El Bloc del Bixo

Doncs no, no ho trobo normal

2009-12-19T09:14:00.001+01:00

Pareu atenció a aquesta falca que emetia per ràdio el PP d’Aragó. És brutal.

La intenció de l’anunci era intentar aturar que els socialistes aragonesos aprovessin una llei de llengües en què els catalanoparlants de la Franja de Ponent –que no són pocs– veiessin mínimament reconeguts els seus drets lingüístics. No ho van aconseguir. La llei va ser aprovada per Les Corts aragoneses abans d’ahir i malgrat no reconèixer el català com a idioma cooficial, sí que es reconeix el dret dels catalanoparlants a adreçar-se a l’Administració aragonesa en llengua catalana o de garantir-ne l’ensenyament. Un petit però rellevant avenç.

Gràcies!

2009-12-18T15:26:00.001+01:00

Aquest matí expressava aquí mateix el meu escepticisme envers la nostra classe política en el tema de la votació de la ILP per a abolir les corrides de toros. Doncs bé, els parlamentaris han rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PSC, PP i Ciudadanos i finalment la ILP tirarà endavant. Encara queda molt, però aquesta és una gran, gran, notícia. Per això, com que no voldria semblar pas un mal educat, vull donar les gràcies a tots els parlamentaris que han votat a favor d’abolir el sadisme i la tortura com a espectacle. A més, també els encoratjo per a que continuïn per aquest camí i facin tot el possible per a tirar endavant la iniciativa. Moltes gràcies!

Abolició

2009-12-18T08:14:00.001+01:00

Catalunya té avui una magnífica oportunitat per a ser una mica més digna i una mica més lliure. Ras i curt. La ILP de Prou, a la qual m’he referit diverses vegades, ha arribat, per fi, al Parlament. Ara són els nostres polítics els qui tenen a les seves mans l’abolició de la tauromàquia, aquesta cruel i sàdica pràctica que quatre esguerrats mentals s’entesten a descriure com a art. Tenen a les seves mans situar Catalunya, de nou, al mapa mundial. Avui, al Parlament, hi haurà més presència de mitjans internacionals que el dia en què es votà el controvertit Estatut d’Autonomia. ¿Decebrem el món, permetent que continuï el sadisme com a espectacle disfressat de tradició? Espero que no, però, sincerament, no hi confio pas gaire en els nostres polítics.

Dit això, m’agradaria comentar el que tant ahir a la nit com aquest matí, he sentit dir en boca d’alguns tertulians i oients de RAC 1. Diuen estar en contra de la tauromàquia –alguna fins i tot diu que ho troba “repugnant”– tanmateix, no ho veuen clar, això de “prohibir”; un oient va trucar i va dir que és que aquesta paraula li sona “supermalament” (i diria que no era en Petri). També argumenten que si es prohibeixen els toros també s’haurien de prohibir, per exemple, les putades a les que sotmeten els ànecs per a fer-ne foie o a les gallines industrialitzades per a que posin ous com qui fa xurros. Hi estic d’acord. Tanmateix, que jo sàpiga, als escorxadors no s’hi cobra entrada ni s’hi ovacionen els botxins com més maregen i torturen els pobres animals. La diferència és, doncs, abismal. Estacionem, si us plau, la hipocresia uns quants dies més, que no vivim pas en una societat sense prohibicions ni restriccions! Si n’afegim una de tan noble i cívica a la llista, no haurem fet res que no sigui evolucionar moralment una miqueta més.

Percepcions del 13-D

2009-12-14T22:20:00.001+01:00

Avís per a navegants: no pretenc fer-ne cap valoració. Si voleu llegir una interpretació objectiva de la jornada electoral, podeu passar-vos pel bloc d’en Xavier Mir (entre d’altres), per alguns articles de la premsa catalana, o bé pels articles d’una gran part de la premsa internacional no-espanyola. Si el que voleu, en canvi, és llegir interpretacions forçament adulterades per a satisfer el vostre ego espanyolista, d’opcions –per desgràcia– tampoc no us en faltaran. Amb aquest breu (ho provaré) apunt, només vull plasmar un parell de percepcions i sentiments que he tingut durant el dia d’avui:

Em fot ràbia que cap dels blocs espanyols que llegeixo –que no són pocs– s’hagi dignat a fer ni un petit apunt sobre la qüestió. Desgraciadament, formen part del mateix tipus de progressia que els actors espanyols: no dubten en recolzar els drets d’una marroquina, els drets dels internautes, o els drets dels pèls del nas, però als drets dels catalans que els donin pel cul. Prenc nota.
M’agradaria que TV3 continués el camí encetat ahir i continués informant de tot allò que interessa els catalans i catalanes, i no només sobre el que li roti dels pebrots a en Joan Ferran.

La independència comença a estar força madura, caurà més aviat que no ens pensàvem. Temps al temps.

13-D, benvinguts a la democràcia!

2009-12-13T08:51:00.001+01:00

Avui és 13 de desembre de 2009, el dia en què catalans i catalanes de 166 municipis d’arreu del territori tenen l’oportunitat de votar si volen que Catalunya esdevingui un Estat integrat en la Unió Europea. Des d’aquí els faig saber a tots i totes que són uns afortunats i els animo a anar a votar, sigui quin sigui el sentit del seu vot. Som moltíssimes les persones que voldríem ser al vostre lloc; no deixeu passar l’oportunitat d’expressar-vos!

De moment, les sensacions són bones. Boníssimes. Ahir ja va decidir el primer poble; el poble més petit de tot el país: Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. Els resultats, excel·lents: 90% de participació; 18 vots al Sí i 1 vot al No. Però no només són sensacions bones pels resultats en aquest petit poble; el feeling és boníssim perquè estem aconseguint el ressò mediàtic que desitjàvem, a nivell europeu i mundial. Ahir, a falta d’un dia per a la gran majoria de consultes, diversos mitjans d’arreu d'Europa parlaven de les ganes de decidir del poble català. Entre tots ells, personalment, en destaco l’editorial en què el conegut diari francès ‘Le Monde’ instava la Unió Europea a no obviar el que està passant a Catalunya. Si en voleu més, en aquesta pàgina de Vilaweb hi podeu veure un recull de notícies sobre els referèndums, aparegudes a la premsa internacional.

En fi, avui serà un gran dia. I si voleu anar seguint com van les eleccions, ho podreu fer des d’aquí mateix, al lateral del bloc, on hi he inserit un giny ideat per Reagrupament.cat, en el qual hi podreu anar llegint els resultats en temps real, actualitzats cada 5 minuts.

Salut i democràcia!

L’encaix inexistent

2009-12-12T09:05:00.001+01:00

Si hi ha quelcom que emprenyi més els espanyols espanyolistes que una victòria blaugrana a Europa, és el fet de no poder-se’n omplir la boca dient que ha guanyat “un equipo español”. I bé que ho proven, però no se’n surten. I si a sobre, en acabar un partit a Ucraïna, el tècnic blaugrana decideix defensar la nostra llengua tot dient que “som un país amb llengua pròpia i quan sortim, els que la fem servir, la parlem”, els senyorets de, per exemple, el Marca, treuen foc pels queixals. I no se’n saben estar. Ens diuen que no s’ha de mesclar esport i política, però ells no en deixen passar una i en fan un bon titular:

Evidentment, la gihad panhispànica no pot estar-se de comentar la notícia amb la bilis corresponent. Observeu, si us plau, en quin sentit giren el 90% de comentaris dels espanyols a la “notícia”.

Però la “no-mescla” espanyola d’esports i política no acaba en l’afer lingüístic. En Laporta, de coneguda ideologia independentista, tampoc no escapa d’ésser clavat en el punt de mira dels gihadistes:

Un gran titular per a un diari esportiu que pretén abanderar l’apoliticisme, i tant que sí. La caverna, òbviament, tampoc no pot evitar transcriure les cagades mentals en forma de comentaris. No se’n saben avenir. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

En fi, tot això no pretén ser res més que un nou reclam per animar els afortunats que avui, demà o quan sigui, podran votar si volen o no volen seguir sent espanyols. Realment hi ha algú que cregui que hi encaixarem algun dia, a Espanya?

Benvolguts governants…

2009-12-07T07:34:00.001+01:00

Probablement no us n’heu adonat, però…

1984 no estava pensada per a ser un manual d’instruccions!

Vist a MangasVerdes

L’hora de marxar, més a prop que mai

2009-12-03T08:11:00.001+01:00

No és pas el primer cop que la Universitat Oberta de Catalunya publica un estudi sociològic sobre els resultats d’un hipotètic referèndum d’independència. Aquesta vegada, però, l’estudi en qüestió és titllat de “macrosondeig” i de “retrat sociològic de grans dimensions” pel diari Avui, gràcies al bon nivell d’aprofundiment que mostra. Els resultats, demolidors: un 50,3% dels ciutadans enquestats votaria a favor de la independència de Catalunya; un 24,6% s’abstindria; un 17,8% hi votaria en contra i un 5,8% no sap què faria. La independència assoleix la majoria i sense haver-ne fet campanya –al menys, no intensament.

Una altra dada altament motivant és el fet que un 80% dels enquestats es mostra a favor que Catalunya decideixi lliure i democràticament el seu futur. Un 80% dels ciutadans, en favor de la democràcia.

(Clic al damunt per a veure-la més gran)

Suposo que ara entendrem una mica millor perquè les consultes del 13-D fan tant de pànic a segons quines persones.

(Vinyeta del Bloc d'en Puigbert)

La veritable dignitat de Catalunya

2009-11-29T21:50:00.001+01:00

Perquè som molts els qui pensem que el famós editorial conjunt de la premsa catalana cercava la nostra dignitat en un camí on mai no la trobarem.

Via | @xaviermir | El cop d’ull

La gallina ha dit que no. Visca la selecció!

2009-11-15T08:45:00.001+01:00

Es caguen les calces, s’acoquinen, s’acovardeixen; polititzen l’esport.

Aquesta imatge reflecteix el patètic espectacle que perpetrà ahir la selecció espanyola de futvòlei quan arribà el moment d’enfrontar-se amb la selecció catalana. No s’hi presentaren. Òbviament, els culpables d’aquest ridícul no són en pas els jugadors espanyols, que de ben segur que com qualsevol bon esportista, haurien deixat les pors al vestidor. El culpable és el de sempre. Aquell qui no ens permet d’expressar lliurement la nostra voluntat tampoc vol que tinguem les nostres seleccions esportives; l’Estat espanyol. A Nació Digital hi podem llegir la carta en què el Consejo Superior de Deportes amenaça, fins i tot penalment, els jugadors espanyols que tinguessin la gosadia de disputar el partit contra Catalunya. Ignoro si també els van posar un cap de cavall al llit mentre dormien, però no m’estranyaria.

De tota manera, mirant pels interessos actuals i futurs de la meva selecció nacional, jo animo des d’aquí l’Estat espanyol perquè continuï amb aquesta actitud de cagarines constants envers la nostra selecció. Ahir, gràcies a la seva covardia, vam passar directament a quarts de final.

Democràcia tot just d’aquí un mes

2009-11-13T08:11:00.001+01:00

Democràcia real, de veritat; democràcia en què 194 afortunats municipis podran decidir què són i què no són. Que es tracti d’uns referèndums no-vinculants és una qüestió de poca rellevància encara. El que realment importa és que continuem recorrent el nostre camí.

Tasques parlamentàries

2009-11-08T08:01:00.001+01:00

“Després se'n tornà ràpidament al munt de cendres nacional, i es posà a remenar-lo altra vegada per trobar-hi el que cercava, tot procurant de llançar pols als ulls dels altres que, com ell, cercaven també el que els convenia; és a dir, reprengué les seves tasques parlamentàries.”

Charles Dickens a “Temps difícils”

La ‘lengua de encuentro’

2009-11-07T08:45:00.002+01:00

Navegant per la xarxa m’he topat de casualitat amb un vídeo de Sa Majestat el Molt Honorable, Excel·lentíssim i Campechano Rei de les Espanyes, el so del qual ja coneixia gràcies a una coneguda cançó dels valencians Obrint Pas. Es tracta d’una part del discurs que el monarca espanyol pronuncià durant el lliurament del Premio Cervantes del 2001.

[Youtube, 20 segons]

Sens dubte, es tracta d’un document que mereix un lloc d’honor en aquest humil bloc.

Copenhagen

2009-11-03T15:02:00.001+01:00

Ahir, en sentir que el futur “Protocol de Copenhagen” està destinat a substituir –amb el suposat vist i plau dels EUA– el menystingut “Protocol de Kyoto”, la meva ment perversa esbossà les següents imatges:

Ara:

D’aquí uns dies:

Pau a Facebook

2009-11-02T08:12:00.001+01:00

Els grans conflictes violents que pateix el món, siguin pel motiu que siguin, acostumen a ser instigats pels poderosos, pels governants. Són ells els qui enfronten la població per tal d’acomplir les seves idees polítiques, religioses o econòmiques. Els ciutadans “normals”, però, sovint no comparteixen aquest odi que els diuen que han de sentir pel seu veí i creuen que els conflictes no s’haurien d’intentar resoldre per cap via que no fos la pacífica.

Facebook vol corroborar aquest punt de vista mitjançant un projecte anomenat Peace on Facebook, que recopila el nombre d’amistats sorgides a la seva xarxa entre persones suposadament encausades en un conflicte violent, i en fa gràfiques:

Molt interessant.

Via | Vilaweb

PSC: Primeres traves a l’abolició de la tortura

2009-10-31T12:55:00.001+01:00

M’ho temia. El fet que els dos partits amb més escons al Parlament de Catalunya donessin llibertat de vot als seus parlamentaris en la votació de la ILP de Prou.cat per a abolir la tortura i assassinat de braus a Catalunya, no em feia presagiar res de bo. Era d’esperar que el partit espanyolista no s’acontentés amb això, puix en les seves files hi militen partidaris del cruel sadisme envers els animals, com ara en David Pérez Ibáñez –a qui ja vaig dedicar un apunt en el seu dia– o el mateix Molt Honorable President de la Generalitat. Òbviament, que el president sigui un afeccionat a la tortura de braus, pesa molt. Per això, el PSC ha decidit presentar una esmena a la totalitat contra la ILP (a la qual hi donen suport 180.000 persones) i així intentar evitar que s’arribi a votar al Parlament.

No cal dir que aquesta actitud em sembla deplorable i impròpia d’un partit suposadament progressista, com ens volen fer creure que són aquests del PSC. De tota manera, encara que no fructifiqués aquesta ridícula esmena a la totalitat dels espanyolistes, vull reiterar el meu –malaurat– escepticisme envers la causa abolicionista; son massa les vegades en què els nostres polítics han demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies, no saber donar sortida a les reivindicacions de la ciutadania. Per tant, tenint sobretot en compte que CiU tampoc no ha tingut prou coratge per a manifestar-se obertament en contra de la tortura envers els animals, cal que ens preparem per a encaixar una nova decepció de la nostra classe política.

Via | @xaviermir ; Directe.cat

El ‘manifiest’ dels ‘Ciudadanos’

2009-10-27T16:18:00.001+01:00

Els Ciudadanos ja han demostrat diverses vegades la gran “estima” que tenen per la nostra llengua. Aquest cop, però, la cosa clama al cel. Vegeu la propaganda del nou manifest de la formació espanyolista, titulat “Catalunya som tots”.

Primer, la versió en castellà.

Ara, la versió en català.

Traducció: “Descobreix [en lloc de ‘descubreix’] el manifest [en lloc de ‘manifiest’] “Catalunya som tots” i [en lloc de ‘y’] contribueix donant-hi [en lloc de ‘donant’] el teu suport [en lloc de ‘recolzament’]”

“Descàrrega [en lloc de ‘download’]”

6 errades en tan sols 13 paraules. Aquest és el bilingüisme que pregonen els Ciutadans de pacotilla; el bilingüisme on el català és, com a molt, un bast dialecte del castellà; el bilingüisme on el català és la llengua que parla el Montilla del Polònia. Al text d’aquest estrany manifest, òbviament, jo no hi entraré –no vull que se’m regiri l’estómac– però els de Directe!cat asseguren que n’hi ha per cagar-s’hi.

Actualització: Les captures han estat fetes aquest matí i ara, que són gairebé les quatre de la tarda, comprovo que els de Ciudadanos han estat prou hàbils com per a corregir el nyap de cartellet que havien fet, però també prou tanoques com per a no corregir-ne tots els errors:

Impressionant.

Cinema en català: utopia o realitat?

2009-10-22T08:18:00.001+02:00

Ahir tots els mitjans en parlaven. De fet, ja fa temps que el govern va dir que ho impulsaria: una llei que garanteixi que com a mínim un 50% de les estrenes cinematogràfiques estaran doblades o subtitulades en català. Avui, però, ja he sentit a El Món a RAC 1 les primeres veus enraonadament escèptiques amb el marc que proposa aquest projecte de llei. Es preveuen grans sancions per a les Majors nord-americanes –llegeixi’s “meigiors” i entengui’s com a “majors pesseteres”– que estrenin més de 16 còpies al Principat i que no compleixin la nova llei. Fins aquí perfecte, ja que és evident que sense sancions, la llei no la compliria ni en Ventura Pons. Ara bé, què passa si les meigiors decideixen donar-nos pel sac i no estrenar els seus films a Catalunya? O si en distribueixen tan sols 15 còpies per a tot el país? En ambdues situacions, segurament, poques hores duraria la nova llei. També podria ser, en el millor dels casos, que decidissin acomplir-la però seguint doblant poques –poquíssimes– pel·lícules i optant per la subtitulació, que segurament els sortirà molt més barata, però que no “arriba” a tanta gent com un bon doblatge.

Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa. I malgrat que el conseller Tresserras diu que es mantindran ferms i que faran passar els iankis per l’adreçador, a mi, per desgràcia, tot això continua sonant-me a utopia. Potser l’única sortida que ens queda, si volem cinema en català, és marxar a les Amèriques, colonitzar-les, i imposar-los brutalment el nostre idioma. El temps dirà.

‘Los Otros’ de la Franja

2009-10-21T15:16:00.001+02:00

El president de l’Aragó, Marcelino Iglesias (natural de Bonansa, Franja de Ponent) ha impulsat un controvertit projecte de Llei de llengües que pretén definir la llengua catalana com a també “pròpia” de l’Aragó –ni tan sols rebria el qualificatiu d’oficial, malgrat l’evidència que el català es parla en part del territori. Com us podeu imaginar, ja hi ha qui ha posat el crit al cel davant d’aquesta temptativa de fer respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. És el cas del Partido Aragonés (PAR), liderat pel vicepresident del govern aragonès, José Ángel Biel, que es mostra obertament en contra del reconeixement del català (apunt al seu bloc personal). La postura del senyor Biel i afins, tan poc propera a la realitat lingüística de la Franja, és el que ha motivat els gags que veureu a continuació, basats en la reeixida pel·lícula “Los Otros”.

Tot plegat és fruit del programa “Oregón Televisión”, de la cadena “Aragón Televisión”; podríem dir que es tracta d’una mena de Polònia aragonès. No us ho perdeu.

[Youtube, Recomanat en HQ]

Via | Directe!cat

69 anys i com si res

2009-10-15T08:08:00.001+02:00

Avui fa exactament 69 anys que el president Lluís Companys fou afusellat per la dictadura espanyola, al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. Es tracta de l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme. 69 anys més tard, i vivint en una suposada democràcia, Espanya continua sense anul·lar el judici sumaríssim que la dictadura aplicà al President. De moment, s’han limitat a lliurar a la seva néta –a Mèxic, tot just ahir– el text que la llei de memòria històrica anomena “certificat de reparació i reconeixement personal”; un text de només 16 línies en què ni tan sols s’esmenta el càrrec democràtic de President de la Generalitat, que ostentava Companys en el moment de l’afusellament.

No és que ens calgui cap document ni cap anul·lació per part de la Justícia espanyola. Sincerament, tant me fot el que diguin. Nosaltres sabem ben bé qui era Companys i qui són els seus jutges i assassins. El fet que Espanya segueixi sense anul·lar-ho i condemnar-ho és un fet destacable només com a una prova més de la pobra qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

‘Twitter’ com a eina d’internacionalització

2009-10-14T15:47:00.004+02:00

Ahir, en Xavier Mir es va posar en contacte amb mi via correu electrònic per a parlar-me de futures campanyes sobiranistes al Twitter. La proposta que fa (llegiu-ne l’apunt del seu bloc) és força enraonada; l’ha elaborada a partir dels resultats d’un parell de proves pilot i s’adapta –trobo– a les possibilitats i dimensions de la twittesfera catalana. L’estratègia, doncs, s’allunya de la gairebé utòpica idea de fer entrar paraules als trending topics i estableix altres objectius més assequibles però d’igual o similar impacte, si la coordinació és bona.

A continuació, adjunto un arxiu en pdf, elaborat pel mateix Xavier Mir, en el qual s’hi explica tot de manera més detallada.

(Cliqueu damunt la icona d'abaix a la dreta per a veure'l a pantalla completa)

Si teniu compte a Twitter no dubteu en afegir-vos al grup; si no en teniu, considereu això com una bona excusa per a començar a familiaritzar-vos-hi.

El fracàs d’un Imperi

2009-10-12T12:10:00.001+02:00

Avui, dia 12 d’octubre de 2009, aprofitant que els veïns espanyols es troben abstrets celebrant la grandesa de la seva nació –via desfilades militars (violència d’Estat), graderies plenes de casposos radioactius i una pobra cabra maltractada– voldria penjar aquí una bonica imatge animada per a recordar-los que per aconseguir el nostre objectiu, a nosaltres, no ens caldran fusells ni tancs:

Vist al Bloc d’en Jordi Rosell, gràcies a un re-twitt d’@elur.

Benvinguts a Barcelona, capital mundial

2009-09-27T17:42:00.001+02:00

Turista! Vingui a Barcelona, capital mundial de la lladromàquia! Senti el veritable rau-rau d’emoció al seu estómac mentre intenta endevinar en quin moment li desapareixerà la cartera de la butxaca o la càmera del coll.

Gaudeixi passejant de nit per les conegudes Rambles mentre enforteix el seu esperit amb la professionalitat de les nostres prostitutes. No és necessari pagar llit, no és necessari tenir cotxe. A Barcelona, l’acció passa al mateix carrer!

Adquireixi un barret de mexicà, producte típic de la terra, en una de les moltes botigues de souvenirs regentades per barcelonins de soca-rel.

Prengui’s una llauna de cervesa tot passejant pel barri gòtic i no es preocupi si l’assetgen ganes d’orinar. Els carrers estrets seran la seva latrina privada!

Acudeixi a les famoses paradetes d’animals de la Rambla i faci la seva aposta: quants animals és capaç d’encabir l’ocellaire en una paradeta de tan reduïdes dimensions? Quants cadàvers d’animals morts o semi-morts alberguen els contenidors d’escombraries més propers? De ben segur que els números reals superen amb escreix les seves ètiques expectatives!

I si encara vol més espectacle amb animals com a protagonistes, no el decebrem pas! Faci una volta pel zoològic i llenci pilotes de goma a l’elefanta Susi o a la seva nova companya, si té sort potser podrà veure com els veterinaris del parc maten un elefant davant dels seus nassos!

Si plou i fa fred no podrà anar a la platja, però no desesperi! Què li semblaria una passejada fins el Centre d’Acollida d’Animals (el que abans coneixíem com a “gossera”) de la ciutat? Allà, els animals s’hi moren de fred, però els encanta tenir visites!

I com a culminació de l’estada, gaudeixi dels avantatges que suposa visitar una ciutat antitaurina. Consulti el calendari i comprovi quin dia hi ha programada la propera corrida del mediàtic José Tomás, un dels més cruels i sàdics torturadors i assassins de braus.

Això sí! Aprofiti a visitar-nos abans no se celebrin unes noves eleccions municipals! No fos cas que barcelonins i barcelonines obrissin els ulls i s’acabés la bicoca!

‘Telemadrid’: manipula que fa fort

2009-09-20T10:01:00.001+02:00

Via el bloc d’en Xavier Mir arribo al vídeo que veureu a continuació. Ens mostra el diferent tractament que va tenir la consulta sobiranista d’Arenys de Munt, en diverses televisions. Òbviament, era d’esperar que cada cadena tractés la consulta democràtica de diferent manera, depenent de la nacionalitat o del punt de vista polític sota el qual actuen els periodistes. Però quan aquest tractament va més enllà de donar un simple punt de vista subjectiu, la cosa esdevé en manipulació periodística, en enganys i injúries injustificades. Aquest és el cas de TeleMadrid, emissora que a diferència de LaSexta, TVE o TV3, decideix ultrapassar els límits de tot bon periodista i titllar directament els independentistes de radicals violents que impedeixen la reportera de fer una connexió en directe. Curiosament, quan mostren les imatges del que ha passat, una veu en off s’encarrega de narrar unes amenaces i unes coaccions que en cap moment s’aprecien a les imatges ni al so ambient. Més aviat sembla tot el contrari, tal com passa en els casos de la resta d’emissores, les persones que s’apleguen vora la reportera només esperen que connectin la càmera per a expressar l’alegria que els produeix el fet de poder assistir al primer referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

[Youtube, 11 minuts]

La manipulació periodística i l’engany són algunes de les poques armes que tenen a l’abast per a fer front a la democràcia.

Profeta

2009-09-19T16:16:00.001+02:00

Público.es, dia 15 de setembre de 2009:

Avui.cat, dia 19 de setembre de 2009

El senyor Zapatero, a part de la política, segur que podria exercir d’altres professions. La de profeta, però, millor que no la contempli.