El Bloc del Bixo

Felicitats, Leo

2009-12-06T16:41:00.001+01:00

Va venir de l’Argentina a Catalunya amb tan sols 13 anys i per això, malgrat ser argentí, Lionel Messi és el “pilota d’or” més nostrat.

Felicitats, Leo. Gràcies pels moments tan màgics que ens has regalat. I per tots els que vindran.

La mà d’en Tití

2009-11-20T15:05:00.001+01:00

El 22 de juny de 1986, en un partit de quarts de final de la copa del món entre Argentina i Anglaterra, en Maradona marcava amb la mà un dels dos gols que classificaven la seva selecció. Més tard, el mateix Diego Armando Maradona batejaria la tramposa acció com a “la mà de Déu”. Els anglesos treien foc pels queixals.

El 18 de novembre de 2009, en un partit entre França i Irlanda en el qual ambdues seleccions es jugaven el bitllet de participació en el mundial del 2010, en Thierry Henry, actual futbolista del Barça, suplia la seva manca de velocitat amb un descarat control de pilota amb la mà esquerra i centrava posteriorment –amb el peu, ara sí– tot deixant el gol en safata de plata per a un company francès.

És evident que la jugada del francès no té la mateixa repercussió esportiva que la de l’argentí, però tot i així les dues trampes són del mateix nivell. Els dos futbolistes són uns grans tramposos.

Actualització (18:19): Cal destacar, ara, la noble reacció d’Henry divulgada aquesta tarda: Avui.cat: “Henry aposta per repetir el partit classificatori per al Mundial”.

La gallina ha dit que no. Visca la selecció!

2009-11-15T08:45:00.001+01:00

Es caguen les calces, s’acoquinen, s’acovardeixen; polititzen l’esport.

Aquesta imatge reflecteix el patètic espectacle que perpetrà ahir la selecció espanyola de futvòlei quan arribà el moment d’enfrontar-se amb la selecció catalana. No s’hi presentaren. Òbviament, els culpables d’aquest ridícul no són en pas els jugadors espanyols, que de ben segur que com qualsevol bon esportista, haurien deixat les pors al vestidor. El culpable és el de sempre. Aquell qui no ens permet d’expressar lliurement la nostra voluntat tampoc vol que tinguem les nostres seleccions esportives; l’Estat espanyol. A Nació Digital hi podem llegir la carta en què el Consejo Superior de Deportes amenaça, fins i tot penalment, els jugadors espanyols que tinguessin la gosadia de disputar el partit contra Catalunya. Ignoro si també els van posar un cap de cavall al llit mentre dormien, però no m’estranyaria.

De tota manera, mirant pels interessos actuals i futurs de la meva selecció nacional, jo animo des d’aquí l’Estat espanyol perquè continuï amb aquesta actitud de cagarines constants envers la nostra selecció. Ahir, gràcies a la seva covardia, vam passar directament a quarts de final.

El futbol és cosa de dones

2009-11-09T15:37:00.002+01:00

Alerta amb Elizabeth Lambert, una futbolista de l’equip de futbol dels “Lobos” de la universitat de Nou Mèxic (EUA). Ignoro si el seu ídol és en Pepe, del Real Madrid, però no m'estranyaria gens.

[Youtube, 39 segons. Recomanat en HQ]

Brutal.

Sport, Ibrahimović i els espais en blanc

2009-07-23T12:33:00.001+02:00

Com cada dia, he entrat al web del diari Sport per veure com està l’actualitat blaugrana. Sembla que avui es confirmarà el fitxatge de Zlatan Ibrahimović pel Barça, ja que Samuel Eto’o accepta fitxar per l’Internazionale de Milà. Des del Sport li volen donar la benvinguda i –WTF!– se’ls cola un “&nbsp”, que traduït del HTML és un espai en blanc, en ple titular.

Potser els becaris d’estiu no dominen gaire el HTML…ni les traduccions. Perquè segons el redactor, “Var så god” significa “benvingut” en suec. Tanmateix, el Google Translate ens diu que significa “si us plau” i que “benvingut” seria “välkommen”. Aquest extrem és, però, difícil de confirmar perquè de les traduccions de Google hom no se’n pot refiar ni un pèl.

Un titular força WTF! sigui com sigui.

Actualització (12:48): Sport acaba de corregir el titular, ja no hi apareix el “&nbsp” i ara “benvingut”, en suec, és “välkommen”.

Gràcies, Samuel

2009-07-18T13:42:00.002+02:00

El mediàtic fitxatge de Zlatan Ibrahimović té sota el meu parer, una enorme pega: l’elevat cost. Ibra vindria a canvi de 45 milions d’euros (no gaire cosa si ho comparem amb la immensa despesa de l’etern rival) però també a canvi que Hleb i Samuel Eto’o fitxin per l’actual equip del davanter suec. Sobre Hleb, perfecte. La temporada del bielorús a Can Barça ha estat força decebedora. Però…Eto’o? El camerunès va marcar 36 gols en la passada temporada. Una xifra altíssima. A més, va contribuir de manera providencial a que el Barça guanyés les dues darreres Champions; Eto’o va marcar a París i també a Roma. Un currículum envejable per qualsevol futbolista mundial. Serà capaç Ibrahimović de quelcom similar a això? Jo, sincerament, ho dubto. El caràcter i la ràbia inherents a la personalitat d’en Samuel potser poden portar, de vegades, problemes, però és evident que també signifiquen victòries…i títols.

Sota el meu parer, doncs, hauria de ser l’Inter qui ens pagués 45 milions + Ibra, per tal que venguéssim Eto’o. Qualsevol altra cosa em sembla un mal negoci, malgrat la indubtable qualitat que en Zlatan aportaria a la davantera blaugrana.

Els anus de Ramón Calderón

2009-06-29T16:55:00.002+02:00

Alerta amb la portada d’avui del diari esportiu madrileny –i madridista– “Marca”, si més no, amb la versió de la portada que ofereixen al seu web.

[Clic al damunt per a veure-la ampliada]

“Calderón pagó 24 kilos en comisiones en 2 anos”. És quelcom aberrant d’imaginar.

Menció a part mereixen les paraules de Kaká, una de les dues noves estrelletes del Madrid, després de guanyar ahir la Copa Confederacions. El bon home considera que no ha pogut començar millor la seva etapa al club merengue. I jo que em pensava que la copa l’havia guanyada amb la selecció del Brasil!

El ‘Photoshop’ dels anys 60

2009-06-29T09:25:00.001+02:00

Ahir em va arribar un e-mail amb un interessant arxiu adjunt: un àlbum de cromos de la temporada 1964-65 de la Lliga espanyola de futbol. Si hi voleu fer un cop d’ull, el teniu aquí penjat.

La cosa que més m’ha cridat l’atenció de la col·lecció de cromos –deixant de banda els curiosos looks d’alguns futbolistes– és el fet de constatar que als 60, els fotomuntatges ja eren presents en el món del futbol. Tal com passa avui dia, vaja. Vegeu, si no, la pàgina de l’àlbum dedicada al RCD Espanyol (RCD Español, en aquella època). A veure si hi trobeu res d’estrany.

[Clic damunt la imatge per a veure-la ampliada]

Què? No? No hi veieu res d’anormal en la darrera filera de futbolistes? Vejam si ampliem el cap de Di Stéfano i el seu company de la dreta…

Hmmmm….segur que és en Di Stéfano aquest home groguenc? O n’és una rèplica en versió capgròs, com aquells que acompanyen els gegants a les festes majors? Si comparem el seu cap amb el del senyor Rodilla, de la seva dreta, la cosa esdevé gairebé de circ. Així doncs, o bé Di Stéfano és un capgròs de tres parells de nassos, o bé es tracta d’un fotomuntatge com una catedral.

Vegem, per a sortir de dubtes, una altra foto d’en Di Stéfano a l’any 1963, tot just quan va fitxar per l’Espanyol.

Com veiem –a part de ser un judes venut i avingut a participar amb la dictadura, tot deixant-nos amb el cul a l’aire per anar-se’n a jugar al club del desgraciat del Generalísimo– el paio sembla força normal. No sembla pas groc i té el cap proporcionadet i tot. La imatge que il·lustra la seva entrada a la Viquipèdia ho corrobora.

No hi ha dubte, doncs. Ens trobem davant d’uns dels primers fotomuntatges futbolístics de la història. Un retalla-enganxa totalment literal, sense parar-se a mirar grandàries ni proporcionalitats. Malgrat la manca de les eines adients, trobo que potser s’hi haurien pogut escarrassar un pèl més.

Ribéry, en què quedem?

2009-06-17T08:43:00.001+02:00

Sport.es - 17-06-2009

ElMundoDeportivo.es - 17-06-2009

En època de fitxatges, les incongruències entre un diari i un altre poden arribar a ser incomprensibles. Personalment, espero que el què proposa en aquest cas el diari Sport –Robinho, per si no ve Ribéry– sigui tan sols una broma de mal gust.

Campions!

2009-06-07T14:47:00.002+02:00

Temporada excepcional per a l’esport català. El Barça, Copa, Lliga i Champions; i la USAP de Perpinyà, campiona de la lliga francesa de rugbi, un títol que no guanyava des del 1955.

Malgrat no ser massa afeccionat al rugbi, he de dir que me n’alegro molt d’aquest triomf. La USAP, com el Barça, representa molt més que un club. Bones proves d’això són els milers de senyeres i estelades que ahir engalanaren bona part de la grada del Stade de France de París mentre la USAP es disputava el títol damunt la gespa, amb el Clarmont.

Aquí us penjo algunes imatges de la final i de l’ambient que l’envoltava.

Gràcies, campions!

Imatges | Le Figaro – Le Monde

Veni, vidi, vici

2009-05-28T13:15:00.002+02:00

Barça – 2 Manchester United – 0
Ja la tenim aquí! La tercera Champions de la història del Barça. 1992, 2006 i 2009. Londres, París, Roma. Sampdoria, Arsenal i Manchester United.
Campions!

El F.C. Barcelona va culminar ahir la millor temporada dels seus 110 anys d’història. Copa, Lliga i Champions. I practicant un futbol increïble, sublim, espectacular. La cosa és de somni.

Els culers som en uns anys gloriosos (que esperem que durin força). En poc temps hem vist com el nostre estimadíssim Barça aconseguia dues de les tres Champions que té. Això, curiosament, fa que hom se’n recordi, gairebé involuntàriament, de totes aquelles persones que ja no hi són i que tantíssim haurien gaudit aquests anys. Persones com la meva iaia, que amb 84 anys només va veure guanyar una Copa d’Europa. D’ella –n’estic segur– en vaig heretar el barcelonisme roent i eufòric. Quina llàstima que no hi fos, ahir, per a cridar els gols al balcó de casa amb el seu davantal blaugrana!

Ara i sempre, Visca el Barça i Visca Catalunya!

[Youtube, 2 minuts i 57 segons. Recomanat en HQ]

Imatge | Marca.com

Conquerirem Roma

2009-05-27T08:35:00.001+02:00

Avui és el gran dia. El Barça i el Manchester United lluitaran a la Ciutat Eterna per veure qui és el millor equip europeu d’enguany.

Jo veuré el partit des de Catalunya, però no cal dir que la meva ànima serà allà, al Stadio Olimpico, patint, gaudint i somniant. Sigui com sigui, culers, podem estar segurs d’una cosa; aquesta nit, guanyi qui guanyi, serem a l’alçada de les circumstàncies. “Persistirem”, que digué en Pep Guardiola. Si el United es vol endur aquesta copa, no us càpiga dubte que haurà de suar sang.

Per acabar, us deixo amb un parell de vídeos que encara se’m posa la pell de gallina quan els veig. Esperem que demà en pugui afegir un de nou a la col·lecció.

[La 1ª. 20 de maig de 1992. Londres. Gol de Koeman. Youtube, 16 segons]

[La 2ª. 17 de maig de 2006. Paris. Gols d'Eto'o i Belletti. Youtube, 2 minuts i 56 segons. Recomanat en HQ]

Jo també vull la final en català

2009-05-25T13:27:00.001+02:00

Perquè si resulta que les imatges de la televisió –analògica, és clar, la digital sempre va retardada– i l’àudio del mestre Puyal i el seu equip a Catalunya Ràdio, no estan mínimament sincronitzats, hauré de veure el partit en silenci. Millor això, òbviament, que passar-me la vesprada intentant trobar l’equip espanyol que se suposa que juga la final, del qual tant en parlaran els locutors.

Per a què això no passi, la xarxa s’està mobilitzant per a intentar que Antena 3 TV (l’emissora que donarà en obert la final per a tot el Reino) emeti el partit també en català. Amb aquest objectiu s’ha creat un grup al Facebook i des de Ràdio Catalunya i Nació Digital s’està impulsant l’enviament d’e-mails al president del Barça, Joan Laporta, per a què intercedeixi en favor de la nostra llengua.

I és que la situació, de no poder-se seguir la gran final en català al Principat, seria del tot inversemblant. Perquè d’una banda hi ha la UEFA, que per primera vegada reconeixerà el president del govern català com a “autoritat” a la llotja del Stadio Olimpico de Roma i que estableix el català com a una de les tres llengües oficials de la final, juntament amb l’anglès (pel Manchester United) i amb l’italià (per la seu de la final); i de l’altra, els més de nou milions de catalanoparlants que no podrien seguir en el seu idioma el partit més important del Barça d’enguany. Tot plegat, surrealista.

Cal continuar avançant per aconseguir ser un país normal i deixar enrere tots aquests pestilents pastius que ens adoba l’Estat espanyol.

‘This is Anfield’

2009-03-11T10:01:00.001+01:00

Portada del diari Marca del dia 10 de març del 2009

Portada del diari Marca del dia 11 de març del 2009

“Esto es Anfield…¿y qué?” deia encoratjat el diari madridista. Doncs res, macos, res. La primera vegada que trepitgeu Anfield Road en tota la vostra història i en sortiu amb el cul ben escaldadet. Però no passa res, eh?. Ja us està bé. Fins la setmana passada, quan havíeu retallat 8 dels 12 punts d’avantatge que us portava el Barça, tot era parlar de “canguelos” i de “cagómetros”, fins i tot l’impresentable del vostre president s’atreví a vaticinar un “chorreo” al Liverpool al seu propi estadi. Avui, us toca empassar sense mastegar tota la històrica, prepotent i xulesca verborrea, tan típica del caràcter madrileny. I tant de bo us serveixi d’exemple per a d’altres ocasions i així, abans de jugar un partit, sapigueu tenir la llengua quieteta.

I aquest vespre, Barça. No sé pas si passarem a quarts, jo no les tinc totes –suposo que el meu caràcter és típicament català, per allò del seny i la rauxa– tanmateix, veient la tònica general del Barça d’enguany, faig bones les paraules d’en Guardiola de principi de temporada: persistirem en la lluita. Segur.

“Donde dije Leo, digo Diego”

2009-01-07T22:33:00.001+01:00

Dissabte passat es va saber que el suposat pacte verbal al què havia arribat el FC Barcelona amb la Asociación del Fútbol Argentino (AFA) gràcies al qual Leo Messi no hauria de jugar els partits amistosos amb la seva selecció durant la temporada 2008-09, no era res més que paper mullat. Després del partit que aquella mateixa nit enfrontà el Barça amb el Mallorca al Camp Nou -amb la presència a la llotja, per cert, del seleccionador argentí Diego Armando Maradona- un periodista de RAC1 preguntà al director esportiu del Barça, Txiki Begiristain, què havia passat amb el mencionat pacte. Aquest, lluny de reconèixer que la AFA els havia pres el pèl de mala manera, va assegurar que l’acord tan sols afectava als partits amistosos de l’any 2008 i que, per tant, al 2009, Messi haurà de jugar els partits pels que sigui convocat.

Moments més tard, a RAC1 mateix, sentíem un tall de veu de fa uns mesos, quan el director esportiu del Barça assegurava que el pacte verbal tindria efectes durant tota la temporada. Podeu sentir-ho a continuació, just després de les declaracions de dissabte passat; així és més evident -i sorprenent- el contrast.

Em pregunto què és el que fa pensar a aquest bon home que els culers no tenim memòria (ni hemeroteques, ni audioteques, ni videoteques…).

L'estalvi energètic i la selecció espanyola de futbol

2008-11-20T13:45:00.003+01:00

Descobreixo -via Directe!cat- l'artifici que s'ha tret de la màniga el Ministeri d'Indústria espanyol per tal de destinar encara més diners dels contribuents a finançar la selecció espanyola: tenen pensat que les samarretes llueixin l'eslògan "Ahorra energía" amb la intenció de conscienciar la població de la importància de l'estalvi energètic. Impressionant. I encara sort que els espanyols sempre ens surten amb la història que no s'ha de mesclar esport i política, perquè si no...

El més curiós (i lleugerament paradoxal) del cas és que -sense ni tan sols haver-m'ho proposat- jo ja segueixo al peu de la lletra la recomanació de l'eslògan que lluirà "la roja". M'encanta estalviar energia, sobretot quan juga Espanya; la tele està tan maca, apagada!

Imatge | Directe!cat

El club del 'Generalísimo'

2008-10-29T07:48:00.002+01:00

"El Madrid, com a club del General Franco, estava acostumat a aconseguir tot el que volia i a tothom qui volia, abans de l'arribada de la democràcia a Espanya".

Això és el que ha opinat Sir Alex Ferguson al The Times tot parlant del frustrat fitxatge de Cristiano Ronaldo, que ara mateix és el crack del seu equip, pel Real Madrid.

En fi, ja era hora que algú no-culé posés de manifest que moltes de les copes que llueixen al museu dels merengons fan una ferum a dictadura que tomba de cul. L'únic aspecte discutible de les declaracions és, òbviament, això de "l'arribada de la democràcia"; som molts els que estem convençuts que la veritable transició a la democràcia encara ha d'arribar. Això, però, ja són figues d'un altre paner.

Campiones!

2008-10-05T22:13:00.002+02:00

La selecció nacional catalana de futbol sala ha guanyat el mundial femení que es disputava a Reus. Les catalanes s'han imposat en la final a Galícia amb un contundent 4-0 que les proclamava campiones de la competició "trencant tots els pronòstics", segons el 3cat24.

Aquí tenim, doncs, una altra prova de que les nostres seleccions són molt competitives. No és estrany, per tant, que a la Federació espanyola li agafi mal de panxa cada cop que s'imagina a totes i cadascuna de les nostres seleccions competint internacionalment de forma oficial.

FELICITATS CAMPIONES!