat de quelcom que, pel sol fet de trobar-nos en democràcia, ja hauria d'ésser nul al 100%? ¿No és això una manera subtil de seguir el joc a l'Estat de Dret espanyol que encara reconeix com a legals els judicis de l'època franquista? Si volem difondre que allò només fou una presa de pèl, una cruel injustícia, només cal que ho diguem ben alt i ben clar. No cal anar a plorar a cap Ministeri de Justícia. Sobretot perquè si el mencionat Ministeri no ha actuat d'ofici en un cas tan aberrant és que la dignitat d'aquest Estat de Dret és molt més que dubtosa, diria que inexistent. Només hauríem d'acceptar un perdó real, dit amb la mà al cor. Totes aquelles disculpes que arribin després d'agenollar-se i demanar-les entre plors i mocs, no tindran -per mi- cap validesa.

Banderes bones - banderes dolentes

2008-10-10T09:22:00.006+02:00

I que bonica que onejava ahir la nostra estelada a la plaça de l'Ajuntament de València! I com s'enrabiaren els blaveros per allà reunits!

Però per molt que s'enutgin, la nostra bandera és tan sols reivindicativa; representa els esperançadors anhels de molta gent. No fa pas apologia de la violència ni recorda cap mena d'alçament militar i/o dictadura sagnant posterior. Ben bé al contrari d'aquelles altres banderes que ompliran l'Estat d'aquí un parell de dies, a mans de l'extrema-dreta (molts blaveros, segurament, entre ells).

A El món a RAC 1 he sentit algú que justificava la permissivitat de l'Estat amb manifestacions de caire fanquista, al·legant que en una democràcia, el Dret a la manifestació és inalienable tret que s'hi "faci apologia de la violència" -en clara referència, suposo, a la prohibició reiterada de manifestacions independentistes a Euskal Herria. I jo, em pregunto si hi pot haver apologia de la violència més clara i evident que aquella que enalteix un règim tan cobert de sang com el de Franco. Però què caram hi tenen al cap els "demòcrates" d'aquest refotut Estat?

El Constitucional, amb el dit al gallet i Catalunya al punt de mira

2008-10-09T07:50:00.002+02:00

Perquè segons publica avui La Vanguardia, el Tribunal Constitucional espanyol ja ha revisat un 80% dels articles recorreguts del vigent Estatut d'autonomia i es troba ultimant una sentència que retallaria aspectes claus com ara el Dret a una negociació bilateral Catalunya-Espanya pel nou finançament (quina casualitat! just el que volia el govern espanyol!) o -atenció- el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer la llengua pròpia del país.

Sincerament, poc em preocupa el que digui o deixi de dir un Tribunal tan polititzat i/o una Constitució tan arcaica. A més, sabem que tenim la massa social necessària per a engegar Espanya i el seu llast constitucional a pastar fang. La qüestió és saber quan despertarà tota la ciutadania que encara té fe en la via autonomista i/o federalista i jo, en aquesta sentència del Constitucional, hi veig un bon despertador i un gran agilitzador del nostre procés sobiranista.

Quines són les opcions que tindríem si finalment es confirma aquest atac frontal a Catalunya? Doncs primerament, acatar -com sempre- la sentència; callar i abaixar-nos els pantalons per a que Espanya acabi d'esborrar del tot la nostra identitat. Segonament, intentar un dificilíssim procés de modificació constitucional; cosa força inviable com ja comentà no fa gaire en López Tena. I per últim, el camí que ha d'ésser l'escollit: obrir els ulls i establir l'Estat propi com a objectiu principal de totes aquelles organitzacions polítiques i socials interessades a defensar els Drets de la ciutadania catalana.

Tanmateix, és precisament per l'efecte despertador que podria produir aquesta sentència tan dura, que dubto seriosament que acabi essent dictada. Estic segur que a Espanya saben que amb el foc no s'hi juga perquè hom hi pot sortir socarrimat. De tota manera, es dicti o no, el procés sobiranista ja camina tot sol i assolir la meta és tan sols qüestió de temps. Si ens provoquen, posarem la directa; si no, a poc a poc i bona lletra.

Kelme haurà d'indemnitzar Oleguer Presas

2008-05-21T22:27:00.002+02:00

L'empresa esportiva Kelme va rescindir unilateralment el contracte d'esponsorització que l'unia amb Oleguer Presas a causa d'un article escrit pel futbolista en el que qüestionava l'Estat de Dret espanyol, en relació amb el cas De Juana Chaos. Fa uns dies, la justícia va dictar sentència sobre el cas i va condemnar Kelme a pagar gairebé 50.000 euros a Oleguer, en concepte d'indemnització per tots els diners que el jugador hagués hagut de percebre durant la vigència legal del contracte.

Oleguer, a l'esquerra, amb l'escriptor Roc Casagran. Imatge extreta de la galeria de 'benjami' a Flickr.

Sense dubte, és una bona notícia. Al menys, sembla que les actituds agressives com la de Kelme, tan censuradora i antidemocràtica, no els sortiran gratis.

'Alianza Nacional' contra els gais a Barcelona

2008-05-17T09:25:00.005+02:00

La gent del partit polític neonazi (i perfectament legal en aquest gran Estat) Alianza Nacional, planeja boicotejar els actes que prepara el Col·lectiu Gai de Barcelona per avui, 17 de maig, Dia Internacional contra la homofòbia i la transfòbia. Aquí podeu veure el cartell on els ultradretans convoquen tots aquells curts de cervell que pensin com ells i "que siendo sencillamente españoles normales amantes de su familia, su tierra y sus tradiciones desean pasar un día en compañía de otras personas normales y sanas, mental y físicamente" (cita textual del seu web).

(Click per a veure més gran)

Com és de suposar, aquesta gent opina que això de la homosexualitat és una malaltia i que per tant, aquells que la "pateixen", no poden ésser considerats com a persones "normals". És per això que utilitzen paraules tan dures en contra del decret que la Organització Mundial de la Salut va aprovar el 1990 i que deixa ben clar que el fet de ser gai o lesbiana no és cap anomalia, ni física ni mental. Ara, segons el sorneguer apunt del seu web, "es probable, dado como soplan los vientos, que en breve se emitan informes similares respecto de la zoofilia, la pederastia, el antifascismo, la gripe aviar, o cualesquiera otras dolencias que por los motivos que sea, convenga eliminar de la lista de las enfermedades dignas de tratamiento".

Jo, sempre he defensat que el dret de la llibertat d'expressió ha de ser total i inalienable per a tots els ciutadans i ciutadanes, sempre que no s'arribi a l'insult, al menyspreu, a les desqualificacions personals o les amenaces cap a les persones que no pensen igual que nosaltres. Aquesta particular visió de les llibertats personals sembla ser, però, que no és compartida pels neonazis de Alianza Nacional ni tampoc, òbviament, per la Justícia espanyola que -una vegada més- ens mostra en quin bàndol batalla, deixant totalment impune l'apologia més rància i arcaica del feixisme i per altra banda condemnant un jove a dos anys i mig de presó per haver despenjat un tros de drap rojigualdo que penjava d'un balcó.

Via | Directe!cat

Gran avenç cap a les seleccions pròpies

2008-04-25T13:51:00.003+02:00

El mes d'octubre de l'any passat, la Federació Internacional de Bitlles va admetre la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de ple Dret. És a dir, que els catalans i catalanes ja podíem tenir la nostra selecció pròpia per a competir de forma oficial i independent de l'espanyola. Això, òbviament, va fer posar els pèls de punta a la Federació Espanyola, que no va trigar en interposar un recurs per tal d'evitar aquesta "barbaritat". El passat dia de Sant Jordi, però, el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) ens va donar una gran alegria, a banda de la que ja de per sí comporta aquesta diada. I és que en la sentència dictada pel TAS no tan sols es rebutja el recurs presentat per la Federació Espanyola sinó que, a més, es deixa ben palès que les seleccions catalanes tenen tot el Dret del món a ingressar a les Federacions Internacionals perquè els estatuts d'aquestes prevalen en tot cas per damunt de la legislació espanyola, que practica l'arcaic principi "d'un Estat, una Federació". A tall d'exemple d'aquest Dret a l'oficialitat de les Federacions esportives de les nacions sense Estat, el TAS menciona el cas del Regne Unit i les seves diferents seleccions nacionals com ara l'escocesa o la gal·lesa. Se'n fa ressò l'Avui, el 3cat24 i també La Vanguardia.

Som, evidentment, davant d'una sentència que crea una valuosa jurisprudència, que assenta un importantíssim precedent legal i que deixa les nostres seleccions esportives ben a prop d'aconseguir el preuat somni; el somni de competir oficialment en competicions internacionals al marge de les seleccions espanyoles. Desitjo, per tant, no haver d'esperar gaire per a veure la nostra selecció de bàsquet, futbol o handbol, lluitant a l'Eurocopa o al Mundial. Tanmateix, no hem de cometre l'error d'obviar el gran impacte que, de ben segur, això causarà en els sectors més conservadors de la societat civil i de la classe política; ja sé que ens posaran tants pals a les rodes com els sigui possible però -què collons, tu- si no els agrada s'hi hauran de posar fulles. Sempre ens negaven el nostre Dret brandint la seva llei, no? Doncs ara serem nosaltres els qui brandirem, cofois, les lleis europees davant els seus nassos. I això només és el començament.