El Bloc del Bixo

PSC: Primeres traves a l’abolició de la tortura

2009-10-31T12:55:00.001+01:00

M’ho temia. El fet que els dos partits amb més escons al Parlament de Catalunya donessin llibertat de vot als seus parlamentaris en la votació de la ILP de Prou.cat per a abolir la tortura i assassinat de braus a Catalunya, no em feia presagiar res de bo. Era d’esperar que el partit espanyolista no s’acontentés amb això, puix en les seves files hi militen partidaris del cruel sadisme envers els animals, com ara en David Pérez Ibáñez –a qui ja vaig dedicar un apunt en el seu dia– o el mateix Molt Honorable President de la Generalitat. Òbviament, que el president sigui un afeccionat a la tortura de braus, pesa molt. Per això, el PSC ha decidit presentar una esmena a la totalitat contra la ILP (a la qual hi donen suport 180.000 persones) i així intentar evitar que s’arribi a votar al Parlament.

No cal dir que aquesta actitud em sembla deplorable i impròpia d’un partit suposadament progressista, com ens volen fer creure que són aquests del PSC. De tota manera, encara que no fructifiqués aquesta ridícula esmena a la totalitat dels espanyolistes, vull reiterar el meu –malaurat– escepticisme envers la causa abolicionista; son massa les vegades en què els nostres polítics han demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies, no saber donar sortida a les reivindicacions de la ciutadania. Per tant, tenint sobretot en compte que CiU tampoc no ha tingut prou coratge per a manifestar-se obertament en contra de la tortura envers els animals, cal que ens preparem per a encaixar una nova decepció de la nostra classe política.

Via | @xaviermir ; Directe.cat

La vida com un animal

2009-10-18T12:37:00.001+02:00

M’assabento que el canal Odisea emet “Mi vida como animal”, una mena de documental/reality show en el qual els protagonistes “s’integren” en diferents col·lectius d’animals, com ara cavalls o porcs. No sé si la tele-escombraries té realment algun límit, però tanmateix, m’agradaria saber si els intrèpids protagonistes del documental seran tractats de la mateixa manera que la majoria d’animals de granja i si, al final, quan hagin complert la seva sagrada missió a la Terra, hi haurà qui se’ls cruspeixi per dinar. Si no és així, aquest documental no té cap tipus d’interès.

La ‘fiesta’ intenta camuflar-se

2009-07-31T10:56:00.001+02:00

El sadisme envers els animals té els dies comptats. Si més no, aquell sadisme que se’ns presenta com a cultura i espectacle. N’he parlat diverses vegades. Els fastigosos sàdics i els dements assassins que gaudeixen amb la puta “fiesta”, també ho saben. I ara volen camuflar-se. Ara volen fer veure –de portes enfora– que els seus repulsius xous poden deixar de ser aptes només per a les ments més malaltes i necessitades de violència irracional, de tortura despietada.

Don Bull Productions és una empresa mexicana que promou el sadisme taurí a Mèxic –un Estat abonat també a aquest macabre espectacle– segons el seu web, des de fa més de 5 anys. Ara, volen exportar “els millors esdeveniments taurins” als Estats Units d’Amèrica i saben que aconseguir-ho, és clar, no els serà gens fàcil. Si persones mentalment sanes dels EUA s’apropessin a veure la conegudíssima fiesta, s’adonarien que l’espectacle consisteix tan sols en observar com un individu disfressat de pallasso hortera tortura un pobre animal fins la mort. Això no els faria guanyar adeptes. Per tant, han decidit introduir –segurament, només d’entrada– alguns canvis:

“Don Bull Productions presentará los mejores eventos taurinos sin permitir que los animales sean lastimados (hemos cambiado en las banderillas y rejones los arpones de acero por la cinta adhesiva de velcro)”

Uau! Velcro! Quina genial iniciativa! És evident que hi donaria total suport si s’apliqués en totes les corrides del món i no tan sols en aquelles que han de servir com a enganyifa publicitària sobre el que realment és l’art taurí. Seria una bona primera passa cap a la total abolició. Perquè –no ens enganyem– si a l’Estat espanyol substituïssin els estris de tortura per veta adherent, la venda d’entrades cauria en picat. Què seria de la seva fiesta sense sang impregnant les arenes? La fiesta del sadisme hispànic quedaria tocada de mort. Seria com si a nosaltres, la gent normal a qui ens agrada, per exemple, el futbol, ens diguessin que d’ara endavant queda prohibit marcar gols.

Dit això, vull acabar comentant que m’agradaria que els senyors de Don Bull Productions es fotessin les seves banderilles de velcro pel cul. Els animals no són per a espectacles, ni amb banderilles inofensives ni amb arpons d’acer. O sou tan imbècils de creure que la violència psicològica només afecta les persones?

Via | Directe!cat

Fugida endavant del Zoo de Barcelona

2009-06-25T13:20:00.001+02:00

El passat mes de febrer vaig parlar-vos del tristíssim cas de l’elefanta Susi del Zoo de Barcelona i les pèssimes condicions en les que és obligada a viure. Doncs bé, ara sembla que el Zoo, per tal d’intentar callar les crítiques, ha optat per un remei…que no cura del tot la malaltia: portar una altra elefanta a Barcelona, la Yoyo, que es trobava també sola a “Aqualeon” (Albinyana, Baix Penedès), per a que faci companyia a la Susi. És evident que aquesta solució soluciona només una part ínfima del problema. Ambdues elefantes deixaran d’estar soles, i això és bo per a un elefant, que per al seu benestar psicològic necessita de viure en manada. Tanmateix, la solució que s’havia d’haver triat és la de traslladar a Susi i Yoyo a un espai en condicions on puguin viure còmodament –com el que proposen a Libera a Susi, per exemple– i no a un Zoo d’una gran ciutat on el terreny que tenen per a conviure és de reduidíssimes dimensions, si el comparem amb les vastes extensions que els animals d’aquest tipus necessiten per a viure. Això que dic ho ha confirmat tàcitament un responsable del Zoo a qui han entrevistat fa uns minuts al programa “Els Matins” de TV3. En ésser preguntat sobre quines eren les millores en l’espai que dedicaran a Susi i Yoyo, i que suposadament havien de fer callar tots els animalistes, el paio ha fugit completament d’estudi i s’ha posat a parlar del temps de contacte que necessitaran les dues elefantes per arribar a fer-se amigues. Una manera brillant de dir que de millores, cap ni una, i que el què diguin els anti-Zoo, ells s’ho passen pel folre. Si pengen el vídeo al 3 a la carta, ja us el posaré.

És trist que un elefant, per al Zoo, tingui tanta rellevància com per a no voler deixar-lo viure saludablement. Dit d’una altra manera: si la Susi marxa, deixarien de guanyar massa quartos. De res no serveix intentar fer entendre a gent tan estreta de mires, gent que no hi veu més enllà dels maleïts euros, del puto afany de lucre i del puto capital, que els animals són éssers vius, que pateixen com qualsevol altre ésser viu, i que no són cap joguina ni cap objecte com els que s’exposen als museus, ni cap espectacle com els pallassos d’un circ. No estan capacitats per a entendre que cada vegada som més els qui odiem aquella presó anomenada Zoo i la seva macabra manera d’entendre la vida animal.

Qui sou vosaltres, imbècils, per decidir com, per a qui i per a què ha de viure un animal?

Barcelona i els seus excel·lents governants

2009-06-23T09:17:00.001+02:00

El dia 29 d’abril d’enguany, a rel d’una nova notícia sobre el nefast tracte que els i les ocellaires de la Rambla de Barcelona dediquen als animals amb els quals trafiquen, vaig decidir utilitzar un dels (pocs) canals que els polítics posen a disposició del ciutadà per tal que aquest pugui manifestar-los el seu malestar amb algun tema o informar-se de qualsevol cosa. Vaig decidir enviar un missatge als dos partits que governen la capital catalana, PSC i ICV, i també a aquell altre partit que rebutjà tornar a formar govern amb aquests dos, ERC.

En principi tot va anar bé, excepte amb el web d’ICV que em retornava un error quan provava d’enviar el missatge; ho vaig solucionar enviant un mail a la senyora Imma Mayol directament des del web de l’Ajuntament de Barcelona.

Clic damunt les imatges per a veure-les ampliades.

e-mail al PSC

Missatge enviat correctament

e-mail a ICV

Error

e-mail a Imma Mayol

Missatge enviat correctament

e-mail a ERC

A dia d’avui, 23 de juny, gairebé dos mesos després d’enviar-los, sabeu quants missatges de resposta he rebut? Cap ni un. Cap dels quatre partits s’ha dignat a respondre a un ciutadà preocupat per la qualitat social i democràtica de la gran Barcelona del segle XXI. Sincerament, ho trobo vergonyós i alarmant. Ni tan sols la relativa proximitat de les passades eleccions europees del 7 de juny serví per a encoratjar l’acomodada classe política a respondre les meves preguntes. Tristíssim. Ara només em queda preguntar-me per què caram posen una adreça de correu electrònic i un servei de missatgeria a disposició de ciutadans i ciutadanes, si després es passen els missatges que els arriben pel folre dels collons.

Això sí, quan hi ha eleccions i l’índex d’abstenció és altíííísim, hi corren tots a lamentar-se’n. Però com poden ser tan pocavergonyes? Sinceritat, si us plau! Que la ciutadania voti o no voti, que es preocupi o no es preocupi per la política o pel benestar social de tots i totes, a la gran majoria els la pela completament. Com menys els molestin i més fàcilment puguin embutxacar-se diner públic, molt millor. Jo, tanmateix, ja he après la lliçó i tot el temari. Per part meva, a PSC, ICV i ERC, quan arribin les properes eleccions ja els poden donar ben bé pel cul. Cosa que –amb la mà al cor– em dol especialment per un d'aquests tres partits, perquè encara hi volia veure certes espurnes –ja totalment esmorteïdes– de qualitat i de sinceritat democràtica.

S’apropa l’hora de mullar-se contra la tortura

2009-05-19T15:29:00.001+02:00

Llegia aquest matí al diari gratuït 20 minutos en la seva edició de Barcelona, que les 180.163 signatures recollides per la plataforma antitaurina “Prou” en el marc de la Iniciativa Legislativa Popular per abolir la tortura de braus al Principat, arribaran al Parlament d’aquí a dues setmanes, quan l’Idescat n’hagi verificat l’autenticitat. Genial.

A partir d’aleshores, segons expliquen, “s'iniciarà un procés que durarà mesos, durant els quals es votarà la proposició diverses vegades”. Amb el 51% dels vots de l’hemicicle n’hi hauria prou per a tirar endavant l’abolició de la tortura i assassinat com a espectacle. Però serà fàcil assolir aquest percentatge? Permeteu-me, lamentablement, que ho dubti. Segons 20 minutos, tan sols ERC i ICV han declarat que votaran obertament a favor de l’abolició d’aquesta cruel pràctica, la qual cosa significarà, només, un 24,45% dels vots. El PP, evidentment, hi votarà en contra –suposo que Ciudadanos, malgrat no aparèixer a la notícia, també– i CiU i PSOE-C diuen que donaran llibertat de vot als seus parlamentaris. Decebedor. No pel PSC, òbviament, perquè vista l’afecció al sadisme del “Molt Honorable President”, ja m’esperava quelcom així. La sorpresa desagradable és la de CiU. No condemnar obertament la tortura i l’assassinat d’animals és desagradabilíssim. Proposicions com la de “Prou”, en un partit suposadament catalanista, no haurien d’admetre llibertat de vot.

En fi, els parlamentaris de PSC i CiU esdevindran essencials en la votació; veurem com es comporten. Jo estaré a l’aguait, i si aquesta ILP no tira endavant, m’apuntaré ben apuntats els noms de totes aquelles persones i de tots aquells partits responsables de que el sadisme segueixi present a Catalunya. Quan arribi l’hora de la campanya electoral i l’hora d’ensenyar-nos què macos que són i quins valors més bons que propugnen, els passaré la factura.

Austràlia i la Costa Brava (de nou)

2009-04-30T15:37:00.002+02:00

Suposo que recordareu la polèmica campanya publicitària engegada pel Patronat de Turisme Costa Brava que pretenia –incomprensiblement– fer passar fotografies de platges australianes com si fossin platges de la mencionada costa catalana.

Doncs bé, aquesta vegada l’errada monumental l’han comès els australians, car, en un intent d’aprofitar-se de la controvèrsia generada amb la dissortada publicitat de la Costa Brava, han promocionat una campanya, anomenada “The real thing”, destinada a promoure les seves platges. El que més sobta és, però, aquesta fotografia –que suposo que pretenia ser sorneguera, malgrat que l’única cosa que aconsegueix és posar els pèls de punta:

La imatge del torturador i el cangur és profundament repugnant. Senyors i senyores d'Austràlia: tant costava informar-se una mica sobre què és i on està la Costa Brava, abans de perpetrar aquesta imbecil·litat? Tant costava cercar una imatge que representés el patrimoni cultural català i no una cruel tortura espanyola?

Tot plegat, lamentable.

Prou crueltat a la Rambla de Barcelona

2009-04-28T17:02:00.003+02:00

D’ençà que tinc ús de raó –amb raó vull dir “raó racional”– que quan passejo per la “Rambla dels estudis” ho he de fer amb la vista clavada al terra. No goso mirar ni a dreta ni a esquerra. Allà on, de petit, hi veia bonics ocells, conills i animals diversos, ara només sóc capaç de veure-hi la crueltat, la malícia i l’horror que hi ha darrera les paradetes dels “ocellaires” de la Rambla. Si hi passejo de nit, quan les paradetes ja són tancades, l’horror no esdevé més lleu. Qui tingui el més mínim sentit del respecte cap els animals, entendrà que les claustrofòbiques gàbies encabides dins el claustrofòbic armari de reduïdíssimes dimensions on els venedors els deixen encarcerats tota la nit –i de vegades, en cap de setmana, més de dos dies– no constitueixen precisament un ambient saludable ni higiènic per a uns animals, com ara els conills, que necessiten espai per viure. Si això no és ésser desmesuradament cruel, ja m’ho explicareu.

A tota aquesta salvatgeria comercial sense escrúpols, cal sumar-hi la conseqüència inevitable de sotmetre els animals a tan pèssimes condicions de vida: les malalties. I les malalties, quan un animal és obligat a viure d’aquesta manera totalment antihigiènica, vindran acompanyades ineludiblement per l’agonia de la mort. I què fan, alguns senyors i algunes senyores “ocellaires” –i dic “alguns” i “algunes” perquè espero i desitjo que no ho facin tots– quan un animal agonitza o mor? El llencen a les escombraries. Al container que els quedi més a mà. A Quins Pebrots! ho detallen molt bé.

I tot això, a Barcelona. Al segle XXI. I amb una tinenta d’alcalde suposadament ecologista! Em pregunto cap on mira la senyora Mayol quan passeja per la “Rambla dels estudis”. Em pregunto, també, quina deu ser l’argumentació dels pro-ocellaires/torturadors. Potser és que es tracta d’un espectacle o un art, com allò del sadisme taurí? O és una maquíssima tradició barcelonina que no podem eradicar, això de torturar animals en ple centre urbà? Que m’ho expliquin, si us plau.

Imatge | Rambles Ètiques

A reveure, Fnac

2009-04-18T13:09:00.003+02:00

Via Quins Pebrots! m’assabento del següent: “Segons l'agenda d'actes culturals al Fòrum de l'Fnac de Marbella, està programat per al dia 3 d'abril una xerrada amb el títol "El toro es cultura" ”.

És evident que estic totalment a favor de la llibertat d’expressió i a favor, per tant, que hom pugui fer xerrades i conferències sobre allò que li roti dels pebrots. Tanmateix, de la mateixa manera que la nostra societat tan democràtica condemnaria, rebutjaria i censuraria que Fnac acollís una xerrada en favor de l’holocaust, jo desaprovo totalment que aculli les cagades mentals d’un brètol defensor de torturar animals. Així doncs, quedi clar que d’ara endavant, si trepitjo la Fnac, serà per anar-hi a fer de ventre, tot dedicant la meva creació artística al filòsof taurí i pocavergonya, Francis Wolff, i també a Cristophe Cuvillier, actual director general de Fnac –qui, per cert, començà la seva brillant carrera en un dels feus de tortura animal per excel·lència, L’Oréal.

La joia González-Sinde

2009-04-16T11:48:00.001+02:00

L’estratègia d’en ZP –encaparrat en caure’m cada dia pitjor– de “renovar” certs càrrecs del govern espanyol, ha propiciat l’aparició massiva a la xarxa d’opinions, crítiques i escopinades a la nova Ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde. Fins ara, jo no havia dit res. Estava a l’aguait. La qual cosa no vol dir pas que me la peli el tema. Per això (perquè no me la pela) avui he decidit que ha arribat el moment d’aportar el meu clatellot personalitzat a la Ministra, al govern espanyol i a tot brètol vivent que encara sigui capaç de defensar, des de casa nostra, tota aquesta colla d’impresentables.

Per què és ara el moment? Doncs perquè m’he assabentat que González-Sinde, a part d’estar obertament en contra del dret a la còpia privada sense ànim de lucre –i per tant, en contra de l’accés lliure a la cultura– i deixant també de banda el seu posicionament favorable a la marginació de la llengua catalana, resulta que és una gran fanàtica de la tortura i l’assassinat de braus sota les imbècils excuses de l’espectacle, la tradició o l’art.

Si heu superat el risc de col·lapse mental després de llegir aquesta enumeració de virtuts de la Ministra, probablement us estareu preguntant com collons és possible que aquesta tanoca espanyolista, conservadora i sanguinària tingui res a veure amb un Ministeri, i molt menys amb la Cultura. Pregunteu-ho a en ZP i el seu “talante conciliador”. O millor, el 5 d’abril, en una de les darreres exhibicions –així ho espero– de torturadors assassins (i galifardeus que els aclamen) a Barcelona, és probable que es deixi veure la flamant Ministra en persona. Se us acudeix res millor que fer-li arribar el nostre afecte, en viu i en directe?

Comença la massacre de foques al Canadà

2009-03-23T22:52:00.001+01:00

Via un twitt de PETA m’assabento que és a punt de començar la temporada de la massacre de foques al Canadà, on són assassinades a cops de pal per vendre la seva pell. Aquest any, però, les campanyes contràries a aquesta cruel activitat tenen més esperances d’aconseguir el ressò que de vegades cal perquè el món obri els ulls i expressi massivament la seva disconformitat, ja que a Vancouver s’hi celebraran els Jocs Olímpics d’Hivern del 2010. Des de PETA han engegat una campanya d’enviament d’e-mails al Comitè d’Organització Olímpica del Canadà per tal que col·laborin a netejar la imatge del seu país, tot ajudant a acabar amb l’assassinat de foques. Podeu enviar l’e-mail des d’aquesta pàgina que està en anglès, i que tradueixo casolanament tot just aquí sota:

“El govern canadenc ha començat la seva guerra anual contra les foques. Aquest any, els caçadors assassinaran fins 338.200 animals. Ara, més que en cap altra ocasió anterior, és de vital importància el parlar alt i clar demanant que s’acabi de forma permanent la cruel massacre de la foca, tot instant tothom qui coneguis a què parli també clar.

Totes les mirades se centren al Canadà, mentre es prepara per oferir els Jocs Olímpics d’Hivern 2010. Aquesta atenció extra arriba amb la responsabilitat afegida de donar un exemple positiu al món. Per això estem demanant al Comitè d’Organització Olímpica de Vancouver que utilitzi el seu poder per ajudar a aturar la massacre de la foca canadenca.

Durant aquesta massacre anual, disparen a centenars de milers de foques recent nascudes o els aixafen el crani, tot per "la moda." Els caçadors de foques, rutinàriament, els claven un ganxo a l’ull, la galta, o la boca, per evitar que es faci malbé el pelatge durant el trasllat de l’animal, després l’arrosseguen a través del gel, gairebé sempre sense ni tan sols assegurar-se que estiguin inconscients.

Les foques no tenen escapatòria possible davant dels ‘trampers’ que van darrera la seva pell i han d'observar com els seus cadells són apallissats fins la mort mentre elles esperen el mateix sagnant destí. L'angoixa que una foca mare sent mentre veu com la seva cria és apallissada a mort a només uns quants metres d'on és ella, és horrorosa; els seus crits desesperats i els intents d'atansar-se a la seva cria en són la prova.

Si us plau, escriu al Comitè d’Organització Olímpica de Vancouver i demana’ls que ajudin a acabar immediatament amb la massacre de foca. Comparteix aquesta alerta d'acció amb tothom qui coneguis. Uns quants minuts del teu temps poden representar una gran diferència per a les foques.”

No cal dir que jo ja els he enviat l’e-mail. A més, si voleu conscienciar algú que no conegui el tema, teniu a la vostra disposició una postal electrònica de la mateixa gent de PETA.

Sobre en Bono i la seva nació

2009-03-06T07:47:00.001+01:00

Ahir, el president del Congrés espanyol, José Bono (PSOE), va a tornar a fer gala del seu espanyolisme més ranci i decadent. A més, per partida doble: primer, pel fet que ho va fer en el marc del lliurament de premis de la Asociación Parlamentaria Taurina –una colla de de torturadors i assassins que donen premis a qui pensa com ells– i segon, perquè ens digué “tontos” a tots aquells que ens referim a l’Estat espanyol com “l’Estat” i no com a “España”.

Referint-se a la “fiesta nacional” espanyola considerada un “arte” i consistent en torturar animals fins la mort, Bono s’ha preguntat: “S'imaginen que algú digués 'la fiesta estatal? Seria realment cridaner”. I és que segons ell, “a alguns els molesta més que la ‘fiesta’, el fet que es digui ‘nacional’”, la qual cosa demostra que el president del Congrés espanyol no té ni puta idea de què diu. Els antitaurins, i més particularment els antitaurins catalans, mai no faríem servir ni “festa”, ni “estatal” per a referir-nos al cruel espectacle de la tortura. Primerament, perquè és evident que el dolor d’un animal no pot ser mai, en lloc, cap festa. I segonament, perquè el terme estatal inclouria diverses nacions –com la nostra– on la “fiesta” és a punt d’extingir-se. Per tant, en cas d’haver de triar el terme més encertat per a ubicar la tortura geogràficament, és obvi que ens decantaríem per l’ús de “nació”. Quedaria així: “Tortura nacional espanyola”.

Ara bé, en una cosa potser sí que té raó en Bono. “Tontos” diria que en som una mica, sinó ja m’explicareu com és possible que una persona amb idees i maneres tan neandertals com les seves, hagi arribat tant amunt en la jerarquia política estatal. Bé, si més no, l’existència de personatges com aquest contribueix a accentuar –encara més– el fet que la “unidad de España” no existeix, no ha existit, i no existirà mai, perquè és impossible trobar res que ens uneixi a un país de caire tan excloent i autoritari com Espanya.

Via | El Singular Digital

Salvem la Susi!

2009-02-23T10:07:00.001+01:00

Via El Blog de la Bixa vaig assabentar-me ja fa uns dies del tristíssim cas de l’elefanta Susi del Zoo de Barcelona i avui m’agradaria parlar-ne. D’entrada, he de dir que estic totalment en contra de l’existència de zoològics o circs amb animals perquè és evident –per molt que diguin el contrari– que aquest tipus d’espectacles lucratius no respecten en absolut les condicions mínimes que bèsties tan peculiars com els lleons, els tigres o els elefants, necessiten per viure saludablement. Sé que hi ha persones que no entenen la meva postura perquè creuen que, sobretot als centres zoològics, els animals viuen ben cuidats i amb la salut ben controlada per veterinaris. El cas de l’elefanta Susi és l’exemple més clar de que, si més no al Zoo de Barcelona, l’única cosa que veritablement preocupa és la rendibilitat del negoci, exactament igual que en qualsevol altre empresa amb finalitats lucratives.

Susi és l’única elefanta que queda al zoo, a Barcelona, amb tota la incompatibilitat d'hàbitats que això, ja de per sí, suposa per a un animal originari de les sabanes africanes. Per acabar-ho d’adobar, fa un any, la seva única companya de captiveri, l’elefanta Alícia, va haver d’ésser sacrificada pels veterinaris del zoològic a causa de “problemes gastrointestinals”; per la xarxa hi ha vídeos d’Alícia empassant-se una pilota de goma llençada per algun visitant. Els veterinaris il·luminats que practicaren l’eutanàsia a l’Alícia tingueren la feliç idea de matar-la davant Susi, al seu recinte, i de deixar el cadàver allà tota una nit. Explica la Pilar Rahola a La Vanguardia que Susi no se’n separà ni un sol instant, la vetllà la nit sencera. ¿Sorprèn a algú el fet que un animal tingui sentiments i el mínim d’enteniment necessari per saber què és el que havia passat a la seva amiga? A mi no. Gens.

El que sí que resulta força sorprenent és que el Zoo es negui a traslladar Susi a un lloc més saludable on pugui passar la resta dels seus dies mínimament tranquil·la. La profunda depressió en la què es troba sumida l’elefanta no sembla ser motiu suficient per autoritzar-ne el trasllat, com tampoc no ho és la campanya engegada per a salvar-la, ni la publicació de l’afer en diversos mitjans [Vilaweb; EuropaPress; El País; 3cat24], ni la implicació de personalitats com el premi nobel de Literatura José Saramago.

La transformació de Barcelona en un immens i deshumanitzat (però rendible) parc temàtic, sembla no tenir fre. La pela és la pela, i un elefant per a un zoo es veu que aporta massa prestigi –que traduït seria “quartos”– com per a desfer-se’n. Ben poc importa si agonitza o viu feliç. Mentre hi sigui i els calés entrin a caixa, l’ètica de la ciutat restarà desada a l’armari de la roba vella i passada de moda.

Enllaç | Libera a Susi – Signa perquè alliberin la Susi!

Jo inquisidor i tu miserable

2009-02-06T15:34:00.001+01:00

Sóc antitaurí. Estic en contra de la tortura i l’assassinat cruel i inhumà de braus camuflat sota una ridícula disfressa de cultura i tradició espanyoles. També estic en contra de qualsevol altre tipus de maltractament. Malauradament, pensar d’aquesta manera m’exposa a que polítics mediocres del calibre de David Pérez Ibáñez, diputat del PSOE-C al Parlament de Catalunya, em titllin d’inquisidor. Inquisidor! Jo que només vull que la paraula “cultura” deixi d’incloure la tortura als animals! Jo que només vull que la crueltat desaparegui d’una vegada per totes de la cartellera d’espectacles de casa nostra! Si estimar-se els animals i odiar tota la colla de brètols fills de puta que els torturen i assassinen és ser un inquisidor, doncs efectivament, sóc un inquisidor. I dels grans. Vostè, d’altra banda, és un pocavergonya, senyor Pérez, i un miserable que mai no arribarà a ser res més que un polític mediocre empestat d’idees reaccionàries i retrògrades. Estaria bé que ho anés assumint. Tingui en compte que el fet de dir bestieses pot semblar que és la panacea de la mediocritat política perquè qui les diu, automàticament, esdevé el centre d’atenció. Sàpiga, però, que hi ha d’altres maneres –més brillants i ètiques, diríem– de fer política i de cridar l’atenció, encara que, òbviament, no siguin –ni seran mai– al seu abast mental.

Per acabar, comentar que la plataforma antitaurina Prou ja ha ultrapassat amb escreix el llindar de les 50.000 signatures –a hores d’ara en duu 71.064– i que per tant, podrà tirar endavant la Iniciativa Legislativa Popular per abolir la tauromàquia. Tot plegat és esperançador, però no hem de perdre el món de vista. La proposta de llei arribarà al Parlament i allà, els polítics s’hauran de declarar a favor o en contra de la proposició –a favor o en contra d’abolir la tortura com a espectacle. És d’esperar que els partits espanyolistes (PP, PSOE-C i Ciudadanos) votin en contra de la proposta –per allò de la cultura y tradición españolas. La sorpresa, però, podria arribar de mans dels parlamentaris suposadament ecologistes d’ICV, ja que a Molins de Rei s’aliaren amb els espanyolistes per a tombar el nomenament del municipi com a “poble antitaurí”. Certament curiosa i controvertida, la hipòcrita disciplina de partit d’aquests neo-ecologistes de postal.

‘Yves Rocher’ i la crueltat amb els animals

2009-02-05T16:50:00.001+01:00

Sóc partidari del boicot actiu i total a totes aquelles empreses en què l’experimentació amb animals constitueixi el leitmotiv del departament de Recerca i Desenvolupament. No us penso avorrir ni esgarrifar amb vídeos o imatges, ni tan sols amb paraules, sobre totes les cruels i inhumanes barbaritats que empreses tan conegudes com L’Oréal perpetren en innocents animals, com ara conills o gats. Sapigueu només que contràriament al que hom podria pensar, aquestes pràctiques són totalment prescindibles i substituïbles per tècniques alternatives que no hi impliquin animals; la recerca i el desenvolupament de nous productes no ha de significar pas sofriment o tortures. Així ho demostren moltíssimes empreses que s’han declarat obertament en contra de l’experimentació d’aquest tipus. Si en voleu més informació, podeu trobar-ne de fiable al web de PETA (People for the Ethical Treatment of Animals), entre d’altres. [PETA – Animal testing];[PETA – Animals used for experimentation (FAQ)].

Si avui parlo de tot això no és perquè em vingui de gust ni perquè m’hagi llevat amb la neura animalista. En parlo perquè la hipocresia, sumada a aquesta crueltat “legalitzada” envers els animals, encara em fot de més mala llet. Fa unes setmanes vaig descobrir que l’estendard de la multinacional francesa Yves Rocher està teixit, bàsicament, amb l’origen no-animal de les seves matèries primes i amb “l’absència de tests en animals”. La satisfacció que d’entrada em produí el fet de comprovar que una gran empresa com aquesta refusava la crueltat animal, s’esvaí minuts més tard en comprovar que Yves Rocher no apareix en la llista oficial de companyies lliures de crueltat que publica PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) –l’organització en defensa dels animals més nombrosa del món– ni tampoc en la llista de Go Cruelty Free. PETA exigeix que totes les empreses que vulguin ésser considerades i difoses com a “lliures de sofriment” signin una mena de declaració com a garantia; Go Cruelty Free exigeix que les companyies que no experimenten amb animals compleixin dos estàndards: l’HCS (Human Cosmetics Standard) i l’HHPS (Human Household Product Standard), també com a garantia. Yves Rocher, com ja he dit, no apareix en cap de les dues. Què passa? Per aclarir dubtes vaig decidir enviar dos e-mails: un a PETA i l’altre, al mateix Yves Rocher.

Avui, quan ja han passat 10 dies des que els vaig enviar, només he rebut resposta de PETA. A més, ha estat clara i concisa: ho han intentat diverses vegades però Yves Rocher sempre s’ha negat rotundament a signar la declaració en garantia de la seva política de no-experimentació amb animals. Des de l’organització animalista m’animen a posar-me en contacte amb la multinacional francesa per tal d’encoratjar-los a signar el manifest. Òbviament ells no saben que ja ho he fet i que l’empresa ha decidit ignorar-me (si més no, de moment).

Yves Rocher ha folrat la seva imatge amb uns valors ètics i morals que després no s’atreveix a garantir ni a demostrar davant d’una gran organització com és PETA, ni tampoc davant d’un “simple” client que els escriu un missatge interessant-se per la seva política. I això només pot voler dir una cosa: menteixen. I tant de bo m’equivoqui. Tant de bo demà mateix rebi una resposta coherent i convincent que justifiqui les seves reiterades negatives a formar part de les llistes “oficials” d’empreses lliures de sofriment animal. Si és així, us ho faré saber. Però la cosa –ja us ho adverteixo– no pinta gens bé.

Un visó políticament incorrecte

2009-01-18T22:27:00.001+01:00

Fa uns dies em van fer arribar aquest enginyós acudit gràfic.

- Ugh! Cynthia…una estola humana. Com has pogut….què cruel!

- Què delicada

És d’en Rick London i en Johann Wessels i me’l va enviar una persona que s’estima els animals amb deliri i a qui, tal com em passa a mi, se li regira l’estómac cada cop que veu algú passejant-se amb un abric de visó. ¿Com és possible que la sàvia naturalesa permeti l’existència de persones tan cruels, amb una consciència totalment despullada de qualsevol tipus de sensibilitat humana? Misteris naturalment incomprensibles. De tota manera, em consola i m’anima moltíssim el saber que hi ha persones que fan del seu dia a dia una lluita contra els maltractaments i la crueltat amb els animals; mai no ha dit ningú que obrir els ulls -i la ment- de la gent fos tasca fàcil.

Tu pots dir prou: signa contra la tortura

2009-01-03T11:25:00.001+01:00

El novembre passat us vaig parlar de la Iniciativa Legislativa Popular que volia engegar la plataforma antitaurina Prou per a acabar amb les corrides de toros a Catalunya. Doncs bé, sapigueu que la campanya de recollida de signatures va començar el 13 de desembre.

Mentre escric aquestes línies, a manca de 94 dies i 17 hores per al final de la campanya, ja s’han recollit 24.876 signatures. Recordeu que la Iniciativa Legislativa Popular només podrà tirar endavant si se’n recullen 50.000, xifra que, òbviament, no sembla pas massa difícil d’assolir. Tanmateix, no us adormiu! Al plànol d’aquí sota hi podeu trobar el lloc que més us convingui per a deixar palès el vostre rebuig a aquesta cruel pràctica.

Veure el mapa més gran

Acabem amb les tortures a animals

2008-11-13T23:04:00.002+01:00

Un apunt ràpid escrit en uns minuts que he pogut robar al cansament. Ahir va saltar aquesta notícia sobre una Iniciativa Legislativa Popular que sembla que -ara sí- els polítics catalans es dignaran a tirar endavant. Si es recullen 50.000 signatures en 120 dies, l'abolició a Catalunya d'aquesta cruel, despietada, sagnant i rància pràctica anomenada tauromàquia, consistent -com òbviament sabeu- en torturar i assassinar braus indefensos, serà una mica més a prop.

Si bé és cert que amb l'eradicació d'aquest tipus de tortures no acabarem del tot amb el patiment animal, sí que és evident que és un primer graó -i segurament el més costós de tots si tenim en compte que es tracta d'una afecció molt arrelada entre els sectors més casposos de la societat.

La proposta ha estat realitzada per la plataforma Prou! i la recollida de signatures -segons informen al seu web- començarà tan bon punt el Parlament de Catalunya els informi del dia en què ho poden fer.

Quan la recollida estigui activa, intentaré informar-vos de tot per tal que sapigueu on s'ha d'acudir per a col·laborar amb la iniciativa.

'Kentucky Fried Chicken'? No, gràcies

2008-09-07T15:10:00.004+02:00

Ahir, per motius que ara no vénen al cas, vaig topar amb aquest web (www.kentuckyfriedcruelty.com), creat per la gent de PETA (People for the Ethical Treatment of Animals - Gent a favor del tracte ètic amb els animals), que segurament us sonarà per ser l'organització pro-drets dels animals més nombrosa del planeta. Com podreu comprovar, es tracta d'una campanya en contra de la coneguda cadena de "fast-food", Kentucky Fried Chicken, per la cruel forma com tracten el bestiar en les seves granges. Entre d'altres coses, a l'esmentat web hi podreu veure un vídeo narrat per Pamela Anderson, actriu que dóna suport a la campanya juntament amb Paul McCartney o el Dalai Lama, entre altres personalitats.

Aquí a sota hi teniu el mateix vídeo però subtitulat al castellà. Conté imatges força cruels, us ho adverteixo. Tanmateix, si no sou d'aquells que sempre miren cap un altre cantó davant barbaritats com aquestes, us recomano que el visualitzeu. Així segur que us agafen ganes de convèncer els vostres amics i familiars que els "restaurants" d'aquesta cadena no són el lloc més adient per anar a fer un mos.

El PP i les corrides de toros ecològiques

2008-06-02T23:18:00.002+02:00

Doncs sí, ara resulta que tota la colla de fills de puta que es dediquen al negoci de la tortura i l'assassinat de braus, ho fan perquè d'aquesta manera s'aconsegueix que no desaparegui l'espècie. Si més no, aquesta es la imbecil·litat que el PP vol fer empassar als eurodiputats, aquest dimecres a Brussel·les.

Bé, estic segur que cap persona amb dos dits de front pot prendre's seriosament aquests absurds arguments, tanmateix, com que els eurodiputats són polítics al cap i a la fi -i dels polítics jo no me'n refio un pèl- ves a saber si encara els aplaudiran. Si això passés, només caldria esperar que l'espècie en extinció fos tota aquesta gentussa amant de la tortura i ja tindríem l'argument perfecte per a torturar-los fins la sacietat. Potser així entendrien què és el que fan, el que defensen i el que mai no podran justificar, per més que s'hi escarrassin.

Via | 3cat24

Grand Theft Auto i els irreductibles hipòcrites

2008-05-06T15:41:00.001+02:00

El passat dia 29 d'abril va veure la llum el popular i polèmic videojoc Grand Theft Auto IV, molt esperat entre els fans d'aquesta saga. La controvèrsia que generen tots els "GTA", atiada per aquelles persones més conservadores de tot el món, ve a rel del contingut del videojoc, que sovint presenta violència explícita, escenes eròtiques, trames de màfies, drogues i d'altres components que fan que el joc hagi estat qualificat com a no apte per a menors de 18 anys. Igual que moltes de les pel·lícules que podem trobar a la cartellera, vaja. La polèmica, tanmateix, sembla que no té aturador. Això de prohibir jugar els menors d'edat no sembla que faci massa contents els qui s'oposen al joc, com ara Jack Thompson, un advocat dels EUA famós per la croada que intenta dur a terme contra aquesta saga.

La conclusió que en trec, de tot això, és que en Jack Thompson i tota la resta de persones suposadament "decents i serioses" que s'oposen als videojocs d'aquest estil, no són més que uns vulgars hipòcrites. "Contundent conclusió", em direu. Doncs sí, i no cal que hom hagi de pensar-s'ho massa, la veritat. Com pot ser que pel·lícules sanguinolentes com ara Rambo o derivats hollywoodians, no aixequin tanta repulsa? I què me'n dieu de pel·lícules marcadament eròtiques com ara Eyes wide shut del "mestre" Kubrick? O de les cruels i bàrbares corrides de braus on un assassí tortura i assassina un animal indefens mentre milers de fills de puta l'ovacionen? I mireu que això ja no és cinema -ni ficció- i bé que ho passen per televisió sense cap mena d'escrúpol. A més, tampoc no cal anar tan lluny. Només observant els cartells publicitaris amb les imatges d'aquí a sota que he pogut veure avui al Metro de Barcelona -al costat, per cert, d'un anunci del GTA IV- ja n'hi ha prou.

La primera imatge correspon a la publicitat de "Supermodelo 2008", un programa-escombraries de la cadena de televisió "Cuatro". Molt decent, oi que sí?

La segona imatge és la caràtula del nou disc de Madonna, "Hard candy", present en els cartells publicitaris a tot color que hom pot veure pel Metro de Barcelona. Una fotografia molt poc provocativa també. Es pot confondre fàcilment amb la d'una monja de clausura.

I la tercera correspon a una de les imatges de la campanya publicitària del "Grand Theft Auto IV". Home, on vas a parar. No hi ha ni punt de comparació. Com podem permetre que en la publicitat d'un videojoc hi aparegui una noia escotada llepant un chupa-chups? És denigrant.

Membres del PP maltracten gats

2008-02-28T13:48:00.005+01:00

Ara, en un intent de guardar les formes del partit davant la proximitat de les eleccions, aquests dos imbècils amb cara de pixa que veieu a la imatge d'aquí a sota ja han estat expulsats de les "Nuevas Generaciones" dels peperos de Toledo per, segons anuncien al seu web, "un presunto maltrato a animales", malgrat que les fotografies, les quals podreu veure millor al web del diari 20 minutos de Toledo, no deixen lloc per a l'ambigüitat: de presumpte això no en té res.

És el que em faltava veure per aconseguir augmentar la "gran estima" que professo per aquest partit, i en especial, per aquestes "noves generacions" de pijos malcriats i espanyolistes, els quals d'aquí uns quants anys (i uns quants culs llepats) militaran, de ben segur, en els llocs més alts de la jerarquia pepera. Val a dir que, evidentment, de res no serveix que els hagin expulsat del partit per aquests "presumptes" actes; el maltractament a animals indefensos només el poden dur a terme aquelles ments més perverses i anormals que, lògicament, no poden tenir cap altra ideologia que no sigui la d'extrema dreta. Per tant, trobo absurd pensar que ells són els únics que comparteixen aquesta afició dins els grupuscles de la dreta més reaccionària on militen (o militaven).

Ara només espero que la Justícia infligeixi un bon càstig a aquests dos fills de puta i que aquesta vegada no els serveixi d'excusa allò de la tradició. Sí home, ja m'enteneu, allò que sempre argumenta la gentussa d'aquest estil per a justificar el maltractament a animals i que fa més o menys així: "Es que esto forma parte de la cultura y tradición española y hay que conservarlo". Oi que ja sabeu per on vaig?

Via | WTF!Microsiervos

La tortura continuarà un any més a Barcelona

2008-02-15T14:40:00.003+01:00

Ahir vaig penjar una foto on apareixien, cofois, el botifler d'en Serrat i un dels seus amics tot esperant l'inici de la cruel tortura i assassinat d'uns quants braus a la plaça de la Monumental de Barcelona. Durant els darrers mesos va córrer la notícia de que el 2007 seria l'últim any que s'oferiria aquest macabre i irracional xou a la capital catalana i que la ciutat es convertiria així, veritablement, en antitaurina. Avui, però, llegeixo decebut que la tortura i l'assassinat impune d'animals indefensos continuarà durant un any més. Trist però cert. Que contents que estaran els personatges tan "il·lustres" de la foto d'ahir!

Tant al diari Avui com a Directe!cat (els dos webs on he llegit la penosa notícia) s'hi expliquen els suposats "motius" que han portat al Grup Balañá (un grup que, per cert, encara no disposa de web en català) a mantenir aquestes cruels exhibicions i a albergar, durant un any més, tota la colla de rancis espanyolistes que gaudeixen amb el sofriment animal. Jo, evidentment, no crec que hi hagi cap motiu en absolut que justifiqui la decisió de seguir mantenint aquesta barbàrie i per tant, no en penso transcriure cap ni un.

Esperem, doncs, que el 2008 sigui finalment l'any en el qual s'imposi el seny pel damunt les tradicions absurdes com aquesta, que ni tan sols és una tradició de casa nostra sinó una tradició imposada per aquells que ens envaïren i que encara avui es mostren reticents a retornar-nos tots els nostres drets.

Serrat: Una imatge val més que mil paraules

2008-02-14T16:30:00.002+01:00

Avui, llegint un bon article d'opinió d'en Francesc Puigpelat a e-Notícies, m'ha vingut a la ment aquesta imatge:

I és que no ens podem deixar enganyar per la fama que tenen personatges d'aquest tipus. Que si una icona de Catalunya i els catalans, que si un "progre", que si un gran home...i ja ho veieu; en Serrat, el gran català, i en Sabina, el seu nou amiguet, defensen la cultura espanyolista més rància i cruel: gaudeixen amb la tortura i l'assassinat d'animals indefensos.

Sobre en Sabina, res a dir; el que fa o deixa de fer m'importa un rave. Ara bé, en Serrat trobo que hauria d'aprendre d'en Boadella perquè tard o d'hora, si segueix així, també se li acabarà la bicoca. A sobre, quan li arribi l'hora també es voldrà fer la víctima de no sé quin coi de nacionalisme, malgrat que en el fons sabrà que tot s'ho ha forjat ell solet i a consciència, sense l'ajuda de tercers. Temps al temps.