El Bloc del Bixo

Apple, el català i el gos de l’hortolà

2009-09-19T10:30:00.001+02:00

Fa unes setmanes, tot navegant per la blocosfera, vaig llegir aquesta frase que feia referència a l'estratègia corporativa i l’impacte social de tres importants companyies:

“Microsoft és la nova IBM, per tant, Apple és la nova Microsoft i Google és la nova Apple.”

No sé si la frase és del tot encertada, però el fet és que Apple és, de les quatre multinacionals esmentades, la que menys respecte mostra cap a la nostra llengua, puix que no la inclou en cap dels seus productes, ni de fàbrica, ni via pedaços com fa Microsoft. El veto a la nostra llengua –i no a d’altres de menys parlades com ara el tibetà, el gal·lès o el hawaià– ve imposat, com era d’esperar, per Apple España, que segons llegeixo en un article d’en Matthew Tree, té la suficient autonomia respecte d’Apple Computer com per a continuar imposant el castellà per damunt de la resta de llengües oficials de l’~~Imperi~~ Estat.

Que no es contempli oficialment la llengua catalana als productes d’Apple no vol dir, òbviament, que no els puguem traduir d’altres maneres. Un exemple claríssim és el d’iPhoneCat, una aplicació ideada desinteressadament per usuaris catalanoparlants, que tradueix l’iPhone/iPod Touch al català. Per a instal·lar-la, però, caldrà fer jailbreak, és a dir, que no la podem utilitzar de manera natural al nostre dispositiu tal com surt de fàbrica, sinó que ho hem de fer “per la porta del darrere”.

Fa un parell de dies, al bloc d’Apple en català, els desenvolupadors de l’iPhoneCat explicaven que els manquen recursos, equip, i com que ells no poden posar-hi més diners, preguntaven als lectors i lectores què els semblaria pagar 1 euro per a traduir el seu iPhone/iPod Touch. “Si ens gastem aquesta quantitat a l’App Store en qualsevol app perquè no la podem gastar per tenir el nostre telèfon en català?”, comentaven. I és cert. És més, atès que Apple no vol considerar l’opció d’incloure el català de fàbrica, no podrien, al menys, deixar que la gent d’iPhoneCat pengés la traducció a l’App Store per a que tots i totes ens la poguéssim instal·lar de manera “legal”? No els costaria ni un duro! Doncs això tampoc no és possible. A l’App Store hi podem trobar aplicacions ximples d’escassíssima –o inexistent– utilitat (com ara una per a fer veure que bevem cervesa) però no una traducció al català perquè tal i com em va explicar en Miquel Labòria, “l’iPhoneCat modifica fitxers del sistema i Apple no deixa que cap app accedeixi al sistema directament”.

En fi, que ni ho tradueixen ells ni deixen que ho tradueixi ningú. En castellà, diríem que Apple és com “el perro del hortelano, que ni come ni deja comer”.

Portàtils lleugers de roba

2009-08-29T11:07:00.002+02:00

Aquesta imatge que veieu aquí al damunt (i moltes altres de similars i d’igualment suggerents) no formen part de cap campanya publicitària de roba interior per a dona de Calvin Klein –malgrat que hi hauria posat la mà al foc. Es tracta de la genial idea de la gent de Moko (curiós nom, per cert), que han decidit de fer servir noies gairebé nues i en postures sexys per a anunciar un netbook Asus. Ignoro si Asus hi ha donat el vist i plau.

Jo no hi entenc massa en aquest tipus de portàtils –tan ultraportàtils– i l’única cosa que em suggereixen aquestes senyoretes és que ha de tractar-se d’uns ordinadors veritablement dolents, inútils i lletjos, perquè per tal de publicitar-los hom ha de recórrer al denigrant estereotip de la dona com a reclam sexual, en lloc de dedicar-se a parlar de les especificacions i el potencial de la màquina. A més a més, si posem per cas que aquesta estratègia sexista funciona, és destacable el fet que d’aquesta manera marginen un important sector de la societat. Què me’n dieu dels gais i de les dones heterosexuals? Que no fan servir portàtils? O és que el senyor Moko ja està preparant uns anuncis amb paios que marquin paquet?

Per a acabar, comentar que a Alt1040 –el lloc on he topat amb els anuncis– han plantejat una enquesta sobre aquest tipus de publicitat. El resultat, en el moment d’escriure aquestes ratlles, m’ha deixat entreveure que la majoria de lectors i lectores del mencionat bloc fan servir el cervell només com a segona opció de raonament.

I vosaltres, què en penseu?

Descodificadors de TDT, estafa contínua

2009-08-27T10:02:00.002+02:00

La TDT, què voleu que us digui, mai no m’ha caigut simpàtica. Es veu millor, més nítida, que l’analògica, és cert, però el retard perpetu de dos o tres segons respecte del temps real és quelcom que sempre he entès com una passa endarrere. Sincerament, preferiria veure els partits de futbol en qualitat analògica, però poder cridar “gol” quan el canten els afeccionats a l’estadi, digueu-me perepunyetes.

Un altre motiu de recança contra l’imperi de la televisió digital me’l dona ara l’afer de Gol TV, la primera cadena estatal “de pagament” per TDT. Resulta que el descodificador de senyal digital que vas comprar-te fa uns mesos a corre-cuita –espantat per si un dia et llevaves i el teu televisor s’havia convertit en una capsa de cartró– pot perfectament ser que ara no et serveixi si vols veure el canal Gol; és necessari que disposi d’una ranura per a introduir-hi una targeta. I jo em pregunto: per què als anuncis de l’apagada analògica no se’ns informava de tot això? ¿Que potser ens volen fer creure que no ho sabien, les autoritats, que ens estaven venent descodificadors parcialment inútils arreu del país? I tant que ho sabien. I això no és tot. Aneu amb ull, perquè si ara us compreu un descodificador amb ranura incorporada, pot ser que d’aquí dos dies també l’hàgiu de llançar a les escombraries. Perquè dos metafòrics dies és el que tardarà en aparèixer una cadena d’emissions digitals en alta definició i aleshores –ai!– tu, pobre passerell, hauràs de continuar veient les cadenes de “no-alta-definició” perquè el teu flamant aparellet no dóna per a més.

Tota aquesta enganyifa comercial-tecnològica queda il·lustrada perfectament amb aquestes genials vinyetes de Jesús Martínez del Vas, vistes a Microsiervos.

WiTricity, electricitat sense cables d’aquí a 18 mesos?

2009-07-29T12:24:00.001+02:00

Segurament tots i totes estaríem d’acord en que la part posterior dels nostres ordinadors, televisors, cadenes de música, etc, etc, etc, seria molt més agradable a la vista i molt menys embolicada si no fos un niu de cables entestats a enredar-se contínuament. És cert que per a estalviar-nos uns quants metres de fil, existeixen, per exemple, teclats i ratolins wireless per al nostre ordinador; impressores i routers Wi-Fi; auriculars sense cables per a la tele i la cadena de música; tota mena de dispositius connectables per Bluetooth o els omnipresents telèfons mòbils. Tot i així, hi ha uns cables que fins el dia d’avui són indispensables en un moment o altre: els cables del corrent elèctric. Ara, però, sembla que si tot va bé, d’aquí a 18 mesos aquests cables podrien començar a desaparèixer de casa nostra gràcies a WiTricity, l’electricitat wireless.

L’alimentació elèctrica sense fils es podrà utilitzar, òbviament, per a distàncies curtes i es transmetrà, segons Alt1040, mitjançant la “ressonància magnètica d’acoblament”, que diuen que és quelcom similar a les ones de ràdio. És també a Alt1040 on asseguren que podríem començar a veure aquesta innovadora tecnologia d’aquí a tan sols 18 mesos.

Si la tecnologia continua evolucionant…

2009-04-26T15:29:00.001+02:00

Fa un parell de dies us vaig posar un curiós vídeo promocional de Visa, en el qual es jugava amb la idea que la tecnologia hagués parat d’evolucionar fa 20 anys. Avui, us proposo just el contrari. Quina influència tindrà la tecnologia, segons Microsoft, en la futura vida quotidiana de les persones?

[A glimpse ahead. Youtube, 5 minuts i 49 segons. Disponible (i recomanat) en HQ]

Si el futur que ens espera és la meitat de vistós i de pragmàtic del que es veu al vídeo –amb pantalletes i vidres tàctils per tot arreu– la cosa pinta, si més no, entretinguda.

Via | VidaDigital

Si l’evolució tecnològica s’hagués aturat fa 20 anys…

2009-04-24T13:42:00.001+02:00

[Youtube, 1 minut i 1 segon. Disponible en HQ]

Curiós vídeo promocional de Visa. Intenta reflectir com seria el món si la tecnologia hagués deixat d’evolucionar fa temps. (El que no acabo d’entendre és això de poder parlar pel carrer amb un telèfon fix. Quin embolic de cables, no?).

Via | Microsiervos

El pen drive “intel·ligent” de Fujitsu

2009-04-19T15:14:00.001+02:00

Molt interessant el nou concepte de memòria USB que vol implementar la gent de Fujitsu. Es tracta d’un pen drive “intel·ligent” que podria, entre d’altres coses, ésser programat per a esborrar les dades del seu interior en cas que es connectés a un ordinador “no autoritzat” o també després d’un cert període de temps, gràcies a una tecnologia a la què anomenen File Redirect Technology. Així podríem evitar la preocupació –que cal sumar a la mala llet que provoca perdre el pen– de que algú pugui tafanejar les nostres dades privades.

En fi, només es tracta d’un concepte, però m’ensumo que podria tenir força èxit.

Via | Microsiervos

Enllaç | El concepte explicat al web oficial de Fujitsu

El gadget que et dóna un “sisè sentit”

2009-02-08T10:00:00.001+01:00

Imagineu que sou en una llibreria intentant triar un bon llibre i que en agafar-ne un, automàticament, a la portada hi apareix projectada la valoració que ha obtingut segons un bon lloc web de crítiques. O que esteu llegint el diari i en lloc d’imatges estàtiques, vosaltres hi veieu vídeos. ¿I què me’n diríeu de poder fer fotografies amb tan sols dibuixar un marc amb les vostres mans? ¿I de poder trucar pel mòbil pitjant uns números projectats damunt les vostres mans? Probablement em prendríeu per boig, per un fanàtic de la ciència ficció, però si us mostro un parell de vídeos sobre el funcionament d’un gadget desenvolupat per la gent del MIT (Massachusetts Institute of Technology) que confereix les mencionades qualitats al seu portador, segurament pensareu que la ciència ficció, de vegades, es converteix en ciència i prou.

Com ja haureu deduït, el curiós gadget està format per un projector, una càmera i un telèfon mòbil amb connexió a Internet –que, òbviament, és d’on es treuen totes les dades projectades, vídeos, etc.

Ara per ara, l’única pega que hi trobaria en tot plegat és en el fet que segurament és una mica incòmode –o una mica freak– això d’haver d’anar amb el projector penjant del coll. Però bé, potser amb el temps es podria substituir per unes ulleres, o quelcom similar, on hi poguéssim veure les dades. O potser això sí que ja és massa fantàstic?

Via | Engadget

Imatges històriques al nou ‘Google Earth’

2009-02-03T13:52:00.001+01:00

Segurament ja us haureu assabentat que ha vist la llum el nou Google Earth i que dues de les novetats més curioses que presenta –a part de l’esperada traducció del programa a la nostra llengua– les trobem en el fet que incorpora la possibilitat de navegar pel fons marí i també la d’explorar el planeta Mart. Tanmateix, jo us vull parlar d’una altra nova funcionalitat de l’aplicació que també resulta força innovadora: la possibilitat de comparar les imatges de satèl·lit actuals amb les d’anys anteriors.

Per a activar la funcionalitat, només cal que fem click al petit rellotge que apareix a la barra d’eines superior:

Tot seguit apareixerà una línea temporal en la què hi podem veure les dates de les captures de satèl·lit antigues, que podrem consultar. Només cal que moguem el punter per la línia fins el punt temporal que ens interessi:

Així, per exemple, podrem observar casos tan curiosos com el del castell de Montjuïc el 2004, quan encara pertanyia al Ministeri de Defensa espanyol i l’Estat en censurava la seva imatge:

Una imatge que contrasta força amb l’actual, ara que el castell ja és propietat de Barcelona.

I per acabar, comentar el lamentable tractament que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva crosta han donat al fet que Google hagi traduït l’eina a la llengua catalana. Tal com assenyala en Marc Belzunces al seu bloc, s’han limitat a dir que el programa és disponible en 40 idiomes. L’espanyolisme subtilment descarat de la Corpo està assolint límits inimaginables.

La presa de càrrec d’Obama, en alta definició

2009-01-28T13:27:00.001+01:00

Realment impressionant aquesta fotografia panoràmica a la qual he arribat via Buscant a Wally. La qualitat del zoom que s’hi pot fer és espectacular.

(Feu-hi click al damunt per veure la imatge original)

La imatge és obra d’en David Bergman, que l’ha obtinguda –òbviament– a partir de la unió de diverses fotografies. La resolució final és de 1474 megapíxels (una barbaritat). Vegem una imatge “lleugerament” ampliada a tall d’exemple:

Impressionant.

‘Clam’, la càmera fotogràfica de doble òptica

2009-01-25T09:47:00.001+01:00

Per a evitar confusions, ja avanço que aquest gadget no té res a veure amb en Clam, aquell inquietant ciclop que exercí de mascota del Barça durant l’any del centenari. No us espanteu.

Es tracta d’un original concepte de càmera fotogràfica, ideat pel coreà Gowoon Jeong, que té la peculiaritat de disposar d’una doble òptica. La carcassa és mòbil, s’obre com una mena de llibre, de manera que al què seria la portada hi ha una lent i a la contraportada, una altra. Això, per exemple, ens permetria de fer fotografies panoràmiques si obríssim la carcassa del tot, o gairebé del tot.

L’altre curiós avantatge d’aquesta doble òptica el trobem en el fet que podríem fotografiar-nos a nosaltres mateixos, mentre fem una foto a un paisatge o a algú altre; “caçar el caçador”, com diuen a Píxel y Díxel. Això seria possible, com ja haureu imaginat, si realitzéssim una captura amb la carcassa totalment tancada, així les lents “apuntarien” en sentits totalment oposats l’una de l’altra.

Una interessant manera d’entendre la fotografia digital que, per ara, tan sols és un concepte. Vejam si d’aquí un temps ho podem veure a les botigues.

Via | Píxel y Díxel

La càmera que caga fotos

2008-12-11T13:51:00.002+01:00

L'empresa japonesa Takara Tomy ha tret al mercat una càmera de fotos digital anomenada Xiao Tip5-21 que té la peculiaritat de permetre'ns imprimir les fotos acabades de prendre. A l'estil Polaroid, per entendre's, però a una mida d'impressió més reduïda.

A més, l'anunci publicitari que Takara Tomy ha fet de la càmera no té preu. Vegeu de quina manera tan peculiar s'imprimeixen les fotografies...

La càmera, a més de tenir la funcionalitat d'imprimir imatges, compta amb una resolució de 5 megapíxels, una pantalla LCD de 2,48 polzades i una memòria interna de 16 MB (amb possibilitat d'expansió mitjançant targetes de memòria SD/SDHC). De ben segur que, malgrat el to còmic de l'anunci, aquest gadget farà caure la baba a més d'un (o d'una). La mala notícia és que, pel que he pogut saber, de moment només es comercialitza al Japó.

El firmware 2.2 per a l'iPod Touch no actualitza "Maps"

2008-11-21T22:02:00.002+01:00

Avui ha vist la llum l'esperadíssim firmware per a l'iPhone / iPod Touch que inclou l'anhelada opció de desactivar l'autocorrecció ortogràfica. A més, l'actualització també havia d'incloure l'espectacular Street View per a l'aplicació Maps, així com la possibilitat d'obtenir la ruta més curta a peu entre dos punts (abans només era possible calcular-la en cotxe), entre altres millores per a l'aplicació de plànols. Si us heu fixat, he dit "havia d'incloure". Per què? Doncs perquè el firmware 2.2 per a l'iPod Touch no inclou cap millora de les esmentades sobre l'aplicació Maps. Per a més informació podeu llegir aquest apunt a Gizmodo (en anglès). Sí que inclou, però, l'opció de l'autocorrecció i totes les altres millores que esmenten al Bloc d'Apple en Català -si més no, jo no n'he trobat a faltar cap altre.

Una petita decepció, doncs, aquest firmware. Sembla que Apple no en té prou amb fer pagar als usuaris de l'iPod Touch per a cada nova actualització que afegeixi nous programes (pels usuaris de l'iPhone sempre són gratuïtes); ara també discrimina en el tema d'actualitzar el programari ja existent. Lamentable. Esperem que rectifiqui i ho inclogui tot en la propera actualització.

La primera entrevista hologràfica

2008-11-05T16:15:00.005+01:00

Les recents eleccions presidencials nord-americanes han donat molt de sí. No només pel que fa al procés electoral, també per tot el rebombori mediàtic que han generat, aixecant, com sempre, força competència entre els diferents mitjans de comunicació que han batallat dur per a veure qui era capaç d'informar amb més rapidesa i rigor a l'audiència, famolenca de dades i més dades electorals.

Però la palma de la innovació comunicativa se l'ha endut -sota el meu parer- la cadena nord-americana de televisió CNN, que ha realitzat la primera entrevista hologràfica de la història. Com veureu al vídeo d'aquí sota, el presentador del programa va parlar en directe amb l'holografia d'una noia que en realitat era a quilòmetres de distància.

Què me'n dieu? Impressionant, no? Vejam quan triguen a importar-ho les cadenes de casa nostra!

Actualització 06-11-2008: Llegeixo a La Vanguardia que la realista holografia la van aconseguir filmant la periodista amb 35 càmeres des de diferents angles.

Via | WTF!Microsiervos

Indiana i les noves tecnologies

2008-10-15T22:50:00.007+02:00

Entro al vagó del Metro i em recolzo, com gairebé sempre, prop de la porta i de la zona de transició entre un vagó i un altre. Observo encuriosit com, davant meu, un home de seixanta anys passats, despentinat i de faccions marcades -em recorda a l'Indiana Jones però amb més nas- es treu un reproductor portàtil de CD's de la seva bossa verda amb el logo de Voll-Damm. D'una altra bossa -"marca" Licor 43- que du penjada de l'altra espatlla, es treu uns auriculars i es disposa a escoltar ves a saber quines melodies. És curiós -penso- potser va llegir ahir la notícia que deia que fer servir sovint reproductors d'mp3 pot causar sordesa...i ha decidit rescatar el seu vell reproductor de CD's. Òbviament, no crec que sigui el cas. El senyor Indiana és en una edat difícil; el suficientment jove com per a "fer anar" el compact disc, però el suficientment vell com per no atrevir-se a tastar els omnipresents iPods o similars. Si es decidís a provar-ho, segurament no li costaria pas tant com es pensa -opino en silenci mentre observo com treu el CD de dins l'aparell i se'l refrega per la camisa. Sembla que el dispositiu portàtil té problemes "de lectura". Salts de cançó, potser? És difícil endevinar-ho. L'Indiana, però, no es dóna per vençut; quan se l'ha refregat bé el torna a encastar dins l'aparell. No hi ha sort, pel que sembla. Ara, visiblement molest i amb el cable dels auriculars enredat amb el cordó de les ulleres de llegir que li pengen del coll, gira el reproductor i es disposa a trastejar amb les piles. Les piles? ¿Què hi tenen a veure amb els problemes de reproducció del so? Res, o pràcticament res, però l'Indiana ha de provar tot allò que sigui al seu abast. Malauradament, després de treure-les i de tornar-les a posar -probablement malament- el reproductor no respon; sembla haver mort. En Jones fa gestos de contrarietat amb les mans i decideix enterrar-lo en la seva bossa de Voll-Damm.

Mentre s'està traient els auriculars, fa un gir amb el coll que "l'obliga" a mirar cap a la seva dreta. Allà, una mica més endarrere seu, hi ha una senyora (o senyoreta) d'uns quaranta anys, submergida completament en una novel·la rosa. L'Indiana la veu, acluca una mica els ulls com per a enfocar millor la vista, i repassa amb rapidesa les cames de la dona acabades dins unes botes de pell que li arriben gairebé a l'alçada del genoll. Per a segons què, en Jones, encara té esma. Sobretot per quelcom sense xips ni cables. I és que l'Indiana és en una edat difícil.

El més greu error de seguretat a Internet

2008-08-28T11:10:00.002+02:00

Han saltat tots els llums d'alarma a Internet a partir d'una investigació publicada a Wired (i difosa per Microsiervos, Barrapunto, Kriptópolis, Alt1040 i El País, entre d'altres) en la qual uns experts en matèria de seguretat a la xarxa asseguren haver descobert el que pot ser l'error més greu de seguretat a Internet.

Es tracta d'una errada "de naixement" en un protocol anomenat BGP (Border Gateway Protocol), un dels "pilars d'Internet" -segons Barrapunto- que fa possible les comunicacions de dades a través de la xarxa i que és utilitzat generalment per grans empreses i pels proveïdors d'Internet que ens fan arribar el servei a casa nostra. Aquells que sàpiguen i vulguin aprofitar aquest buit de seguretat de forma malèvola, podrien interceptar aquests fluxos de dades entre màquines, veure'ls, modificar-los i fer tot allò que els vingués de gust, i després tornar-los a enviar cap el seu destí sense que ningú no s'adonés de res. Segons els investigadors que han descobert aquest enorme error, el més greu és que no ve donat per cap errada en el software que pugui ésser solucionada amb una actualització o un típic pedaç (patch), sinó que és un problema sorgit arran de la planificació inicial sobre com havia d'ésser el protocol BGP. A El País, a més, destaquen que aquesta errada inicial fou comesa premeditadament amb la intenció de "deixar la porta del darrere oberta per a que les autoritats governamentals o les agències d'intel·ligència poguessin intervenir les comunicacions d'Internet en els casos que així ho requerissin". Una porta oberta que ara no saben com caram poden tapiar, car les solucions que han proposat els experts no són en absolut de fàcil ni ràpida aplicació.

El telescopi transatlàntic

2008-05-26T13:51:00.002+02:00

És certament curiós aquest telescopi que m'he trobat avui a No puedo creer que lo hayan inventado i que permet que els habitants de Londres puguin veure què passa a Nova York, i viceversa.

La part londinenca del telescopi. Imatge de "No puedo creer que lo hayan inventado"

Realment, malgrat el seu aspecte, no sé si podríem anomenar-lo "telescopi" perquè per a mostrar les imatges en temps real d'ambdues ciutats no fa servir, com us podeu imaginar, cap joc de miralls ni similars, com un telescopi convencional, sinó que utilitza tecnologia via satèl·lit. De totes maneres, no deixa de ser un invent força curiós i impressionant.

Si voleu saber més sobre el tema podeu llegir la notícia a CNN o bé al The New York Times.

'Google Street View' arriba a Europa

2008-04-22T15:54:00.003+02:00

Fa un temps us vaig parlar del revolucionari Google Street View, una eina de la gent de Google que ofereix mapes amb imatges "a peu de carrer", amb la possibilitat, fins i tot, de fer una passejada virtual per la ciutat que vulguem. Doncs aquest impressionant servei fins fa poc només era disponible per a certes ciutats dels EUA però, pel que sembla, d'aquí a relativament poc ja seran accessibles algunes ciutats europees com ara Roma o Milà, on -segons Dirson- ja s'han vist diversos vehicles de la flota que Google destina a capturar les imatges per al Street View.

Cal destacar també que -per a la tranquil·litat de molts- sembla ser que els rostres de totes aquelles persones europees que siguin "caçades" pels cotxes Google, apareixeran difuminats per adaptar-se a la vigent legislació europea que és menys permissiva que la dels EUA pel que fa als drets de privacitat de la pròpia imatge. De tota manera, per molt que les cares de les persones siguin irrecognoscibles, jo aniria molt al lloro si veiés un d'aquests vehicles a prop meu; de vegades poden ser molt inoportuns!

Bé, espero que no hàgim d'esperar massa temps per a poder veure una ciutat catalana a través d'aquesta espectacular eina.

Autopistes i cotxes del futur

2008-04-10T14:00:00.002+02:00

Molt interessant aquesta idea d'una companyia d'Igualada, anomenada Nbowm, de la qual se'n fa ressò l'Avui i el 3cat24. Es tracta d'un futurista sistema de cotxes i autopistes dissenyats especialment per a evitar els embussos de trànsit. Els cotxes funcionarien amb electricitat, per la qual cosa no contaminarien, i en cada un hi cabria una o dues persones. L'aspecte més innovador, però, és que els vehicles -proveïts de tecnologia GPS- circularien sols, sense intervenció humana, per unes vies magnètiques que s'instal·larien elevades per sobre de les mitjanes de les autopistes convencionals. Així, els ocupants dels minicotxes podrien distraure's mentre viatgen, llegint un llibre, navegant per Internet o fent una becaineta. Genial. Tant de bo no triguin massa a aplicar-ho a les nostres carreteres!

(Imatge: 3cat24)

Metro sense conductor...quina por

2008-03-31T13:21:00.001+02:00

El mes passat es va saber que d'aquí un temps el Metro de Barcelona anirà sense conductor. Avui, jo sé de bona tinta que molts combois ja viatgen sense intervenció humana i que la funció dels conductors, moltes vegades, es limita a pitjar els botonets per a obrir i tancar les portes. Tanmateix, en una hipotètica situació d'emergència, a la cabina hi ha algú que sap el que cal fer i que en cas de necessitat pot clavar els frens i aturar el tren, per exemple.

Què passarà quan tot ho controli una màquina? Potser he llegit massa a l'Isaac Asimov però a mi, particularment, no em fa gaire bona espina. "No, es que a les estacions hi posaran unes mampares i així la gent no es podrà tirar a la via quan vingui el Metro", m'ha dit un company que coneix el tema. És clar, el Metro sense conductor suposo que seria una mena d'atracció fatal per als barcelonins i barcelonines suïcides; aquell trasto no s'aturarà fins que toqui i punt. De tota manera, no és només això el que em fot por. De suïcides ja n'hi ha un bon munt i moltes vegades ni el conductor ni l'Esperit Sant són capaços d'evitar la tragèdia. La meva paranoia i jo temem, més que res, una mena de curtcircuit o de Rebel·lió de les Màquines que ens deixi tancats en un vagó, circulant per les vies a 200km/h mentre observem per la finestra com passen de llarg totes les estacions de la línia i el final de trajecte s'acosta cada cop més. Sí, sí, el que vindria a ser una mena de mescla macabra entre Terminator 3 i Speed. Digueu-me pel·liculer si voleu, però segur que en el fons tots i totes heu pensat quelcom similar.

Armes de butxaca

2008-03-11T16:47:00.001+01:00

Escapolint-me de parlar de les eleccions i de fer-ne cap valoració dels resultats (ja en tinc el cap ple), us presento una joguina que probablement us farà estremir. Es tracta d'un aparell que sembla una llanterna, però que en un obrir i tancar d'ulls es pot convertir en una arma (no, en una arma electoral no; en una de debò, d'aquelles que maten persones). Vegeu el vídeo, vegeu.

Segons la web on ho he vist (No puedo creer que lo hayan inventado), això només és una idea que (diuen) que no comercialitzaran. Jo, per desgràcia, no m'ho crec. No me'n refiaré mai més de ningú que porti una llanterna!

"Orgasmatrón": Orgasmes instantanis

2008-02-21T11:46:00.003+01:00

Sóc conscient que el títol d'aquest post pot semblar més un anunci d'aquests enganya-babaus de la teletienda nocturna que no pas una cosa mitjanament seria. Però no us espanteu, no he convertit el Bloc en una paròdia dels gadgets televisius més absurds. Això va de debò (em sembla). Si més no, la notícia l'he llegida a Barrapunto -que és un bloc força fiable- i també en podeu llegir una versió en anglès al diari Los Angeles Times (requereix registre gratuït). Si cerqueu a la Wikipedia, però, la referència més encertada que hi trobareu és la d'un aparell fictici que en Woody Allen va fer aparèixer en un dels seus films. I és que certament, això de l'Orgasmatrón sembla tret d'un llargmetratge d'aquest director novaiorquès, però ja se sap, amb les noves tecnologies, les coses més inversemblants poden arribar a ser certes.

L'invent en qüestió va ser descobert per casualitat pel doctor Stuart Meloy mentre implantava elèctrodes a la medul·la espinal d'una pacient i segons sembla, la senyoreta va quedar encantadíssima amb això dels elèctrodes. Ara, segons Barrapunto, el doctor presentarà l'Orgasmatrón com una cura per a la "disfunció orgàsmica femenina" perquè el sorprenent aparell, que s'ha d'implantar mitjançant una intervenció quirúrgica, és capaç de generar un orgasme 100% real amb tan sols pitjar un botonet. Això sí, l'operació requerida per a poder gaudir d'aquest aparell no serà precisament barata; al LA Times parlen de 12.000 dòlars (més de 8.000€).

Però la cosa no acaba aquí. L'Orgasmatrón no només alegrarà la vida a les dones, els barons també se'n veuran beneficiats perquè, segons llegeixo al Maikelnai's Blog, en Meloy afirma que l'Orgasmatrón ha provocat "ereccions i potents ejaculacions" en dos homes impotents que l'han provat. Vaja! Aquesta sí que és bona! La veritat és que si totes aquestes prestacions aquí comentades foren certes, el preu de 12.000$ no seria pas tan exagerat. No trobeu?

Via | Barrapunto

Viatjar en el temps pot ser possible "el proper mes de maig"

2008-02-13T15:40:00.001+01:00

Si més no, això és el que han afirmat dos científics del prestigiós CERN (Consell Europeu per a la Recerca Nuclear), segons llegeixo a New Scientist i NeoTeo. El CERN, per si no n'heu sentit a parlar mai, va ser fundat el 1954 per 12 països europeus i avui dia és un dels centres d'investigació més importants del món, on es treballa especialment amb acceleradors de partícules. Les seves instal·lacions, ubicades a Suïssa, són impressionants; una de les seves joguines ja desmantellades -un accelerador de partícules anomenat LEP (Large Electron-Positron Collider - "Gran Col·lisionador Electró-Positró")- va arribar a ocupar 27 quilòmetres de circumferència.

És precisament una de les seves espectaculars màquines -la LHC (Large Hadron Collider - "Gran Col·lisionador d'Hadrons")- el que ha dut els matemàtics Irina Aref'eva i Igor Volovich a afirmar sobre "una sòlida base científico-matemàtica" que els viatges en el temps podrien ésser possibles "el proper mes de maig". Evidentment, els viatges dels quals parlen no serien ni molt menys de persones humanes, de moment es limitarien a estudiar-ho amb "partícules quàntiques".

De la notícia també se'n fan ressò coneguts diaris com ara els britànics "The Independent" , el "Daily Mail" o el "Telegraph". A la premsa catalana, que jo sàpiga, encara no ha transcendit la notícia, tanmateix, pel carrer ja corre el rumor que Magdalena Álvarez pot estar preparant un viatge sorpresa a la seu del CERN per a convèncer els científics que en lloc de fer passar partícules quàntiques pel túnel del temps, hi facin passar trens de la línia de l'AVE que d'aquí a poc arribarà a Barcelona. "Así cumpliríamos nuestra promesa de que el AVE llegaría a Barcelona el 21 del pasado mes diciembre", diuen que podria haver declarat la ministra.

En fi, temps al temps.

Enllaços