El Bloc del Bixo

Avenços en impressores

2009-11-14T21:48:00.001+01:00

Aquesta tarda, mirant impressores a Pixmania.com, he topat amb aquest model.

Una autèntica impressora/fogó! L’he trobada a la categoria “impressores multifunció”, però diria que han exagerat una miqueta això de la multifuncionalitat.

El futbol és cosa de dones

2009-11-09T15:37:00.002+01:00

Alerta amb Elizabeth Lambert, una futbolista de l’equip de futbol dels “Lobos” de la universitat de Nou Mèxic (EUA). Ignoro si el seu ídol és en Pepe, del Real Madrid, però no m'estranyaria gens.

[Youtube, 39 segons. Recomanat en HQ]

Brutal.

‘iLickIt’: iPhone / iPod Touch a cops de llengua

2009-10-06T08:11:00.001+02:00

Si pensàveu que ja havíeu comprovat totes les possibilitats tàctils que ofereix l’iPhone/iPod Touch, sapigueu que –probablement– anàveu errats. El nou joc iLickIt (que podríem traduir com a “jo ho llepo”) proposa de fer servir la llengua, en lloc dels dits. Val a dir que el què s’ha de llepar, malpensats, no és res de caràcter obscè. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

[Youtube, 1 minut i 49 segons]

En fi, si us decidiu a tastar –mai millor dit– aquesta peculiar aplicació, mireu de fer una bona neteja a fons de la pantalla, abans de començar a jugar.

Bon profit!

Via | Engadget

Si llegeixes…no condueixis

2009-09-21T09:15:00.001+02:00

Simultàniament, vull dir. Perquè als EUA no se si deuen fer campanyes de conscienciació com les que veiem per aquí, però és evident que hi ha qui no acaba d’entendre què caram és això de la conducció segura…

[Man driving 75Mph while reading novel. Youtube, 30 segons]

Via | Mangas Verdes

Profeta

2009-09-19T16:16:00.001+02:00

Público.es, dia 15 de setembre de 2009:

Avui.cat, dia 19 de setembre de 2009

El senyor Zapatero, a part de la política, segur que podria exercir d’altres professions. La de profeta, però, millor que no la contempli.

Vols feina? Estudia ‘Altres’!

2009-09-05T09:16:00.001+02:00

Curiós WTF que m’he trobat en una oferta de feina del portal Infofeina.

Ja ho sabeu, si voleu trobar feina, és imprescindible que us llicencieu en Altres o bé que feu l’Enginyeria Tècnica d’Altres. Èxit assegurat, tu!

Portàtils lleugers de roba

2009-08-29T11:07:00.002+02:00

Aquesta imatge que veieu aquí al damunt (i moltes altres de similars i d’igualment suggerents) no formen part de cap campanya publicitària de roba interior per a dona de Calvin Klein –malgrat que hi hauria posat la mà al foc. Es tracta de la genial idea de la gent de Moko (curiós nom, per cert), que han decidit de fer servir noies gairebé nues i en postures sexys per a anunciar un netbook Asus. Ignoro si Asus hi ha donat el vist i plau.

Jo no hi entenc massa en aquest tipus de portàtils –tan ultraportàtils– i l’única cosa que em suggereixen aquestes senyoretes és que ha de tractar-se d’uns ordinadors veritablement dolents, inútils i lletjos, perquè per tal de publicitar-los hom ha de recórrer al denigrant estereotip de la dona com a reclam sexual, en lloc de dedicar-se a parlar de les especificacions i el potencial de la màquina. A més a més, si posem per cas que aquesta estratègia sexista funciona, és destacable el fet que d’aquesta manera marginen un important sector de la societat. Què me’n dieu dels gais i de les dones heterosexuals? Que no fan servir portàtils? O és que el senyor Moko ja està preparant uns anuncis amb paios que marquin paquet?

Per a acabar, comentar que a Alt1040 –el lloc on he topat amb els anuncis– han plantejat una enquesta sobre aquest tipus de publicitat. El resultat, en el moment d’escriure aquestes ratlles, m’ha deixat entreveure que la majoria de lectors i lectores del mencionat bloc fan servir el cervell només com a segona opció de raonament.

I vosaltres, què en penseu?

Subhasta a eBay el nínxol del seu marit

2009-08-25T09:41:00.001+02:00

Que estava tot just al damunt del nínxol de Marilyn Monroe i és clar, això dona prestigi. La dona, de 81 anys, afirma, segons La Vanguardia, que ho ha fet per acabar de pagar la hipoteca de casa seva, a Beverly Hills (Los Ángeles, Califòrnia, EUA), i eixugar així els possibles deutes amb què es podrien topar els seus fills quan ella falti. Molt bé. Però el difunt espòs, que la va amenaçar amb “turmentar-la tota la vida” si no l’enterrava de bocaterrosa al damunt del nínxol de la Monroe, no crec que estigui massa content allà a l'altre barri. I és que, on va a parar! El fet de saber que els cucs rosegaran el teu cos, tancat en un taüt tan a prop del d’una estrella, és molt menys depriment…no, espera, em sembla que és just a l’inrevés. El que realment és trist, depriment i ridícul és que una persona senti la necessitat de gastar-se una calerada per a fer-se enterrar en aquestes circumstàncies. Com si tot això tingués alguna utilitat o benefici, un cop morts.

Per si sentíeu curiositat, sapigueu que el guanyador de la subhasta a eBay va pagar un total de 4.602.100 dòlars (uns 3.226.000 euros) per tal de desnonar “l’home bocaterrosa”.

L’ús més freqüent del Twitter (per cagar-s’hi)

2009-07-28T11:59:00.001+02:00

Via GenBeta vaig arribar ahir a un curiós web anomenat TwttrPoop –que vindria a ser “TwitterCaca”– el qual permet de plasmar gràficament què és el que més està comentant la gent a Twitter, d’entre les paraules-clau que a nosaltres ens vinguin de gust. La nota curiosa del web és que el nombre de persones que parlen sobre les nostres paraules-clau, sempre serà comparat amb el nombre de gent “talking about pooping”, és a dir, que “parla de fer caques”.

He intentat basar les meves paraules-clau amb temes de més o menys actualitat, així que he escollit “Ibrahimovic”, perquè encara ressona la seva multitudinària presentació d’ahir al Camp Nou; “Michael Jackson”, perquè tot i que el temps avança, encara cuegen les circumstàncies de la seva mort; i “Firefox 4”, perquè és “trending topic” degut a que s’han avançat algunes imatges del seu disseny. El resultat:

L’espècie humana és altament desconcertant.

Per acabar-ho d’adobar, cal comentar que TwttrPoop també ofereix un rànquing amb aquells personatges que més parlen de “cagar” als seus twitts. Estrany orgull, el que deuen sentir els twitters capdavanters.

Sport, Ibrahimović i els espais en blanc

2009-07-23T12:33:00.001+02:00

Com cada dia, he entrat al web del diari Sport per veure com està l’actualitat blaugrana. Sembla que avui es confirmarà el fitxatge de Zlatan Ibrahimović pel Barça, ja que Samuel Eto’o accepta fitxar per l’Internazionale de Milà. Des del Sport li volen donar la benvinguda i –WTF!– se’ls cola un “&nbsp”, que traduït del HTML és un espai en blanc, en ple titular.

Potser els becaris d’estiu no dominen gaire el HTML…ni les traduccions. Perquè segons el redactor, “Var så god” significa “benvingut” en suec. Tanmateix, el Google Translate ens diu que significa “si us plau” i que “benvingut” seria “välkommen”. Aquest extrem és, però, difícil de confirmar perquè de les traduccions de Google hom no se’n pot refiar ni un pèl.

Un titular força WTF! sigui com sigui.

Actualització (12:48): Sport acaba de corregir el titular, ja no hi apareix el “&nbsp” i ara “benvingut”, en suec, és “välkommen”.

Els anus de Ramón Calderón

2009-06-29T16:55:00.002+02:00

Alerta amb la portada d’avui del diari esportiu madrileny –i madridista– “Marca”, si més no, amb la versió de la portada que ofereixen al seu web.

[Clic al damunt per a veure-la ampliada]

“Calderón pagó 24 kilos en comisiones en 2 anos”. És quelcom aberrant d’imaginar.

Menció a part mereixen les paraules de Kaká, una de les dues noves estrelletes del Madrid, després de guanyar ahir la Copa Confederacions. El bon home considera que no ha pogut començar millor la seva etapa al club merengue. I jo que em pensava que la copa l’havia guanyada amb la selecció del Brasil!

El ‘Photoshop’ dels anys 60

2009-06-29T09:25:00.001+02:00

Ahir em va arribar un e-mail amb un interessant arxiu adjunt: un àlbum de cromos de la temporada 1964-65 de la Lliga espanyola de futbol. Si hi voleu fer un cop d’ull, el teniu aquí penjat.

La cosa que més m’ha cridat l’atenció de la col·lecció de cromos –deixant de banda els curiosos looks d’alguns futbolistes– és el fet de constatar que als 60, els fotomuntatges ja eren presents en el món del futbol. Tal com passa avui dia, vaja. Vegeu, si no, la pàgina de l’àlbum dedicada al RCD Espanyol (RCD Español, en aquella època). A veure si hi trobeu res d’estrany.

[Clic damunt la imatge per a veure-la ampliada]

Què? No? No hi veieu res d’anormal en la darrera filera de futbolistes? Vejam si ampliem el cap de Di Stéfano i el seu company de la dreta…

Hmmmm….segur que és en Di Stéfano aquest home groguenc? O n’és una rèplica en versió capgròs, com aquells que acompanyen els gegants a les festes majors? Si comparem el seu cap amb el del senyor Rodilla, de la seva dreta, la cosa esdevé gairebé de circ. Així doncs, o bé Di Stéfano és un capgròs de tres parells de nassos, o bé es tracta d’un fotomuntatge com una catedral.

Vegem, per a sortir de dubtes, una altra foto d’en Di Stéfano a l’any 1963, tot just quan va fitxar per l’Espanyol.

Com veiem –a part de ser un judes venut i avingut a participar amb la dictadura, tot deixant-nos amb el cul a l’aire per anar-se’n a jugar al club del desgraciat del Generalísimo– el paio sembla força normal. No sembla pas groc i té el cap proporcionadet i tot. La imatge que il·lustra la seva entrada a la Viquipèdia ho corrobora.

No hi ha dubte, doncs. Ens trobem davant d’uns dels primers fotomuntatges futbolístics de la història. Un retalla-enganxa totalment literal, sense parar-se a mirar grandàries ni proporcionalitats. Malgrat la manca de les eines adients, trobo que potser s’hi haurien pogut escarrassar un pèl més.

‘Koogle’, el Google ‘kosher’

2009-06-17T15:13:00.001+02:00

M’assabento per La Vanguardia de l’existència de Koogle –un nom que combina, segons el diari, Google i un púding de fideus jueu (?)– que és una mena de Google adaptat a les lleis religioses dels jueus ultra-ortodoxos. Així, aquells a qui el seu guia religiós no hagi prohibit de navegar per Internet, podran accedir als continguts de la perversa xarxa sense por de trobar-se, per exemple –i de casualitat, és clar– dones en pilotes (curiosament, dels homes en pilotes no en diu res, la notícia). Una altra de les virtuts de la pàgina kosher és que prohibeix pujar res a Internet en dissabte (per allò del sàbat) així com fer cap mena de transacció mitjançant la xarxa en aquest dia tan religiosament sagrat.

La radicalitat religiosa i per tant, desassenyada, cada dia em fot més por.

Ribéry, en què quedem?

2009-06-17T08:43:00.001+02:00

Sport.es - 17-06-2009

ElMundoDeportivo.es - 17-06-2009

En època de fitxatges, les incongruències entre un diari i un altre poden arribar a ser incomprensibles. Personalment, espero que el què proposa en aquest cas el diari Sport –Robinho, per si no ve Ribéry– sigui tan sols una broma de mal gust.

‘Invizimals’, el joc dels monstres

2009-06-16T08:41:00.001+02:00

Voldria presentar-vos Invizimals, un innovador videojoc per la PSP, creat per l’empresa catalana Novarama, i presentat la setmana passada a la fira E3. Es tracta de capturar amb les nostres pròpies mans uns petits monstres-fantasmes que veurem a través de la pantalla de la consola portàtil. El més original és que els monstres són amagats pels racons de casa nostra –o de l’indret on ens trobem– i per tant, farem servir la PSP a mode de “detector”. A la seva pantalla hi veurem imatges reals del lloc on ens trobem, mesclades amb imatges fictícies dels monstres que per allà passegen. Quan hàgim capturat uns quants animalons d’aquests, els podrem fer lluitar amb els d’una altra persona que també tingui una PSP. Sincerament, trobo que la idea és boníssima i la cosa té molt bona pinta!

Aquí us penjo un vídeo extret del web dels creadors. Per cert, malgrat tractar-se d’una empresa catalana, el vídeo només és en anglès…

[Invizimals. Youtube, 1 minut i 41 segons. Recomanat en HD]

Per acabar, comentar l’ocurrència dels de Nació Digital, que han redactat una breu notícia del videojoc d’aquesta manera tan curiosa:

“Les empreses catalanes també poden fer bons videojocs”. Què és això? El joc de les obvietats? O pensa realment el redactor que el cervell de catalans i catalanes no està tan evolucionat com el de persones d’altres nacionalitats?

Cal prestar atenció també a les explicacions sobre el videojoc: “consisteix en, a través de la càmera de la consola, trobar en el nostre entorn uns petits monstres que, si no es mira a través de la càmera no es poden veure”. Quedi clar, doncs, que el videojoc en qüestió no ens omplirà el pis de monstres espantosos; només els veurem si mirem a través de la PSP. Quin ensurt!

Austràlia i la Costa Brava (de nou)

2009-04-30T15:37:00.002+02:00

Suposo que recordareu la polèmica campanya publicitària engegada pel Patronat de Turisme Costa Brava que pretenia –incomprensiblement– fer passar fotografies de platges australianes com si fossin platges de la mencionada costa catalana.

Doncs bé, aquesta vegada l’errada monumental l’han comès els australians, car, en un intent d’aprofitar-se de la controvèrsia generada amb la dissortada publicitat de la Costa Brava, han promocionat una campanya, anomenada “The real thing”, destinada a promoure les seves platges. El que més sobta és, però, aquesta fotografia –que suposo que pretenia ser sorneguera, malgrat que l’única cosa que aconsegueix és posar els pèls de punta:

La imatge del torturador i el cangur és profundament repugnant. Senyors i senyores d'Austràlia: tant costava informar-se una mica sobre què és i on està la Costa Brava, abans de perpetrar aquesta imbecil·litat? Tant costava cercar una imatge que representés el patrimoni cultural català i no una cruel tortura espanyola?

Tot plegat, lamentable.

La Barcelona de ‘The Wheelman’

2009-04-09T11:21:00.003+02:00

Ja havia comentat alguna vegada, via Twitter, que la Barcelona que dibuixa el polèmic videojoc “The Wheelman” no em semblava pas massa fidel a la realitat. Avui, després de veure aquest vídeo a VidaDigital, els dubtes se m’han aclarit definitivament: l’única cosa veritablement barcelonina que apareix al joc són els monuments i alguns carrers; l’essència de la quotidianitat –amb la majoria de veus amb accent llatinoamericà quan parlen en castellà i frases tan absurdes com ara “será una maravilla tener un papa catalán” (WTF!)– no ha sabut ésser mínimament captada ni plasmada als carrers de la ciutat virtual.

Això sí, si més no, hi ha alguna frase divertida com ara “Como no queda ningún Mundo Deportivo, va y me intenta vender el Marca”, i també alguna de real, com ara quan els Mossos d’Esquadra exclamen: “Si és necessari, usarem la força!”. És hora de fugir cametes ajudeu-me!

“Skupe en català”

2009-04-02T11:56:00.001+02:00

Sé que segurament no ha estat fet amb malícia, que el més probable és que es tracti d’un error humà perquè la u és tot just al costat de la y al teclat, però què voleu que us digui, quan aquest matí llegia al Metro les notícies del dia, ha estat inevitable que em fes gràcia això que han posat a Nació Digital:

(Click per a veure més gran)

En ocasions veig fórmules estranyes

2009-03-12T15:18:00.001+01:00

Perquè molt normal no és aquesta mena de fórmula que vaig veure ahir al vestíbul de l’estació “Provença” dels Ferrocarrils de la Generalitat (vestíbul que, per cert, torna a estar en obres).

L’òbvia pregunta és: què caram significa aquesta curiosa serigrafia en una tanca d’obres? I suposant que aconseguiu endevinar-ne el sentit; em podríeu dir per què hi ha tantes faltes d’ortografia? (“Incertese del entorn”?, “Aticipació"”?) Què se suposa? Que ho ha escrit en Montilla? És això una mena de propaganda subliminal del PSOE-C?

Tinc por.

Necessites un problema?

2009-02-19T11:27:00.001+01:00

“Ets feliç? Vius de forma totalment contenta i despreocupada? Què avorrit pot arribar a ser això! El que et manca són contrasts. És evident que necessites problemes per a resoldre.”

Aquesta és la curiosa filosofia dels creadors de Needaproblem.com, una web dedicada única i exclusivament a vendre problemes a tothom qui els “necessiti”.

Suposo que a la gran majoria de mortals que llegiu aquest humil bloc no us atraurà en absolut aquesta curiosa i problemàtica oferta, car, per desgràcia, el que molts voldríem és aconseguir precisament una absència total de problemes. Dissortadament, la vida, “per defecte”, ja ens en proporciona uns quants, de problemes –i gratis. De tota manera, per si us interessa, aquí teniu la llista de preus (en dòlars) que, òbviament, augmenten depenent de com de complicat sigui el problema que hom desitgi adquirir…

“1 $ – Problema trivial

5 $ – Problema senzill

50 $ – Problema normal

500 $ – Problema difícil

5000 $ – Problema gairebé insolucionable”

També cal destacar l’opció de regalar a un problema a un amic, sempre i quan l’amic sigui una mica freak o visqui als móns de Yupi; si no, el problema –el veritable problema– el tindrem amb ell.

Via | Microsiervos

A Tennessee s’ho passen…

2009-02-01T16:26:00.001+01:00

Evidentment, es tracta d’una altra desafortunada casualitat lingüística. On nosaltres hi veiem “teta”, els nord-americans hi veuen la “Tennessee Educational Technology Association”. Mal pensats!

Enllaç | www.teta.org

La tecnologia intel·ligent de Can Pixa

2009-01-31T12:38:00.001+01:00

Hom mai no sap amb què es toparà navegant per aquest curiós món que és Internet. Tot és possible. Fins i tot trobar-se un web de tecnologia batejat amb el desafortunat nom de “Pixa” –si més no, desafortunat per a catalans i catalanes.

Certament inquietant.

Blocaire, fes-te ric amb un bloc que es fa sol

2009-01-15T23:23:00.001+01:00

Si més no, això és el que pretenen que ens creguem els creadors del “Generador d’autocontinguts”, una aplicació que segons expliquen al seu web, manté els nostres blocs automàticament actualitzats amb continguts auto-generats. No podíem esperar altra cosa si tenim en compte que es veu que funciona amb “un script que els ha costat milions d’euros i mesos de desenvolupament”. Això sí, com que són molt bona gent, el programa el venen a tan sols 67 euros. Una ganga, perquè tal com expliquen, “67 euros és una petita suma a pagar per a començar a obtenir ingressos de forma automatitzada des de la producció del seu weblog a Internet i començar a viure més tranquil·lament”. Gairebé com una jubilació anticipada amb el 100% del sou, vaja.

Qui redimonis pot arribar a creure’s quelcom així d’absurd?

Via | Mangas Verdes

“Satanàs és darrere la crisi econòmica”

2009-01-07T15:32:00.001+01:00

I probablement també s’amaga darrere l’aerolínia Alitalia. Sí, heu llegit bé; ni els especuladors, ni la bombolla immobiliària, ni els ninja, ni punyetes: Satanàs és el culpable. Si més no, això és el que ha assegurat el senyor Gabriele Amorth, un sacerdot catòlic considerat el “major exorcista de Ciutat del Vaticà”. (Notícia al diari italià “La Stampa”).

Certament, n’hi ha per cagar-s’hi. Però no de por. ¿Fins quin extrem serà capaç d’arribar el talibanisme catòlic per tal d’intentar sobreviure en una societat que cada dia que passa vol ser una mica més lliure? I després ens sorprèn que hi hagi qui es dedica a publicitar que Déu, probablement, no existeix. Amb “il·luminats” com el senyor Amorth voltant pel món, potser també seria necessari fer una campanya per a esbombar que el Diable; l’Home del Sac; els Gremlins; el Coco i els Monstres de l’Armari, segurament, tampoc no existeixen. Per si de cas.

Imatge | Digitalgrace

Sabates terroristes!

2008-12-15T14:56:00.002+01:00

És probablement el que va pensar en George W. Bush quan va veure volar dues sabates, primer una, després l'altra, directament cap el seu cap, mentre feia una roda de premsa a l'Iraq. Les imatges són impactants:

Cridar "Això és el final!" i llençar-li les seves sabates fou el particular i curiós procediment que seguí en Muntadar al-Zeidi, corresponsal de la televisió iraquiana Al-Baghdadia, per a protestar contra la presència de l'encara president dels EUA al seu país.

Genial. Podríem copiar la idea. Llàstima que l'Iceta ja ha fet la roda de premsa anunciant el que ja ens temíem...hauria pogut ser divertit.