El Bloc del Bixo

Mosaic

2009-11-04T07:58:00.001+01:00

Els seguidors de l’excel·lent sèrie FlashForward sabreu que el mosaic és una aplicació d’Internet dissenyada per a que tothom pugui penjar a la xarxa la seva visió durant els 137 segons de FlashForward. Però el que potser no sabíeu és que el mosaic existeix realment, malgrat que –en principi– no hi ha indicis fiables de que els comentaris s’acabin complint. Això sí, segur que hi ha un bon munt de persones a qui els agradaria que succeïssin realment segons quines “visions”, com ara la d’aquest gironí reagrupat:

“Em vaig veure mirant les notícies a Televisió de Catalunya. Carretero era el president de Catalunya”

Temps al temps.

Enllaç | Mosaic Collective

Pau a Facebook

2009-11-02T08:12:00.001+01:00

Els grans conflictes violents que pateix el món, siguin pel motiu que siguin, acostumen a ser instigats pels poderosos, pels governants. Són ells els qui enfronten la població per tal d’acomplir les seves idees polítiques, religioses o econòmiques. Els ciutadans “normals”, però, sovint no comparteixen aquest odi que els diuen que han de sentir pel seu veí i creuen que els conflictes no s’haurien d’intentar resoldre per cap via que no fos la pacífica.

Facebook vol corroborar aquest punt de vista mitjançant un projecte anomenat Peace on Facebook, que recopila el nombre d’amistats sorgides a la seva xarxa entre persones suposadament encausades en un conflicte violent, i en fa gràfiques:

Molt interessant.

Via | Vilaweb

‘Twitter’ com a eina d’internacionalització

2009-10-14T15:47:00.004+02:00

Ahir, en Xavier Mir es va posar en contacte amb mi via correu electrònic per a parlar-me de futures campanyes sobiranistes al Twitter. La proposta que fa (llegiu-ne l’apunt del seu bloc) és força enraonada; l’ha elaborada a partir dels resultats d’un parell de proves pilot i s’adapta –trobo– a les possibilitats i dimensions de la twittesfera catalana. L’estratègia, doncs, s’allunya de la gairebé utòpica idea de fer entrar paraules als trending topics i estableix altres objectius més assequibles però d’igual o similar impacte, si la coordinació és bona.

A continuació, adjunto un arxiu en pdf, elaborat pel mateix Xavier Mir, en el qual s’hi explica tot de manera més detallada.

(Cliqueu damunt la icona d'abaix a la dreta per a veure'l a pantalla completa)

Si teniu compte a Twitter no dubteu en afegir-vos al grup; si no en teniu, considereu això com una bona excusa per a començar a familiaritzar-vos-hi.

‘Google Wave’: Fes-te’n una idea ràpida

2009-10-05T08:11:00.001+02:00

Google Wave, el nou servei de Google –de moment, disponible només en proves per a 100.000 usuaris– està generant moltes expectatives. La majoria dels mortals, però, no ens farem una idea clara sobre què caram és l’ona de Google fins que no en puguem fer un tast, per això, Geek and Poke intenta abocar una mica de llum –humorística, s'entén– sobre el tema.

–Mira! Estic ‘wavejant’ amb els amics i poden veure’m escrivint ara mateix. No és excitant?

– Uau!

– ….

(He vist escriure a aquest paio un milió de vegades. No sabia que això fos excitant)

#CATALONIAISNOTSPAIN

2009-09-06T10:25:00.001+02:00

Recullo i comento aquí el que em va semblar una genial proposta d’en Xavier Mir al seu bloc. Es tracta de fer entrar la independència de Catalunya als trending topics de Twitter. Per si no us n’heu adonat, Twitter ha esdevingut quelcom molt més útil que una senzilla eina per a saber què fan o deixen de fer els nostres amics o coneguts –funció per a la qual, en principi, sembla que va ser creat. És la plataforma més usada de microblogging, tant per a microbloggejar com per a informar-se immediatament de quelcom rellevant de qualsevol lloc del planeta. I els trending topics podríem dir que fan la funció de jutge, de termòmetre que mesura si un tema té prou rellevància –prou “piulades” o “twitts”– com per a fer-lo aparèixer a la seva llista i per tant, visible per a tot el món 2.0.

Com podem entrar als trending topics? Doncs mitjançant els hashtags, una mena d’etiqueta precedida del símbol “#”, que podem afegir als nostres twitts o piulades per a identificar millor el tema de què parlem. Per exemple, si piulo sobre un partit del Barça, ho podria fer així:

“Ahir vam fer un gran partit. I quin golàs del Messi! #Barça”

Amb el hashtag “Barça” aconseguim que el nostre twitt aparegui als resultats de les cerques de tothom qui insereixi la paraula “Barça” al cercador de Twitter. I tal com ja he comentat, si molta gent fa servir aquesta etiqueta, pot ser que arribi a trending topic i esdevingui visible a tot el món Twitter sense necessitat de cercar res.

En una causa de Facebook que vaig descobrir ahir, gràcies a un retweet d’@aniol, proposen el hashtag #CATALONIAISNOTSPAIN com a etiqueta d’agrupació de piulades per a entrar als trendings l’11 de setembre. És important comentar que no cal, evidentment, esperar a l’11 de setembre per a etiquetar els nostres twitts d’aquesta manera. Proposo de fer-ho des d’ara mateix. Com més aviat comencem, i més piulades fem, a més gent arribarem.

Aquí queda això, doncs. Ja ho sabeu. I si no teniu compte a Twitter considereu aquesta campanya com a una bona ocasió per a començar a familiaritzar-vos amb aquesta eina.

Feliç Dia del Bloc 2009!

2009-08-31T15:16:00.002+02:00

Avui és el Blog Day, el Dia del Bloc 2009. Una iniciativa que, segons expliquen al web oficial, ha estat creada per a que cada blocaire citi 5 blocs interessants en un post i doni a conèixer així d’altres blocaires. Aquestes són les instruccions que donen:

1. Escull 5 blogs que trobis interessants.
2. Informa a aquests 5 blocaires que els recomanaràs pel BlogDay 2009.
3. Escriu una descripció curta pels blogs que recomanes, i enllaça'ls.
4. Publica l'article el dia 31 d'agost.
5. Agrega el tag BlogDay de Technorati
http://technorati.com/tag/blogday2009 i enllaça la web del BlogDay: http://www.blogday.org

Espero que no s’hagin de seguir al peu de la lletra, perquè els cinc blocs que citaré jo no són pas nous, ni a la xarxa ni per a mi, però considero que valen força la pena i per això els cito. Tampoc no n’informaré tots els autors. Hi ha blocs amb un bon munt de seguidors que tindrien la bústia col·lapsada si tothom qui els cita els envia un missatge. En fi, aquí teniu les meves recomanacions:

Quins pebrots!: Bloc que es defineix com a “antiespecista” i “vegà”. Es tracta d’un bon lloc on trobar informació sobre veganisme, vegetarianisme i els (gairebé inexistents) Drets dels animals en la nostra societat.
Buscant a Wally: Fa temps que el segueixo i continua essent un dels meus favorits. Tal com s’explica al mateix bloc, la temàtica és Internet, la web 2.0 i tot allò relacionat amb la informàtica. Tot i així, no s'exclouen altres temes tan diversos com la ciència, la fotografia o la música.
Altres Barcelones: És un bloc sobre el que podríem anomenar “la cara oculta” de la capital catalana. Ple d’històries, anècdotes i curiositats que segurament desconeixereu, per més que hàgiu trepitjat Barcelona.
Ya está el listo que todo lo sabe: Si sou d’aquells curiosos de mena que us feu constantment preguntes sobre tot allò que us envolta, us encantarà aquest bloc. Respostes per a tot –o gairebé.
Mangas Verdes: Un dels blocs més llegits –i guardonats– en llengua castellana. També el segueixo des de ja fa temps i també continua essent dels meus preferits. És de temàtica molt general, s’hi pot llegir gairebé de tot i gairebé tot acostuma a ser interessant.

I com diria aquell: això és tot, amics!

Feliç Dia del Bloc 2009 a tots i totes!

Censura a la Wikipedia en espanyol

2009-08-28T09:35:00.003+02:00

Gràcies a les dures crítiques que el guru Richard Stallman, pare de GNU/Linux, ha dedicat, des de la Wikimania que se celebra a Buenos Aires (Argentina), a la versió en espanyol de la Wikipedia, m’assabento que els administradors de la mencionada enciclopèdia tenen vetat el portal d’esquerres Rebelion.org, simplement per això, per ser massa d’esquerres. Acusen el portal de “font no neutral”, afirmació a la qual els responsables de Rebelión.org respongueren que no en tenien pas intenció, de ser neutrals, “que potser la ‘COPE’ o ‘El Mundo’ ho són?”. Evidentment, ni la COPE ni El Mundo són a la llista negra de la Wikipedia en espanyol, cosa que demostra que fins i tot una enciclopèdia suposadament lliure ha d’emprar la famosa doble vara de mesurar espanyola; tanta facilitat per a admetre segons què o segons qui, i tantes traves per admetre altres postures no partidàries dels interessos de l’Imperi. Lamentable.

Bye, bye, The Pirate Bay

2009-08-26T10:34:00.002+02:00

The Pirate Bay, un dels portals més famosos arreu del món sobre intercanvi d’arxius via BitTorrent, va ser venuda no fa gaire a l’empresa de videojocs Global Gaming Factory i ara, pel que sembla, no falta massa per a que la transacció es faci efectiva i la web canviï de mans. No se sap encara del cert què és el què faran els nous propietaris amb la web i amb tota la immensa comunitat d’usuaris que s’hi aplega al voltant, però el que sí que és segur és que perdrà l’essència, deixarà de ser el que és. Per això, un usuari de la famosa “badia pirata” ha decidit de publicar un arxiu torrent que conté una gran part de la base de .torrents que allotja The Pirate Bay així com una còpia sencera del lloc web per si, quan desaparegui, algú el vol tornar a posar en funcionament. Una gran idea i malgrat que l’arxiu pesa uns 21,3 GB, vejam quan tardem en tornar a veure la web funcionant.

En fi, la gent de The Pirate Bay sembla haver-se pres la situació amb un cert humor, si més no, això podem deduir si llegim la inscripció de la samarreta que han col·locat a la pàgina principal del web i que al·ludeix a la gran quantitat de diners que diversos personatges s’han deixat en intentar eliminar-los de la xarxa.

“He perdut mesos i milions de dòlars per a tancar The Pirate Bay i l’única cosa que he aconseguit és aquesta bonica samarreta!”

Al més pur estil de ridículs souvenirs per a guiri!

A la recerca d’intel·ligència terrestre

2009-08-05T11:32:00.001+02:00

Si els programes de SETI cerquen vida intel·ligent a l’espai…

M’encanta Geek & Poke!

L’ús més freqüent del Twitter (per cagar-s’hi)

2009-07-28T11:59:00.001+02:00

Via GenBeta vaig arribar ahir a un curiós web anomenat TwttrPoop –que vindria a ser “TwitterCaca”– el qual permet de plasmar gràficament què és el que més està comentant la gent a Twitter, d’entre les paraules-clau que a nosaltres ens vinguin de gust. La nota curiosa del web és que el nombre de persones que parlen sobre les nostres paraules-clau, sempre serà comparat amb el nombre de gent “talking about pooping”, és a dir, que “parla de fer caques”.

He intentat basar les meves paraules-clau amb temes de més o menys actualitat, així que he escollit “Ibrahimovic”, perquè encara ressona la seva multitudinària presentació d’ahir al Camp Nou; “Michael Jackson”, perquè tot i que el temps avança, encara cuegen les circumstàncies de la seva mort; i “Firefox 4”, perquè és “trending topic” degut a que s’han avançat algunes imatges del seu disseny. El resultat:

L’espècie humana és altament desconcertant.

Per acabar-ho d’adobar, cal comentar que TwttrPoop també ofereix un rànquing amb aquells personatges que més parlen de “cagar” als seus twitts. Estrany orgull, el que deuen sentir els twitters capdavanters.

JDownloader, el crack de la descàrrega directa

2009-07-27T20:23:00.001+02:00

Ja fa temps que vaig deixar de fer servir el meu estimat BitTorrent per abaixar els darrers capítols de les meves sèries favorites. Primer, per culpa de SeriesYonkis, un web on l’usuari disposa d’infinitat de capítols en descàrrega directa (normalment des de Megaupload) i –el que és més important– amb cada capítol en un únic enllaç de descàrrega. Més endavant vaig descobrir Pordescargadirecta.com, un web 2.0 on cada usuari pot compartir les sèries, pel·lícules, aplicacions, àlbums musicals, etc, etc, etc, que vulgui. Hi ha de tot. L’únic inconvenient és que per culpa de les limitacions de grandària que estableixen els servidors de descàrrega, els arxius han de ser descarregats en diverses parts (amb diversos enllaços) i ajuntats després per a obtenir-ne l’arxiu sencer. Això, tanmateix, ja no és cap maldecap gràcies a gestors de descàrrega com el JDownloader, un crack de la descàrrega directa.

JDownloader permet d’afegir tots els enllaços que vulguem (suporta Rapidshare, Megaupload, Hotfile, Gigasize i molts, molts més), interpreta i resol ell solet els pesats textos captcha que demanen la majoria de servidors i a més ens ajunta totes les parts descarregades en un sol arxiu, un cop finalitzada la descàrrega. En resum, ho simplifica tot al màxim i a sobre amb un entorn gràfic força agradable i intuïtiu. A continuació, hi trobareu un petit tutorial sobre les funcions més bàsiques del programa. Animeu-vos a provar-lo!

1. Descàrrega i instal·lació de JDownloader

Al web oficial hi trobareu una versió pel vostre sistema operatiu. Dono per fet que la instal·lació, a partir d’un .exe, no us suposa cap problema.

2. Configurant-lo

El primer que hem de fer és configurar el programa per a establir en quina carpeta volem que ens desi les descàrregues. Per a fer-ho hem d’anar a la secció “Configuració”, pestanya “General” i cercar la ruta de la carpeta mitjançant el botó “Seleccionar” del camp “Directori de descàrrega”.

3. Afegint enllaços

Cal conèixer bé, bàsicament, dos apartats del programa: LinkGrabber (capturador d’enllaços) i Descàrrega.

El capturador d’enllaços, si tenim el programa engegat, acostuma a funcionar tot solet. Només cal que anem al web on es troben els enllaços que volem afegir-hi (per exemple, al mencionat Pordescargadirecta.com) i que els copiem al porta-retalls.

(Clic damunt les imatges per a veure-les ampliades)

Si anem al LinkGrabber veurem que el programa ja ens ha afegit els enllaços i que ara està comprovant si l’enllaç funciona o no. En el cas de l’exemple, veiem que tots els arxius apareixen com a “en línea”, per tant, estan disponibles per a descarregar.

* En cas que el que vegem no sigui el que apareix a la imatge d’aquí dalt sinó el de la imatge d’aquí sota, només caldrà que fem clic on diu “+ Agregar enllaços”.

Ara, fem click amb el botó dret del ratolí damunt de qualsevol dels arxius i seleccionem “Agregar tots els paquets”.

A continuació, passem a la secció “Descàrrega” i en breus instants, si res no falla, comprovarem com els arxius comencen a baixar cap el nostre disc dur.

Pel que fa a la velocitat de descàrrega, veureu que normalment és força propera a la velocitat màxima que permet la vostra línia; això no és P2P i aquí no hi intervenen tantes variables. Tanmateix, em penso que si hi ha moltes persones descarregant-se el mateix arxiu alhora, sí que pot ser que la velocitat habitual minvi notòriament. Tot i així, com que es tracta de descàrrega constant –sense cues ni esperes– el més normal es que aconseguim descarregar-nos les coses molt més aviat que amb qualsevol altre mètode.

15 frases que mai no has de dir davant d’un ‘geek’

2009-07-20T10:00:00.000+02:00

M’he permès la llicència de traduir a la nostra llengua les 15 frases que mai no has de dir davant d’un geek, que vaig veure publicades no fa pas gaire a Alt1040.

1. Lost és una merda
2. Prefereixo llegir el diari en paper
3. Els videojocs són una pèrdua de temps
4. No m'agrada Star Wars
5. Els Mythbusters són uns exagerats
6. Prefereixo Windows!
7. A qui li importa si Steve Jobs es mor...
8. Què avorrit que és El Senyor dels Anells
9. Em repares l'ordinador?
10. Twitter és una pèrdua de temps
11. Què és Linux?
12. La Mac només serveix per a disseny gràfic
13. Star Wars i Star Trek són el mateix
14. Per què no fas servir Internet Explorer?
15. Qui és Douglas Adams?

Reconec que algunes d’aquestes afirmacions les comparteixo plenament. Hauré d’anar amb ull de no dir-les davant de segons qui, doncs. De tota manera, també he de reconèixer que en aquesta quinzena de frases també n’hi ha que em produirien un estat d’enervament digne del geek més geek.

‘Replies’

2009-07-06T10:00:00.000+02:00

– …i literalment en qüestió de segons vaig obtenir més de 10 replies!

– Uau! I què deien?

– ……

Unes vinyetes més de l’inconfusible i divertidíssim humor 2.0 de Geek & Poke.

‘Yahooygan’ recopila preguntes i respostes absurdes

2009-06-28T22:03:00.001+02:00

Suposo que molts i moltes de vosaltres coneixeu “Yahoo!Respuestas” (no hi ha versió en català), un servei 2.0 que ens permet de “penjar” una pregunta, qualsevol, per a que els usuaris ens la responguin. Els mateixos usuaris voten aquella resposta que creuen més encertada i d’aquesta manera aconseguim resoldre el nostre dubte –si més no, aquesta és la idea. Doncs si coneixeu el servei, i sabeu, més o menys, què és un hoygan, probablement ja intuïu què redimonis és això de Yahooygan.

Es tracta d’un web, també 2.0, que intenta recopilar les preguntes i/o les respostes més inversemblants, absurdes o ridícules (parides, òbviament, per hoygans) que hom pot trobar-se navegant per Yahoo!Respuestas. El següent vídeo –narrat per l’inconfusible Loquendo– ho explica de manera brillant i divertida.

I és que realment, si feu un volt per Yahooygan, us espantareu de les imbecil·litats que arriba a preguntar la gent.

Via | Blogoff

Per molts anys, Messenger!

2009-06-24T09:58:00.001+02:00

Hi ha algú que no conegui el Windows Live Messenger (la iaia nonagenària no compta)? Doncs enguany compleix ni més ni menys que 10 anyets. El popular servei de missatgeria instantània de Microsoft, que començà a funcionar el 1999 sota el nom de MSN Messenger, arriba al seu desè aniversari amb, segons sembla, una salut de ferro. Més de 300 milions d’usuaris actius ho ratifiquen.

Jo, si la memòria no em falla, vaig començar a utilitzar-lo pels volts del 2000, amb el meu súper 486 “heretat” de mon germà. Abans feia servir el ICQ, el qual vaig veure’m obligat a abandonar degut a la persistent insistència dels companys i companyes d’institut, que només usaven “el messenger” –i que, per cert, més d’un era incapaç d’entendre que el concepte “Internet” no va necessàriament lligat a “Messenger”.

Citada, doncs, la meva llarga trajectòria com a usuari, voldria dedicar des d’aquí un petit homenatge a la popular aplicació que tantíssimes bones estones m’ha fet passar.

Per molts anys, Messenger!

‘Koogle’, el Google ‘kosher’

2009-06-17T15:13:00.001+02:00

M’assabento per La Vanguardia de l’existència de Koogle –un nom que combina, segons el diari, Google i un púding de fideus jueu (?)– que és una mena de Google adaptat a les lleis religioses dels jueus ultra-ortodoxos. Així, aquells a qui el seu guia religiós no hagi prohibit de navegar per Internet, podran accedir als continguts de la perversa xarxa sense por de trobar-se, per exemple –i de casualitat, és clar– dones en pilotes (curiosament, dels homes en pilotes no en diu res, la notícia). Una altra de les virtuts de la pàgina kosher és que prohibeix pujar res a Internet en dissabte (per allò del sàbat) així com fer cap mena de transacció mitjançant la xarxa en aquest dia tan religiosament sagrat.

La radicalitat religiosa i per tant, desassenyada, cada dia em fot més por.

‘Spam’

2009-06-15T22:26:00.001+02:00

- Voleu jugar amb mi?

- ….

- ….

- Com sabem que no és ‘spam’?

Certament, l’spam és per tot arreu, no només a Internet o al mòbil. Cal anar amb ull!

Via | Geek and Poke

El wifi de Barcelona no serà gratuït

2009-06-03T15:07:00.001+02:00

L’octubre de l’any passat em vaig fer ressò aquí del què era una bona proposta: punts d’accés wifi gratuïts per arreu de la capital catalana. Malauradament, ara sembla que això no serà pas possible perquè la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) estima que l’accés gratuït podria perjudicar la competència (aquelles empreses que dia rere dia ens estafen amb els seus preus) i estableix que l’accés gratuït tan sols podrà durar un any, i tres mesos abans que acabi, l’Ajuntament haurà d’informar sobre com finançarà el servei. Visca el lliure mercat. Era massa bonic per ser veritat.

De tota manera, no hem de ser pessimistes. Abans, caldrà veure quins són els preus que ens faran pagar. Aleshores és quan tocarà tremolar o bé saltar d’alegria (o d'al·lèrgia).

Via | BandaAncha

La gènesi d’un twitt

2009-05-20T22:11:00.001+02:00

Navegant per la xarxa m’he trobat aquesta tira còmica que m’ha fet gràcia.

–No he twittejat des d’ahir.

–Perdré seguidors. He de trobar quelcom interessant.

–“Assegut davant l’ordinador, pensant en el meu proper twitt”

Què paradoxal que pot arribar a ser el món de Twitter!

Via | Geek and Poke

Cerques “wiki” al Google

2009-05-08T14:37:00.001+02:00

SearchWiki és una nova funcionalitat de Google que només està disponible si realitzem una cerca un cop hàgim accedit al nostre compte de Google. Això, per desgràcia, descarta que puguem fer servir la “cerca wiki” des de Google.cat perquè, inexplicablement, si provem d’accedir al nostre compte des d’allà, ens trobarem amb això:

Si accedim, en canvi, al nostre compte des de Google.es i provem ara de cercar qualsevol cosa, veurem que al costat de cada resultat hi apareixen unes noves icones:

La de l’esquerra permet “votar” positivament el resultat, i la de la dreta, fer-lo desaparèixer. Evidentment, qualsevol canvi que fem només el veurem nosaltres, per això és necessari haver accedit al compte prèviament. A més, també podem deixar comentaris al costat de cada resultat, i aquests sí que seran visibles per tothom. Nosaltres, és clar, també podem veure els comentaris de la resta d’usuaris, si fem click a l’enllaç del peu de pàgina que diu “Vegeu totes les notes per aquest SearchWiki”.

Una funcionalitat que pot ser força útil. I encara seria millor si solucionessin el problema amb el .cat.

“Personas” et vesteix el Firefox

2009-04-25T10:18:00.001+02:00

Si sou d’aquelles persones més escèptiques i encara us resistiu a creure que realment el Firefox aquest sigui tan útil i maco com el pinten, potser aquesta vistosa extensió us ajudarà a fer el pas definitiu cap el navegador estrella de Mozilla. Si, per contra, sou d’aquells que –com jo mateix– ja fa anys que el fa servir, de ben segur que també us atraurà força aquest complement, anomenat “Personas” i creat per la mateixa gent de Mozilla.

I què fa el Personas? Doncs com que diuen que una imatge val més que mil paraules…

(Feu click damunt les imatges per a veure-les més grans)

Aquí tenim l’aspecte del Firefox normal i corrent:

I aquí el tenim amb algunes modificacions fetes per “Personas”:

Aquest tema es diu "Groovy Blue"

Aquest altre “Paint Splat"

Aquest és el "Cosmic"

(Nota: Les imatges apareixen lleugerament borroses la zona dels marcadors, però no és efecte del “Personas” sinó de la meva poca traça amb el Photoshop)

Si us ha agradat el que heu vist i voleu aconseguir aquesta vistosa extensió, només cal que accediu –a través del Firefox, òbviament– a la web de “Personas”, feu click al botonet verd que diu “Get personas for Firefox – Free”, instal·leu el complement, i reinicieu el navegador. Ara, a través del menú “Eines > Firefox for Personas”, o bé a través de la petita icona d’una guineu que apareix a la cantonada inferior esquerra, podreu escollir el “vestit” que més us agradi.

Que bonic que queda, no?

Gmail Labs: inserir imatges als correus

2009-04-22T13:03:00.001+02:00

Ahir, en provar d’enviar un e-mail amb una imatge “incrustada” entremig del text, vaig recordar que Gmail, encara que sembli mentida, no ho permet –si més no, per defecte. Afortunadament, tafanejant per Gmail Labs, vaig descobrir que podem activar una funció per a poder-ho fer. Només cal que la localitzem entre totes les característiques que ens ofereix el laboratori de Gmail, i l’habilitem:

(Feu click damunt les imatges per a veure-les ampliades)

Ara, a l’hora d’escriure un missatge, veurem que apareix una nova icona a la barra d’eines:

Si hi fem click, observarem que podem escollir entre inserir una imatge des d’una ubicació del nostre ordinador, o bé d’Internet.

Una cop hàgim afegit la imatge al correu, podem arrossegar-la amb el ratolí i col·locar-la allà on ens convingui. A més, se’ns ofereix la possibilitat de canviar-la de mida:

Una utilíssima funcionalitat extra!

La joia González-Sinde

2009-04-16T11:48:00.001+02:00

L’estratègia d’en ZP –encaparrat en caure’m cada dia pitjor– de “renovar” certs càrrecs del govern espanyol, ha propiciat l’aparició massiva a la xarxa d’opinions, crítiques i escopinades a la nova Ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde. Fins ara, jo no havia dit res. Estava a l’aguait. La qual cosa no vol dir pas que me la peli el tema. Per això (perquè no me la pela) avui he decidit que ha arribat el moment d’aportar el meu clatellot personalitzat a la Ministra, al govern espanyol i a tot brètol vivent que encara sigui capaç de defensar, des de casa nostra, tota aquesta colla d’impresentables.

Per què és ara el moment? Doncs perquè m’he assabentat que González-Sinde, a part d’estar obertament en contra del dret a la còpia privada sense ànim de lucre –i per tant, en contra de l’accés lliure a la cultura– i deixant també de banda el seu posicionament favorable a la marginació de la llengua catalana, resulta que és una gran fanàtica de la tortura i l’assassinat de braus sota les imbècils excuses de l’espectacle, la tradició o l’art.

Si heu superat el risc de col·lapse mental després de llegir aquesta enumeració de virtuts de la Ministra, probablement us estareu preguntant com collons és possible que aquesta tanoca espanyolista, conservadora i sanguinària tingui res a veure amb un Ministeri, i molt menys amb la Cultura. Pregunteu-ho a en ZP i el seu “talante conciliador”. O millor, el 5 d’abril, en una de les darreres exhibicions –així ho espero– de torturadors assassins (i galifardeus que els aclamen) a Barcelona, és probable que es deixi veure la flamant Ministra en persona. Se us acudeix res millor que fer-li arribar el nostre afecte, en viu i en directe?

Internet lliure a la feina = més productivitat

2009-04-03T15:00:00.001+02:00

Segons un estudi de la Universitat de Melbourne (Austràlia), els treballadors i treballadores que disposen d’Internet sense restriccions, rendeixen un 9% més que la resta. L’afirmació pot semblar certament contradictòria, tanmateix, té la seva lògica –dins certs límits, evidentment. L’explicació la trobem en què, segons diuen els investigadors, les estones de descans i de distensió mirant blocs o pàgines que ens agradin, contribueixen decisivament en la recuperació de la concentració necessària per a continuar treballant. Òbviament, aquest augment de la productivitat no es produirà si les estones d’esbarjo acaben ocupant un percentatge de temps de treball massa alt…

En fi, si això de deixar que els treballadors naveguin lliurement fos “tan sols” una mesura per a millorar el clima laboral o una eina de desestrès, no crec pas que massa empresaris o empresàries –per no dir cap ni un– ho concedissin als seus empleats. En canvi, si la mesura contribueix realment a augmentar la productivitat encara que sigui mínimament, poseu la mà al foc que d’aquí no res, a la feina, tots amb Internet.

Via | VidaDigital

‘Gmail Labs’ ja disponible en català

2009-03-31T14:40:00.001+02:00

I segons sembla, en 46 llengües més. Així doncs, ja podeu provar tot allò que us interessi del laboratori de Gmail sense necessitat de fer “pirules” amb els idiomes!

Enllaç | Gmail Labs