El Bloc del Bixo

La ‘lengua de encuentro’

2009-11-07T08:45:00.002+01:00

Navegant per la xarxa m’he topat de casualitat amb un vídeo de Sa Majestat el Molt Honorable, Excel·lentíssim i Campechano Rei de les Espanyes, el so del qual ja coneixia gràcies a una coneguda cançó dels valencians Obrint Pas. Es tracta d’una part del discurs que el monarca espanyol pronuncià durant el lliurament del Premio Cervantes del 2001.

[Youtube, 20 segons]

Sens dubte, es tracta d’un document que mereix un lloc d’honor en aquest humil bloc.

Proveu un diccionari

2009-11-05T17:11:00.001+01:00

M’és igual quina versió preferiu, si la tradicional o la digital. Però si us plau, senyors i senyores de les botigues “Esprit”, feu servir un diccionari i ja veureu com la vostra ignorància no serà pas tan visible. Gràcies.

(A l’ “Esprit” del Passeig de Gràcia s’inventen paraules per a assenyalar els emprovadors)

El ‘manifiest’ dels ‘Ciudadanos’

2009-10-27T16:18:00.001+01:00

Els Ciudadanos ja han demostrat diverses vegades la gran “estima” que tenen per la nostra llengua. Aquest cop, però, la cosa clama al cel. Vegeu la propaganda del nou manifest de la formació espanyolista, titulat “Catalunya som tots”.

Primer, la versió en castellà.

Ara, la versió en català.

Traducció: “Descobreix [en lloc de ‘descubreix’] el manifest [en lloc de ‘manifiest’] “Catalunya som tots” i [en lloc de ‘y’] contribueix donant-hi [en lloc de ‘donant’] el teu suport [en lloc de ‘recolzament’]”

“Descàrrega [en lloc de ‘download’]”

6 errades en tan sols 13 paraules. Aquest és el bilingüisme que pregonen els Ciutadans de pacotilla; el bilingüisme on el català és, com a molt, un bast dialecte del castellà; el bilingüisme on el català és la llengua que parla el Montilla del Polònia. Al text d’aquest estrany manifest, òbviament, jo no hi entraré –no vull que se’m regiri l’estómac– però els de Directe!cat asseguren que n’hi ha per cagar-s’hi.

Actualització: Les captures han estat fetes aquest matí i ara, que són gairebé les quatre de la tarda, comprovo que els de Ciudadanos han estat prou hàbils com per a corregir el nyap de cartellet que havien fet, però també prou tanoques com per a no corregir-ne tots els errors:

Impressionant.

Cinema en català: utopia o realitat?

2009-10-22T08:18:00.001+02:00

Ahir tots els mitjans en parlaven. De fet, ja fa temps que el govern va dir que ho impulsaria: una llei que garanteixi que com a mínim un 50% de les estrenes cinematogràfiques estaran doblades o subtitulades en català. Avui, però, ja he sentit a El Món a RAC 1 les primeres veus enraonadament escèptiques amb el marc que proposa aquest projecte de llei. Es preveuen grans sancions per a les Majors nord-americanes –llegeixi’s “meigiors” i entengui’s com a “majors pesseteres”– que estrenin més de 16 còpies al Principat i que no compleixin la nova llei. Fins aquí perfecte, ja que és evident que sense sancions, la llei no la compliria ni en Ventura Pons. Ara bé, què passa si les meigiors decideixen donar-nos pel sac i no estrenar els seus films a Catalunya? O si en distribueixen tan sols 15 còpies per a tot el país? En ambdues situacions, segurament, poques hores duraria la nova llei. També podria ser, en el millor dels casos, que decidissin acomplir-la però seguint doblant poques –poquíssimes– pel·lícules i optant per la subtitulació, que segurament els sortirà molt més barata, però que no “arriba” a tanta gent com un bon doblatge.

Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa. I malgrat que el conseller Tresserras diu que es mantindran ferms i que faran passar els iankis per l’adreçador, a mi, per desgràcia, tot això continua sonant-me a utopia. Potser l’única sortida que ens queda, si volem cinema en català, és marxar a les Amèriques, colonitzar-les, i imposar-los brutalment el nostre idioma. El temps dirà.

‘Los Otros’ de la Franja

2009-10-21T15:16:00.001+02:00

El president de l’Aragó, Marcelino Iglesias (natural de Bonansa, Franja de Ponent) ha impulsat un controvertit projecte de Llei de llengües que pretén definir la llengua catalana com a també “pròpia” de l’Aragó –ni tan sols rebria el qualificatiu d’oficial, malgrat l’evidència que el català es parla en part del territori. Com us podeu imaginar, ja hi ha qui ha posat el crit al cel davant d’aquesta temptativa de fer respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. És el cas del Partido Aragonés (PAR), liderat pel vicepresident del govern aragonès, José Ángel Biel, que es mostra obertament en contra del reconeixement del català (apunt al seu bloc personal). La postura del senyor Biel i afins, tan poc propera a la realitat lingüística de la Franja, és el que ha motivat els gags que veureu a continuació, basats en la reeixida pel·lícula “Los Otros”.

Tot plegat és fruit del programa “Oregón Televisión”, de la cadena “Aragón Televisión”; podríem dir que es tracta d’una mena de Polònia aragonès. No us ho perdeu.

[Youtube, Recomanat en HQ]

Via | Directe!cat

Apple, el català i el gos de l’hortolà

2009-09-19T10:30:00.001+02:00

Fa unes setmanes, tot navegant per la blocosfera, vaig llegir aquesta frase que feia referència a l'estratègia corporativa i l’impacte social de tres importants companyies:

“Microsoft és la nova IBM, per tant, Apple és la nova Microsoft i Google és la nova Apple.”

No sé si la frase és del tot encertada, però el fet és que Apple és, de les quatre multinacionals esmentades, la que menys respecte mostra cap a la nostra llengua, puix que no la inclou en cap dels seus productes, ni de fàbrica, ni via pedaços com fa Microsoft. El veto a la nostra llengua –i no a d’altres de menys parlades com ara el tibetà, el gal·lès o el hawaià– ve imposat, com era d’esperar, per Apple España, que segons llegeixo en un article d’en Matthew Tree, té la suficient autonomia respecte d’Apple Computer com per a continuar imposant el castellà per damunt de la resta de llengües oficials de l’~~Imperi~~ Estat.

Que no es contempli oficialment la llengua catalana als productes d’Apple no vol dir, òbviament, que no els puguem traduir d’altres maneres. Un exemple claríssim és el d’iPhoneCat, una aplicació ideada desinteressadament per usuaris catalanoparlants, que tradueix l’iPhone/iPod Touch al català. Per a instal·lar-la, però, caldrà fer jailbreak, és a dir, que no la podem utilitzar de manera natural al nostre dispositiu tal com surt de fàbrica, sinó que ho hem de fer “per la porta del darrere”.

Fa un parell de dies, al bloc d’Apple en català, els desenvolupadors de l’iPhoneCat explicaven que els manquen recursos, equip, i com que ells no poden posar-hi més diners, preguntaven als lectors i lectores què els semblaria pagar 1 euro per a traduir el seu iPhone/iPod Touch. “Si ens gastem aquesta quantitat a l’App Store en qualsevol app perquè no la podem gastar per tenir el nostre telèfon en català?”, comentaven. I és cert. És més, atès que Apple no vol considerar l’opció d’incloure el català de fàbrica, no podrien, al menys, deixar que la gent d’iPhoneCat pengés la traducció a l’App Store per a que tots i totes ens la poguéssim instal·lar de manera “legal”? No els costaria ni un duro! Doncs això tampoc no és possible. A l’App Store hi podem trobar aplicacions ximples d’escassíssima –o inexistent– utilitat (com ara una per a fer veure que bevem cervesa) però no una traducció al català perquè tal i com em va explicar en Miquel Labòria, “l’iPhoneCat modifica fitxers del sistema i Apple no deixa que cap app accedeixi al sistema directament”.

En fi, que ni ho tradueixen ells ni deixen que ho tradueixi ningú. En castellà, diríem que Apple és com “el perro del hortelano, que ni come ni deja comer”.

El pluralisme espanyol ataca de nou

2009-06-25T09:48:00.001+02:00

M’agradaria comentar aquí un parell de notícies relacionades amb l’Estat “social i democràtic de Dret” (i de nyigui-nyogui) que és l’espanyol, el qual es veu que propugna –veure l’article 1 de la Constitució espanyola– “com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme”. Brutal. Sobretot, ja ho sabeu, pel tema del pluralisme.

El pluralisme de l’Estat espanyol és alarmantment monolític, car, tot allò que divergeix de la “España, una” és sistemàticament atacat des de diversos fronts (vegeu el tema de la normalització lingüística del català o el dels continus atacs al nou Estatut tot i haver estat prèviament retalladíssim a les Corts espanyoles, per exemple). La darrera prova d’això que dic la trobem en el fet dels xiulets massius amb què les afeccions del Barça i de l’Athletic Club taparen gairebé completament l’himne dels espanyols quan aquest sonà per megafonia, tot just abans d’iniciar-se la final de la Copa del rei 2008-09. Doncs com que a l’extrema-dreta, òbviament, no agradà gens aquesta actitud, han decidit de denunciar els “organitzadors de la xiulada” a l’Audiència Nacional espanyola. Els impulsors d’aquesta ridícula i censuradora iniciativa són la gent de la “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (Danaes) –la mateixa fundació que aconseguí que es jutgés Pepe Rubianes per “ultratge a Espanya”– de la qual n’és patró d’honor el pepero català, Alejo Vidal-Quadras. Ja ho veieu, al darrera hi ha tot un senyor demòcrata que acata la Constitució. Això sí, heu de saber que el “pluralisme” que concep en Vidal-Quadras és d’àmbit limitat; consisteix en decidir si crides “¡Viva España!” o “¡Arriba España!”. Tot el que se surti d’aquí, és massa radical i ha de ser censurat.

L’altra notícia relacionada amb la pantomima parlamentària que és l’Estat, la trobem al Senat espanyol. Resulta que com que a allà, a diferència del Congrés espanyol, hom s’hi pot expressar en qualsevol de les llengües hipotèticament oficials de l’Estat, han decidit de contractar set intèrprets per a que tothom entengui el què s’hi diu. Fins aquí, tot bé. Tanmateix, la situació esdevé patètica quan hom s’assabenta que dels 7 intèrprets, 2 traduiran del català, 2 de l’èuscar, 2 del gallec…i 1 del valencià. Talment com si el valencià fos un idioma, i no un dialecte del català. La mateixa segregació entre català i valencià apareix també al web del Senat, que permet escollir de veure-la castellà; en èuscar (clicant on hi diu “Ongi etorri”); en gallec (clicant on hi diu “Benvidos”); en català (clicant on hi diu “Benvinguts”); o bé en valencià (clicant a un altre “Benvinguts”). Tristíssim.

La mala llet –o la fervent incultura– dels espanyolistes, no té límit.

L’imbècil i Albacete

2009-06-04T14:40:00.002+02:00

Amb dues hores de llengua castellana a la setmana no n’hi ha prou per parlar bé el castellà a Catalunya. La gent es veurà obligada a enviar els seus fills a Albacete (Espanya) per a que aprenguin bé el castellà (espectaculars els riures que se senten de fons, estil monòlegs del Buenafuente). Això és el que opina el mateix imbècil que assegurava que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva o que el canvi climàtic no existeix. El mateix idiota a qui no agrada que ningú li digui que si beu no condueixi o que respecti els límits de velocitat a la carretera. El mateix pocavergonya que fa un any encara afirmava que ETA fou la culpable dels atemptats del 11 de març del 2004 a Madrid. Sumem, doncs, una idiotesa més a la llista.

El perill concret d’aquesta imbecil·litat, tanmateix, és que una persona aliena i ignorant –com el mateix Aznar– de la realitat social catalana, pot empassar-se l’enganyifa. Evidentment, l’ultraespanyolisme mai no menciona que en sortir de l’escola, la pobra quitxalla que només fa dos hores de castellà a la setmana, se’n va, potser, al cinema. I quina és la probabilitat que, per sort, enxampin una pel·lícula doblada al català? Ínfima, irrisòria. Si quan surten del cinema decideixen passar per la botiga de videojocs a comprar la darrera novetat per la Play, quina és la probabilitat que el videojoc estigui doblat al català? O%. Quan arriben a casa i engeguen la TV, quants canals poden veure en català? Una minoria, i el mateix passa amb la ràdio. I si –toquem fusta– es veuen embolicats en algun afer judicial? Quina és la possibilitat que el procés es desenvolupi plenament en la llengua pròpia de Catalunya? Mínima. I si d’aquí un temps van a la universitat? Els impartiran totes les assignatures en llengua catalana? Per experiència pròpia sé que ni de casualitat. El català, avui, no és ni tan sols un requisit obligatori per a ensenyar en les universitats del Principat.

Continuo amb la llista, senyor Aznar?

Jo també vull la final en català

2009-05-25T13:27:00.001+02:00

Perquè si resulta que les imatges de la televisió –analògica, és clar, la digital sempre va retardada– i l’àudio del mestre Puyal i el seu equip a Catalunya Ràdio, no estan mínimament sincronitzats, hauré de veure el partit en silenci. Millor això, òbviament, que passar-me la vesprada intentant trobar l’equip espanyol que se suposa que juga la final, del qual tant en parlaran els locutors.

Per a què això no passi, la xarxa s’està mobilitzant per a intentar que Antena 3 TV (l’emissora que donarà en obert la final per a tot el Reino) emeti el partit també en català. Amb aquest objectiu s’ha creat un grup al Facebook i des de Ràdio Catalunya i Nació Digital s’està impulsant l’enviament d’e-mails al president del Barça, Joan Laporta, per a què intercedeixi en favor de la nostra llengua.

I és que la situació, de no poder-se seguir la gran final en català al Principat, seria del tot inversemblant. Perquè d’una banda hi ha la UEFA, que per primera vegada reconeixerà el president del govern català com a “autoritat” a la llotja del Stadio Olimpico de Roma i que estableix el català com a una de les tres llengües oficials de la final, juntament amb l’anglès (pel Manchester United) i amb l’italià (per la seu de la final); i de l’altra, els més de nou milions de catalanoparlants que no podrien seguir en el seu idioma el partit més important del Barça d’enguany. Tot plegat, surrealista.

Cal continuar avançant per aconseguir ser un país normal i deixar enrere tots aquests pestilents pastius que ens adoba l’Estat espanyol.

El català i el valencià a Europa

2009-05-15T14:46:00.001+02:00

Us proposo un joc. Cerqueu les diferències entre aquests curtíssims vídeos aparentment iguals…

Suposo que us heu adonat que les diferències entre els dos anuncis publicitaris són abismals, marcadíssimes. Jo, personalment, no he entès res del que diu el segon vídeo. És clar, és que un és en català i l’altre en valencià (aquell dialecte que quatre brètols volen fer passar per llengua)! M’estic plantejant d’apuntar-me a l’escola oficial d’idiomes per si algun dia he de viatjar cap el sud dels Països Catalans.

Per cert, com a dada curiosa, esmentar que la “traducció” d’aquest espot al dialecte valencià ha costat a l’Eurocambra 6.000 euros. Tant de bo sempre hi posessin tantes ganes a l’hora de defensar totes les llengües oficials de la Unió Europea!

Avesats al fracàs continu

2009-03-23T12:58:00.001+01:00

Que la via autonomista és un fracàs per les aspiracions d’autogovern de Catalunya és un fet absolutament demostrable. Cada dia en tenim proves i qui prova de fer-nos mirar cap un altre cantó només aconsegueix posar-se en evidència. Encara no tenim el finançament que marca la llei, i les excuses d’Espanya cada vegada fan més pudor de fem; les infraestructures que gestiona Espanya en el nostre territori es troben en un Estat pèssim, i els usuaris i usuàries n’estan fins el capdamunt; d’aquí a no gaire Catalunya podrà aprovar una llei de referèndums…que serà totalment ineficaç (per consultar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, la Generalitat haurà de demanar permís a Espanya) i així podríem seguir una llarga estona. De qui és la culpa? Òbviament, la passivitat del govern juga molt en contra nostre; el fet que a Espanya hi governi el mateix partit converteix al govern català en una peça totalment anodina i fútil per als nostres interessos i el grau de menfotisme d’en Montilla i gran part dels seus sequaços està assolint límits alarmants. Però el més trist de tot –sota el meu parer– és que ERC legitimi aquesta passivitat catalana davant tant de menyspreu, continuant essent els socis de govern de tota la colla de botiflers. Haurien d’ésser mínimament coherents amb les idees que propugnen i fotre el camp de la Generalitat, d’aquesta Generalitat.

I en un altre ordre de coses, però de lleugera relació amb el tema, voldria comentar que ja ha sortit el nou navegador de Microsoft, l’Internet Explorer 8. No sé si sou conscients que Microsoft ha rebut recentment el “premi a la promoció de la diversitat lingüística a l’Estat espanyol” de mans de l’esmentat govern de la Generalitat, i també dels govern d’Euskadi i de Galícia. Doncs bé, el nou Internet Explorer és disponible en 45 idiomes, el català, l’euskera i el gallec no són a la llista. Així doncs, nova medalla a l’estupidesa profunda per al nostre govern.

El PSC, contra el català al Congrés espanyol

2009-03-18T22:12:00.001+01:00

La possibilitat que els polítics catalans puguin expressar-se al Congrés espanyol en la nostra llengua no és pas una reivindicació de fa dos dies. Sí que és, però, una reivindicació certament incòmoda pel govern talantós d’en ZP, ja que la reiterada censura dels drets lingüístics que hauria de tenir tot ciutadà que parli una de les llengües oficials de l’Estat, no té justificació bonrotllista possible. La cosa està clara: en castellà, com “tota la vida”, o res. Tanmateix, malgrat que el PSC ja fa mesos que fa ferum a ranci espanyolisme pels quatre cantons, no m’esperava pas que els seus 25 diputats s’aliessin amb el PSOE i el PP (sobretot amb el PP, ja que amb el PSOE estan aliats de per vida) per tal de tombar una moció presentada per ERC que instava a la normalització de l’ús de la nostra llengua.

Som davant d’una nova evidencia del radicalisme espanyolista que impregna el partit dels socialistes catalans. Continuem prenent-ne nota, si us plau.

Vidalesfera ‘09

2009-03-13T15:51:00.001+01:00

Llegia aquest matí a Directe!cat que en Marc Vidal ha presentat el què hauria d’ésser la segona edició de les Jornades de la Catosfera. Tanmateix, si considerem que el terme “Catosfera”, parit per en Toni Ibáñez, fa referència al món blocaire que publica en llengua catalana, veurem que de Catosfera, les jornades d’en Marc Vidal, en tenen ben poquet. I és que tal com destaca en Marc Belzunces, un 62% dels ponents convidats a les jornades són de webs escrits en castellà. Per tant, les Jornades comptaran amb tan sols un 38% de ponents blocaires que utilitzen la llengua catalana. Sorprenent.

Sigui com sigui, si alguna cosa té la veritable Catosfera és capacitat de reacció. Tot just en arribar a casa he vist que tenia un nou seguidor al Twitter; un tal Vidalesfera’09 (l’humor català que no falti). Entre els twitts del sorneguer internauta hi trobem perles com ara:

“Las ponencias serán mayoritariamente en español no te preocupes. Habilitaremos salas de menor nivel para el folklore autóctono.”

“Necessitem algú amb coneixements de Photoshop per no pixelar els logos del Ministerio, no sigui que no ens vulguin pagar...”

En Marc Vidal, en assabentar-se de l’existència de Vidalesfera’09, ha demanat que canviïn el logotip que han posat al Twitter per tal que la gent no el confongui amb el de les “autèntiques” Jornades. Normal. De tota manera, jo l’insto des d’aquí a que consideri també ell la possibilitat de canviar el nom de les Jornades. Potser en podria dir “Jornades de la blocosfera ibèrica”, o “estatal”, o quelcom similar, car, amb el nom actual, les confusions també seran a l’ordre del dia.

Estimats ‘Ciudadanos’

2009-03-12T17:16:00.001+01:00

El cinisme dels Ciudadanos és un dels cinismes polítics més feixucs i encrespadors que existeixen a casa nostra. Com que aquest és un tema del qual ja he parlat diverses vegades en aquest bloc –tot destapant les grans virtuts del bilingüisme monolingüe que proposen– la meva resposta a la seva nova campanya contra la llengua catalana serà breu, concisa i entenedora. Estimats Ciudadanos:

Independència, també en castellà

2009-03-05T14:52:00.001+01:00

Un recent estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes basat en enquestes del CIS, de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB, i de la UOC, ha revelat que un 31% dels independentistes catalans són castellanoparlants. La dada, mirada tal com raja, pot semblar sorprenent. Ara bé, pensant-ho amb cura, què és el què ens sorprèn? El reclam independentista català es composa –a part d’un considerable contingut identitari i/o sentimental– d’un alt nivell de pragmatisme, tant econòmic com de benestar social. Si tenim en compte que el castellà és un idioma força parlat a Catalunya, per què ens hauria de sorprendre que hi hagi també força castellanoparlants que desitgen el millor pel seu país?

Nou autoretrat del cinisme ‘ciudadano’

2009-03-04T22:17:00.001+01:00

Aquest migdia he comentat la boníssima notícia de la llei que ha de portar la llengua catalana al cinema, com a mínim, en un 50% de les pel·lícules. Doncs bé, aquest vespre, a Vilaweb, ja hem pogut llegir quin és el suport polític que rebrà l’esmentada llei. Els tres partits del govern (PSOE-C, ERC i ICV) i el principal partit de l’oposició, CiU, hi donaran suport. A l’altre bàndol hi trobem els de sempre: PP i Ciudadanos. Sobre el PP, òbviament, res a dir; tothom coneix ja a aquestes alçades quin és el peculiar ideal de bilingüisme que proposen. Ara bé, els Ciudadanos són un partit jove que s’autodefineix com a no-nacionalista, que basa totes les seves campanyes en aquest no-nacionalisme, i que encara té opcions relatives de poder enganyar algun badoc que no sàpiga de què va el tema. “¡Bilingüismo! ¡Libertad!” acostumen a ésser els seus crits de guerra a les súper-manifestacions onanistes que es munten. I quin és aquest bilingüisme i aquesta llibertat? Doncs el bilingüisme consisteix en intentar tornar a imposar la llengua castellana, i la llibertat, en poder anar al cine i triar entre veure pelis en castellà o bé pelis en castellà.

M’encanta que aquests peculiars no-nacionalistes es retratin tan sovint.

S’acosta el cinema en català?

2009-03-04T16:32:00.001+01:00

El conseller de cultura, Joan Manuel Treserras, ha afirmat que la nova llei del cinema que està enllestint el govern –i que es podria aprovar en menys d’un any si s’aconsegueix el consens polític i del sector del setè art– estableix l’obligació de distribuir el mateix nombre de còpies doblades i subtitulades al català que a l’espanyol. Boníssima notícia. ¿És potser l’inici d’una nova era en la què catalans i catalanes veurem respectats els nostres drets lingüístics, si més no al cinema? Esperem que aquesta nova llei arribi a bon port. Ja toca poder veure cinema en la nostra llengua amb normalitat.

Via | Vilaweb

“Na Galiza em galego”

2009-02-16T11:27:00.001+01:00

La gihad panhispànica ja fa temps que està veient lleugerament retallats els seus Drets de conquesta sobre els territoris conquerits, i això, evidentment, no els agrada. El tema de les diverses llengües que es parlen arreu de l’Estat és un dels seus fronts de batalla més cruents i pel que es veu, no només el tenen obert a Catalunya. El nacionalisme espanyol intenta recuperar també el terreny que han perdut a Galícia i –igual com passa a casa nostra– es manifesta camuflat sota el conegut lema bilingüista (i sota la coneguda bandera espanyola) per tal d’intentar imposar de nou la lengua común.

Tot just la setmana passada el partit ultranacionalista UPyD convocà una manifestació espanyolista (amb autocars vinguts d’arreu de l’Espanya profunda i cavernícola per tal d’evitar possibles fracassos), cosa que generà la lògica resposta de col·lectius independentistes gallecs. Però el més curiós del cas no és la contramanifestació galleguista en sí, sinó la manera de contramanifestar-se, amb l’humor com a bandera: els independentistes decidiren disfressar-se d’espanyols casposos. Així, d’una banda es veien casposos ultraespanyolistes disfressats de demòcrates bilingües, i de l’altra, gallecs independentistes disfressats de casposos ultraespanyolistes (guàrdies civils, toreros, bisbes…). El vídeo no té preu.

Si heu vist el vídeo sencer, a part de la “contramanifestaçom ridiculista” també haureu pogut observar la dura repressió que la policia espanyola infligí als contramanifestants en favor de la língua galega.

Via | Directe!cat

Imatges històriques al nou ‘Google Earth’

2009-02-03T13:52:00.001+01:00

Segurament ja us haureu assabentat que ha vist la llum el nou Google Earth i que dues de les novetats més curioses que presenta –a part de l’esperada traducció del programa a la nostra llengua– les trobem en el fet que incorpora la possibilitat de navegar pel fons marí i també la d’explorar el planeta Mart. Tanmateix, jo us vull parlar d’una altra nova funcionalitat de l’aplicació que també resulta força innovadora: la possibilitat de comparar les imatges de satèl·lit actuals amb les d’anys anteriors.

Per a activar la funcionalitat, només cal que fem click al petit rellotge que apareix a la barra d’eines superior:

Tot seguit apareixerà una línea temporal en la què hi podem veure les dates de les captures de satèl·lit antigues, que podrem consultar. Només cal que moguem el punter per la línia fins el punt temporal que ens interessi:

Així, per exemple, podrem observar casos tan curiosos com el del castell de Montjuïc el 2004, quan encara pertanyia al Ministeri de Defensa espanyol i l’Estat en censurava la seva imatge:

Una imatge que contrasta força amb l’actual, ara que el castell ja és propietat de Barcelona.

I per acabar, comentar el lamentable tractament que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva crosta han donat al fet que Google hagi traduït l’eina a la llengua catalana. Tal com assenyala en Marc Belzunces al seu bloc, s’han limitat a dir que el programa és disponible en 40 idiomes. L’espanyolisme subtilment descarat de la Corpo està assolint límits inimaginables.

Google esternuda…

2009-02-01T10:12:00.001+01:00

I no diré que el món es constipa…però gairebé. Ahir a la tarda, una persona la va cagar amb la “greu” conseqüència que totes les webs cercades a Google eren marcades com a perilloses per malware. Fins i tot la pròpia web de Google. El ressò de l’error fou massiu tant a la blocosfera com als webs de notícies. Un petit exemple:

Cal destacar especialment el curiós cas del 3cat24, el web de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè constata l’abast de l’arrelament de la crosta nacionalista a la Corpo. O això, o és que viuen en un estat d’aïllament i d’ignorància total respecte el món i encara no s’han adonat que Google també es pot fer servir en llengua catalana, la llengua pròpia –teòricament– de la mencionada Corporació crostàtica. Retratats queden.

(Click al damunt per a veure més gran)

Llengua cata…què?

2009-01-22T13:09:00.001+01:00

Llegeixo a l’AVUI que un estudi del sindicat Comissions Obreres ha revelat que un 39% dels immigrants no espanyols que treballen a Catalunya no entén el català. Un 50% assegura que sí que l’entén, però tan sols un 6% el parla i només un 5% és capaç de parlar-lo i escriure’l. Lamentable. És obvi que cal una immersió lingüística més profunda per tal d’arribar a més població. Digui el que digui la gihad hispànica, el fet que la llengua pròpia del país sigui tan poc utilitzada per aquest col·lectiu de població activa, és una vergonya que deixa en evidència les greus mancances de les polítiques d’integració, tant socials com lingüístiques, que s’apliquen als nouvinguts.

En això, també va essent hora de començar a ignorar les impertinències i les ximpleries d’aquells que no ens respecten -i que mai no ens respectaran- i de començar a fer la nostra. D’altra manera, perdrem totes les batalles.

124 hores parlant en català, distorsionades per França

2009-01-20T12:47:00.001+01:00

No és cap notícia el fet que a l’Estat francès, la llengua catalana és encara més menystinguda que a l’Estat espanyol. No fa gaire, tanmateix, vam rebre la bona nova que per fi, l’Estat francès, s’avenia a subvencionar el col·legi La Bressola de Perpinyà, la llengua vehicular del qual és el català. Això, però, no sembla haver canviat en absolut la trista actitud dels mitjans de comunicació francesos que prefereixen seguir ignorant -encara que sigui a cop de subtils manipulacions informatives- l’existència del sentiment catalanista dins el seu Estat. El darrer exemple: el de la gesta d’en Lluís Colet, un senyor de Perpinyà que ha entrat al Llibre Guiness dels Rècords gràcies a que ha estat capaç de fer un discurs de 124 hores seguides. Però la llengua del discurs, el català, i la temàtica reivindicativa, amb textos i poesies sobre la història i la realitat catalanes, sembla que no han fet massa gràcia a l’Estat de la Liberté, la égalité i la fraternité. Si més no, als mitjans, que han decidit parlar de l’heroïcitat del ciutadà “francès” però sense mencionar en cap moment que la llengua de la gesta no fou pas la llengua francesa. Subtil i controvertit engany. Hi haurà qui argumentarà que ometre certs detalls no és pas mentir, però és evident que tot depèn dels detalls omesos. Considerant que es tracta d’una República que tan sols reconeix el francès com a únic idioma oficial, no cal ser cap llumenera per a saber quina és la llengua que francesets i francesetes pensaran que ostenta el rècord del discurs de les 124 hores.

Via | Directe!cat

Imatge | Directe!cat

‘La Vanguardia’ en català, més a prop?

2009-01-19T15:06:00.001+01:00

Divendres vaig publicar un apunt titulat “La Vanguardia en català, una mica més a prop” en el qual em feia ressò d’una notícia apareguda a EconomiaDigital (que forma part d’ElDebat.cat) que assegurava que pels volts de Sant Jordi, molt probablement, veuria la llum l’esperada i demandada edició en català de La Vanguardia.

Avui, via Directe!cat, m’adono que la professionalitat de la gent d’ElDebat no seria precisament quelcom per a tirar-hi coets. Casos que personalment desconeixia, com ara el de la mediàtica notícia de la substitució, el 2007, d’Antoni Bassas per Manel Fuentes al capdavant d’El Matí de Catalunya Ràdio (substitució que, òbviament, mai no es produí), posen en dubte la credibilitat i la seriositat d’aquest diari digital. Per tant, el fet que La Vanguardia estigui planejant llançar al mercat una edició en català pels volts de Sant Jordi, tant podria ésser cert com fals. De fet, des de Directe!cat, sense donar massa credibilitat a la notícia d’ElDebat, atribueixen el possible bluf informatiu a un “globus sonda” llençat per La Vanguardia per tal de calibrar quin seria l’impacte mediàtic i social de la possible edició del diari en llengua catalana. Jo, personalment, no crec que l’afer obeeixi estratègies tan retorçades; hi ha qui necessita més audiència i l’esbombament de determinades badomeries pot contribuir notablement a aportar-la. Això és tot.

D’ara endavant vigilaré un pèl més amb les fonts que citi.

‘La Vanguardia’ en català, una mica més a prop

2009-01-16T13:33:00.001+01:00

Un grup del Facebook que compta ja amb 6.406 membres demanant una edició en català de La Vanguardia i el web de traducció automàtica dels continguts del diari a la nostra llengua, són dues de les mesures de pressió que els internautes estem fent servir per a intentar forçar la decisió del Grupo Godó. Però potser no caldrà inventar-se més maneres de reivindicar la causa perquè, segons llegeixo a EconomiaDigital, sembla que finalment s’han decidit a fer-ne una edició en llengua catalana que podria sortir al carrer pels volts d’abril, potser coincidint amb la diada de Sant Jordi. Expliquen també que la decisió havia estat presa ja fa temps, però que amb la difícil conjuntura econòmica actual van veure’s obligats a posposar-ne l’execució.

No cal dir que celebro la decisió; era incomprensible que un diari català no comptés amb una edició en la llengua pròpia del país.

‘Austràlia’, en català?

2009-01-05T15:04:00.001+01:00

Fa uns dies lamentava que hagi de ser notícia el fet que una pel·lícula de renom com “Austràlia”, amb Nicole Kidman com a protagonista, es projecti en català en cinemes catalans. Sí que ha de ser -i és- notícia, però, que del total dels 132 cinemes que hi ha al Principat, “Austràlia” només es projecti en català en 13 sales. En el cas de la província de Barcelona, que és el que conec de més a prop, el film es pot veure en català en tan sols 4 cinemes dels 81 que hi ha, i els 4 són multi cinemes.

Vejam, anem al gra: una entrada de cine és cara, i més en temps de crisi. No és estrany, per tant, que quan hom hi va, exigeixi unes condicions més que acceptables. Vull dir, per exemple, el poder tenir la sensació que som en un cinema i no en una mena de sala d’estar que en ocasions -i no exagero- no supera en amplitud el doble de la saleta de casa. Per anar-hi així, més val comprar-se un home cinema i exprimir al màxim el Bit Torrent.

El més graciós del cas, tanmateix, vindrà quan “Austràlia” desaparegui de la cartellera; hi haurà qui brandirà estadístiques i clamarà als quatre vents que Catalunya no vol pel·lícules en català. Que no us enredin. Les estadístiques són unes altres: la pel·lícula no es projecta en la nostra llengua ni en un 10% dels cinemes catalans. Així, molts no tenen altres opcions que, o bé no anar al cine, o bé veure-la en l'idioma perseguit i criminalitzat.

["Austràlia", tràiler. Youtube, 1 min 30 seg]